Ves al contingut principal

Radiografia dels moments decisius (#procés)

Diari de Setge del 29 d'octubre de 1713 (dia 97).

Barcelona
La mobilització d'aquests dies per part del Govern espanyol (activa campanya d'humiliació protocol·lària) i, sobretot, del dependentisme català, dins la qual el famós editorial del diari comtal (que esmenta setze vegades el terme moderats i cap l'expressió dret a decidir) seria l'exponent més excels, demostra que estem arribant al primer moment àlgid del full de ruta del procés. Tots aquests moviments, especialment, els dels dependentistes d'aquí, responen clarament a l'intent d'evitar, per terra, mar i aire, la fixació d'una pregunta clara per al 2014. De fet, l'acord entre CDC, UDC, ERC, ICV-EUiA i la CUP per a una pregunta binària sobre la independència formulada el proper 14 de setembre constituirà el primer dels tres moments decisius que ens esperen. Digueu-me optimista, però crec que els ecosocialistes són la clau i que saben que només és seriós defensar una pregunta clara, així que Duran (i em va semblar veure-ho així en l'entrevista de fa uns dies a can Cuní, quan va dir que el temps per a la tercera via s'acabava als desembre) té molt clar que no podrà mantenir-se (ell i sobretot el seu partit) com a dissident solitari contra la voluntat de preguntar sobre la independència dels altres grups.

Aquest primer moment decisiu, combinat amb l'entrada d'Esquerra al Govern i el resultat de les eleccions europees al maig de 2014, constituirà una empenta descomunal per al procés. Un punt de no retorn. Caminarem decididamet cap a la ruptura amb la legalitat espanyola. L'embat definitiu, que acabarà amb una consulta impedida físicament a les seus electorals pel Govern espanyol. Després ens quedarà esperar poc per als dos moments decisius posteriors i definitius: les eleccions plebiscitàries on el Bloc Sobiranista de Catalunya obtindrà la majoria absoluta i la posterior Declaració d'Independència per part del nou Parlament de Catalunya. El calendari que precipitarà tots aquests fets en poc més d'un any només podrà alterar-lo la suspensió de l'autoonomia per part del Govern espanyol, una manera d'enfangar el terreny que allargarà el procés, però que el farà, alhora, encara més irreversible i li donarà un suport més majoritari dins la societat catalana. Agafeu-vos fort, comencen les turbulències!

Comentaris

  1. Fastigos el colaboracionisme dels mitjans "catalans" amb l'estat (la vanguardia, el peridico) contra el proces i contra el nostre president. De debo que quan siguem independents caldra passar llista sobre qui rep subvencions i a qui cal dir-li que les vagi a buscar a Escanya.

    ResponElimina
  2. Som-hi!! gràcies per ser-hi, Granollacs, i gràcies per tots aquests anys

    ResponElimina
  3. Quins temps més fascinants que ens ha tocat viure!!!!
    I de veritat tots aquests politics, mitjans, i poders catalans que fan i malden les mil i unes en contra de la independencia....que s'ho facin mirar...de siquiatric.
    Gràcies Sr. Granollacs per la seva gran feina

    ResponElimina
  4. Certament són moments molt emocionants els que estem vivint, i als catalans sempre hem tingut el costum d'amagar allò que volíem dir dins de versos i cançons, evidentment, perquè dir les coses clares no ens era permès; doncs a mi aquest moment que estem vivint, em duu records de la meva adolescència, quan amb els minyons escoltes cantàvem aquelles cançons que encara avui em posen la pell de gallina.
    Aquí us en deixo una mostra.

    SOBRE ELS CIMS

    Sobre els cims, imponents,
    res no es sent sinó el vent
    res no es veu sinó el cel
    res no torba el cor fidel
    Amb l'esperit amatent
    ens anem a cercar el vent

    La ruta és dura fins la carena
    però el coratge amunt ens mena
    dins l'huracà nostres cantades
    deslliuraran de tot turment
    dins l'huracà nostres cantades
    s'omplin de joia i de vent

    El pic s'aixeca lluny de la terra
    i ens acostem vers la claror
    neu, aire i sol cimes aimades
    en l'esplendor de l'huracà
    vostre record cimes aimades
    en nostre cor sempre viurà.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…