Símbols del poder (#xocdetrens)

Diari de Setge del 21 d'octubre de 1713 (dia 89).

"La lliçó d'anatomia del Doctor Nicolaes Tulp" (Rembrandt)















El 1632 el gran mestre Rembrandt pintava la La lliçó d'anatomia del Doctor Nicolaes Tulp. A l'Europa emergent neixien grans homes cridats a deixar empremta en la cultura mundial, com ara Baruch Spinoza, John Locke i Johannes Vermeer. Es fundava també la borsa de Frankfurt. Aquell any, en aquest racó de la Mediterrània es posava una de les falques fonamentals per a la fractura futura entre Catalunya i la Monarquia hispànica. La de la Guerra de Separació que esclataria l'estiu del 1640. Després d'haver fet un primer intent a poc d'iniciar-se el seu regnat, Felip IV de Castella (III comte de Barcelona) renunciava definitivament a cloure en forma la Cort general oberta als catalans i prorrogada d'ençà del 1626. La munió de conflictes i, per tant, de contrapartides exigides a la monarquia per resoldre'ls, no compensaven, a parer dels ministres reials el donatiu o servei econòmic que el país, lliurement, els oferiria a canvi. D'entre aquelles topades constants entre el país i el monarca, una de les més destacades, que generà més passions al carrer, fou la que esclatà en relació a la vigència del privilegi de cobertura dels consellers o representants de la ciutat de Barcelona.

Com els grans nobles de la monarquia, en manifestació del seu rang, els més alts representants de la capital catalana reivindicaven el seu dret a mantenir llurs caps embarretats en presència del mateix rei. L'opinió pública els donà empara amb abrandament: "els catalans tenen en dret de rebre els reis coberts dalt del cavall i donar-li un petó a la mà sense baixar del cavall" (afirmava un escrit de l'època), perquè "és preferible morir que ser deshonrat". Aquesta potestat de mantenir-se coberts era representació mateixa de la llibertat, a parer de tractadistes com ara Dimes Porta: "de todo lo qual se puede harto echar de ver qual deve ser la libertad: las costumbres, los pactos, los fueros y los derechos del político vasallo acia su señor." El respecte al costum suposava el manteniment incòlume d'un determinat grau repartiment del poder, aleshores com ara, posat en qüestió. En aquell moment del segle XVII, pel comte-duc d'Olivares, ara, per l'Espanya rampant del Partit Popular, a la mateixa cara del Foment del Treball. No sé perquè, he recordat aquest vell conflicte aquests dies. No el menystinguem: com sempre ha estat, el protocol és encara avui la cara externa del poder. I el nostre combat amb Espanya és una guerra per la devolució del poder, de la sobirania.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas