Ves al contingut principal

Símbols del poder (#xocdetrens)

Diari de Setge del 21 d'octubre de 1713 (dia 89).

"La lliçó d'anatomia del Doctor Nicolaes Tulp" (Rembrandt)















El 1632 el gran mestre Rembrandt pintava la La lliçó d'anatomia del Doctor Nicolaes Tulp. A l'Europa emergent neixien grans homes cridats a deixar empremta en la cultura mundial, com ara Baruch Spinoza, John Locke i Johannes Vermeer. Es fundava també la borsa de Frankfurt. Aquell any, en aquest racó de la Mediterrània es posava una de les falques fonamentals per a la fractura futura entre Catalunya i la Monarquia hispànica. La de la Guerra de Separació que esclataria l'estiu del 1640. Després d'haver fet un primer intent a poc d'iniciar-se el seu regnat, Felip IV de Castella (III comte de Barcelona) renunciava definitivament a cloure en forma la Cort general oberta als catalans i prorrogada d'ençà del 1626. La munió de conflictes i, per tant, de contrapartides exigides a la monarquia per resoldre'ls, no compensaven, a parer dels ministres reials el donatiu o servei econòmic que el país, lliurement, els oferiria a canvi. D'entre aquelles topades constants entre el país i el monarca, una de les més destacades, que generà més passions al carrer, fou la que esclatà en relació a la vigència del privilegi de cobertura dels consellers o representants de la ciutat de Barcelona.

Com els grans nobles de la monarquia, en manifestació del seu rang, els més alts representants de la capital catalana reivindicaven el seu dret a mantenir llurs caps embarretats en presència del mateix rei. L'opinió pública els donà empara amb abrandament: "els catalans tenen en dret de rebre els reis coberts dalt del cavall i donar-li un petó a la mà sense baixar del cavall" (afirmava un escrit de l'època), perquè "és preferible morir que ser deshonrat". Aquesta potestat de mantenir-se coberts era representació mateixa de la llibertat, a parer de tractadistes com ara Dimes Porta: "de todo lo qual se puede harto echar de ver qual deve ser la libertad: las costumbres, los pactos, los fueros y los derechos del político vasallo acia su señor." El respecte al costum suposava el manteniment incòlume d'un determinat grau repartiment del poder, aleshores com ara, posat en qüestió. En aquell moment del segle XVII, pel comte-duc d'Olivares, ara, per l'Espanya rampant del Partit Popular, a la mateixa cara del Foment del Treball. No sé perquè, he recordat aquest vell conflicte aquests dies. No el menystinguem: com sempre ha estat, el protocol és encara avui la cara externa del poder. I el nostre combat amb Espanya és una guerra per la devolució del poder, de la sobirania.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…