Tornar a començar, una o dues generacions després (#noupaís)



Aldover (Baix Ebre)
Diari de Setge del 3 d'octubre de 1713 (dia 71).

Suposo que, perquè, com tants centenars de milers de catalans, m'hi sento personalment i vivencialment identificat, he vibrat amb l'article "Construint la Via", signat a sis mans a El Períódico per militans de base de CDC, ICV, PSC, ERC, EUiA i la CUP. Es tracta d'una selecció d'homes i dones que, a més de participar modestament en política, són fills de l'emigració espanyola en primera o segona generació. L'argument central m'ha captivat. Alguns trobareu que ja s'ha dit molt, però jo no l'havia captat mai amb la força evocadora que ells li han sabut donar. Implícitament, comparen el procés de construcció del nou Estat català amb l'emigració que van haver d'entomar els seus pares i mares o els seus avis i àvies. La semblança, ben considerada, em sembla triplement encertada, feliç. En un i altre cas (tot i el que exigeixen alguns en sentit contrari, fent trampes, tal i com exposaré en els apunts dels propers dies) existeixen incerteses importants en l'aventura (en el millor sentit de la paraula) que s'emprèn.

Sempre, en tots els grans reptes vitals que paga realment la pena emprendre, existeix un grau de dubte de futur que cal saber controlar per evitar l'immobilisme. Perquè si hi ha alguna cosa que segur que no millora la teva situació (encara que Rajoy no ho practiqui) és no fer res. L'emigració dels seixanta i setanta i la construcció actual d'un nou Estat parteixen d'un segon element comú: una situació originària d'injustícia. La dominació per part d'unes oligarquies que, arranant-ho tot, han provocat i estan provocant una misèria que empeny a la revolta i/o a la fugida i que compensa àmpliament les incerteses del camí. Només els qui formen part d'aquesta casta troben que ja estan bé i que no cal moure res. I el tercer element que unifica un i altre moment: el sentir-se partíceps d'un esforç col·lectiu, la voluntat ferma i decidida de formar part d'una nova comunitat que no pregunta els orígens, sinó només el desig de construir col·lectivament un nou país millor que el que volem/varen deixar enrere.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)