Ves al contingut principal

Trens que s'allunyen sense remei (#Consulta2014)

Diari de Setge del 2 d'octubre de 1713 (dia 70).

Montsià










Estareu farts de sentir l'expressió xoc de trens. Agrada especialment a tots aquells que volen donar un punt de dramatisme al nostre procés cap a la plena sobirania. L'expressió parteix d'una igualtat de forces certament allunyada de la realitat. Però el punt en el qual és més desafortunada és en la seva literalitat. No és possible cap mena de xoc de trens entre Catalunya i Espanya per una raó ben simple: transitem en direcció radicalment contrària. Uns recomano molt (i no és el primer) aquest article publicat fa uns dies a El País pel professor Lluís Orriols. Analitza amb rigor acadèmic una constatació que ja he fet més d'una vegada des d'aquest espai de manera molt més matussera: cada dia que passa és més impossible un acord de convivència entre Catalunya i Espanya: l'opinió pública de l'Espanya castellana (ja sabeu, la del nucli originari de la nació, imposat a les perifèries) transita amb pas ferm cap al convenciment que cal aprimar o fins i tot eliminar el sistema autonòmic creat a la Constitució de 1978. En efecte, es percep que la distribució actual del poder a Espanya va ser una concessió als nacionalismes perifèrics que ara es revela inefectiu i insostenible. És el posicionament tantes vegades reiterat darrerament per Esperanza Aguirre.

En contrast, a Catalunya avança estratosfèricament la determinació independentista. L'evolució de la preferència per l'Estat propi en els baròmetres del CEO és inqüestionable. I a més, assenyala Orriols, aquest camí es fa de manera compartida arreu de Catalunya. Amb diferències de sortida, certament, però de manera compassada a tot arreu, des de l'àrea metropolitana de Barcelona al Pla de l'Estany, posant en evidència la falsedat de la suposada fractura social. Són, doncs, dues societats que estan construint pensaments àmpliament majoritaris de caràcter incompatible. Per tant, irreversiblement separades. I què voleu que us digui, a mi em sap molt greu pels nostres germans del País Valencià i les Balears (ja ens retrobarem més endavant) i pels meus orígens aragonesos (llàstima de país assimilat per l'Espanya castellana construïda a sang i foc a partir de 1707), però, a la vista de l'evolució dels fets, no té cap mena de sentit que els catalans imposem a l'Espanya castellana com s'ha d'organitzar internament. Vaig treient el mocador per acomiadar el tren. No xocarem pas mentre ens continuem allunyant a tota velocitat.

Comentaris

  1. Per més que els respectius trens viatgin allunant-se, malauradament van en via única, molt habitual a Espanya. I acabarem xocant. De fet, ja estan començant a saltar les primeres xapes. Hi ha qui pretén clavar frens, i els surten guspires; altres pretenen accelerar més la velocitat de col·lisió.
    Seguint amb el símil, jo diria que Catalunya no vol col·lisió, sinó que, circulant per la mateixa via, vol allunyar-se d'un tren suïcida. Com que ja no ens queda prou carbó, anem perdent velocitat i ens està enxampant per darrere.
    Arribarem abans a la desviació o ens enganxarà abans del canvi d'agulles? Estic convençut que arribarem abans al canvi d'agulles. Sense opció de frenar, passaran davant nostre com uns bojos i s'estavellaran al para-xocs sense remissió.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…