Ves al contingut principal

Triar el camp de batalla (#Consulta2014)

Diari de Setge del 18 d'octubre de 1713 (dia 86).

Deltebre
L'enèssima demanda d'auxili a Espanya formulada per Josep Antoni Duran i Lleida al Congrés espanyol, en forma d'admonició sobre la DUI que "alguns" aprovaran al Parlament de Catalunya (per cert, us recordo que a hores d'ara caldria Unió per aprovar-la, el que no sé si vol dir que Duran sap que no tots el seguiran), els va arribar molt. Immediatament, tot i les ordres de contenció declarativa, la tropa pepera es va llançar a amenaçar-nos amb fruïció. Diuen que pels passadissos s'afirmava amb contundència que no tindrem collons de fer-ho i el diputat català Antonio Gallego recordava fins i tot l'empresonament del President Companys i amenaçava els qui ho facin d'atendre's a les conseqüències. De fet, Duran no va fer sinó un nou crit en demanda d'ajuda davant la constatació que ningú, absolutament ningú, a Madrid fa cas de la seva tercera via i de la imminència de la fixació de la data i la pregunta de la Consulta per part del Parlament català. Com diu l'Aznar, amb el seu llenguatge de guerra, estan decidits a derrotar-nos (no sé perquè em recorda el to que es gastava contra el terrorisme basc!). Tot sembla indicar a hores d'ara que la classe dirigent espanyola ha ordenat iniciar la campanya definitiva contra nosaltres. Es tracta d'escanyar-nos econòmicament primer i liquidar-nos després com a comunitat política.

I pel que es veu, la perspectiva de portar-nos fins a les cordes i forçar-nos a la DUI no els està malament. Pensen que, entretant, la por ens dividirà i que el més fàcil és que no siguem capaços de donar-li cap efectivitat real en termes d'exercici de sobirania real al carrer. Es tractaria d'aconseguir que perdem el pas, que ens precipitem, que accelerem l'itinerari marcat, per soscavar tant els recolzaments interns al procés com l'aval democràtic que necessitem en l'àmbit internacional. Busquen que cometem errors, doncs. I nosaltres hem de respondre sense avançar cap capítol. Pas a pas. Execució dels nostres plans amb precisió suïssa. Com més interès mostren de portar-nos acceleradament fins al final, més interessant es fa el punt actual de la partida, tot sigui dit, en el qual demostren trobar-se tan i tan profundament incòmodes. Com més ens empenyen amb els dos braços cap a la DUI, més segur estic de la necessitat de fer la Consulta tant sí com no. Posats al famós xoc de legitimitats, és molt millor que sigui sobre una base democràtica tan incontestable com el volem votar. Tenen pressa perquè ens saltem aquesta fase, perquè, mentre duri, cada dia que passa fem nous amics a la nostra causa dins i fora del país. Persistim, doncs.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.