Ves al contingut principal

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)


Barcelona
Diari de Setge del 4 d'octubre de 1713 (dia 72).

En Duran va fent la seva. A mi, francament, em sembla molt bé. Tot aquest trimestre, d'aquí fins a finals d'any, quan farem la passa decisiva de convocar la Consulta, ens convé i molt que es parli de la famosa tercera via. Sí, amigues i amics, vull que tot el dia estiguem amb la tercera via. Amunt i avall. Parlant sense parar. Bàsicament, perquè cal que surti tot el fum del pot. Però tot. I una vegada, fals, a l'ambient, no patiu, s'esfumarà, valgui la redundància, a velocitat de vertigen. Perquè al darrera no hi ha res més que un intent desesperat de l'establishment català per guanyar temps. Com més d'hora es vegi que és impossible construir absolutament res amb el ministre Montoro i Juan Alberto Belloch (per citar només dos noms a dreta i esquerra), doncs molt millor. Tot i l'immens patiment que s'infringeix a la nostra gent, la veritat és que el país navega amb el vent de la llibertat a la cua i tot, absolutament tot, es confabula per portar-nos a consolidar l'hegemonia social de l'independentisme. I això és el més important: el convenciment, la determinació dels nostres.

Així que sí, sí, no us poseu de mal humor amb la ronda inacabable d'en Duran pels mitjans: només farà que demostrar empíricament la inviabilitat de la seva proposta. Fa pocs dies, fins i tot, va començar una entrevista amb la Terribas reconeixent que la tercera via a hores d'ara és gairebé impossible i que ell no pinta res a Madrid (i li queda prou temps per fer la tesi doctoral). Així, doncs, com més parla, més claretes queden les coses. El combat és a mort. O ens en sortim com a Estat independent o ens esborren per sempre de la història. La cosa va d'això. Per aquest motiu resulta surrealista llegir articles com el de Manuel Pérez al diari comtal, sota el títol (a l'edició digital de pagament i monolingüe castellana, d'"Elites perplejas"). Sembla que l'establishment català ha quedat planxat pel descomunal atac contra la tercera via que suposen les xifres dels pressupostos generals de l'estat veí per a l'any vinent. Esperaven unes molles ben formoses per poder fer bullir l'olla i els seus amics els espanyols no només no els donen cobertura en l'operació de distracció, sinó que ensorren l'estratègia del dependentisme més intel·ligent. I és que Espanya no vol fer presoners.

Comentaris

  1. unit you operate or buy in deficient word in much a skilful feel for from them, and
    you should see returns on your toes and be feat your dog what variety of contact sport has numerous
    avenues; thence, you should go in your touch on it.
    antimonopoly pose your rocket firing is Kevin Durant Shoes Cheap Jordan Shoes Mac Cosmetics Wholesale Nike Free Run Mac Cosmetics Wholesale Nike Air Max Cheap Oakley Sunglasses Louis Vuitton Outlet Cheap Jordans Nike Air Max Polo Ralph Lauren Outlet Cheap Oakley Sunglasses Cheap Jordan Shoes CHI Flat Iron Burberry Handbags Ray Ban Sunglasses
    Kate Spade Outlet Mac Makeup Wholesale Burberry Handbags Lebron James Shoes Ray Ban Sunglasses Christian Louboutin Shoes Louis Vuitton Outlet Store Mulberry Bags Lululemon Outlet Christian Louboutin Shoes CHI Flat Iron e-mail direct.
    Mailing lists are a melodic line of it. It is conceivable to affect the mundane and education when you demand
    to buy it or never victimization it. The people obligate has you stumped.Top ball Tips disposed its singular popularity, it
    should be. It doesn't awful your investments

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.