Un dels homes que salvà la memòria del país (#tricentenari)

Diari de Setge del 12 d'octubre de 1713 (dia 80).

Via Verda del Baix Ebre










L’Arxiu Reial de Barcelona és el nucli central i l’autèntic moll de l’ós del que des del segle XIX es coneix com Arxiu de la Corona d’Aragó, una de les institucions arxivístiques més importants del món. No és sinó el dipòsit documental dels comtes-reis des del 1318. La darrera Cort general de Catalunya de 1705-1706 establí una tutela important sobre l’Arxiu Reial de Barcelona i facultà la seva delegació permanent per exercir el control dels fons i la inversió en el manteniment i les instal·lacions. Pocs anys abans de la seva aniquilació pels borbons, l’Arxiu Reial de Barcelona era gestionat per les institucions de la terra. A dia d’avui, encara no hem aconseguit recuperar aquesta tutela i un immens cartell groc del Ministeri espanyol de Cultura, el de José Ignacio Wert, marca el territori a l’antiga seu del Palau del Lloctinent, també propietat de l’Estat espanyol tot i que fou construïda i mantinguda per ordre i amb el finançament de la Cort general de Catalunya.

L’Arxiu Reial de Barcelona era aleshores ubicat en diverses sales del Palau Reial Major, algunes de les quals es trobaven en una situació molt precària. Poc abans de la caiguda de la ciutat, els ministres de l’arxiduc ordenaren l’embarcament d’alguns lligalls i registres del Consell d’Aragó. L’escrivà Jeroni Alteracs vetllà per l’estat de l’arxiu en els pitjors moments dels bombardejos que, per ordre del duc de Pòpuli, els borbònics llançaren contra Barcelona entre el maig i el juliol de 1714. Segons explicà l’arxiver Eduardo González-Hurtebise el 1920, Alteracs col·locà els registres en piles fins al sostre, falcant les voltes de les sales interiors que amenaçaven ruïna, aconseguint així augmentar la seva resistència i defensar les sales on es trobava la documentació més valuosa. Sembla que algunes bombes van caure efectivament sobre l’arxiu, però els danys foren molt menors. La iniciativa d’aquell escrivà, com les de tants barcelonins durant aquells mesos, van contribuir a salvar un patrimoni que ara tenim l’oportunitat de gaudir i/o redescobrir.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas