Ves al contingut principal

Un dels homes que salvà la memòria del país (#tricentenari)

Diari de Setge del 12 d'octubre de 1713 (dia 80).

Via Verda del Baix Ebre










L’Arxiu Reial de Barcelona és el nucli central i l’autèntic moll de l’ós del que des del segle XIX es coneix com Arxiu de la Corona d’Aragó, una de les institucions arxivístiques més importants del món. No és sinó el dipòsit documental dels comtes-reis des del 1318. La darrera Cort general de Catalunya de 1705-1706 establí una tutela important sobre l’Arxiu Reial de Barcelona i facultà la seva delegació permanent per exercir el control dels fons i la inversió en el manteniment i les instal·lacions. Pocs anys abans de la seva aniquilació pels borbons, l’Arxiu Reial de Barcelona era gestionat per les institucions de la terra. A dia d’avui, encara no hem aconseguit recuperar aquesta tutela i un immens cartell groc del Ministeri espanyol de Cultura, el de José Ignacio Wert, marca el territori a l’antiga seu del Palau del Lloctinent, també propietat de l’Estat espanyol tot i que fou construïda i mantinguda per ordre i amb el finançament de la Cort general de Catalunya.

L’Arxiu Reial de Barcelona era aleshores ubicat en diverses sales del Palau Reial Major, algunes de les quals es trobaven en una situació molt precària. Poc abans de la caiguda de la ciutat, els ministres de l’arxiduc ordenaren l’embarcament d’alguns lligalls i registres del Consell d’Aragó. L’escrivà Jeroni Alteracs vetllà per l’estat de l’arxiu en els pitjors moments dels bombardejos que, per ordre del duc de Pòpuli, els borbònics llançaren contra Barcelona entre el maig i el juliol de 1714. Segons explicà l’arxiver Eduardo González-Hurtebise el 1920, Alteracs col·locà els registres en piles fins al sostre, falcant les voltes de les sales interiors que amenaçaven ruïna, aconseguint així augmentar la seva resistència i defensar les sales on es trobava la documentació més valuosa. Sembla que algunes bombes van caure efectivament sobre l’arxiu, però els danys foren molt menors. La iniciativa d’aquell escrivà, com les de tants barcelonins durant aquells mesos, van contribuir a salvar un patrimoni que ara tenim l’oportunitat de gaudir i/o redescobrir.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…