Ves al contingut principal

Un dels homes que salvà la memòria del país (#tricentenari)

Diari de Setge del 12 d'octubre de 1713 (dia 80).

Via Verda del Baix Ebre










L’Arxiu Reial de Barcelona és el nucli central i l’autèntic moll de l’ós del que des del segle XIX es coneix com Arxiu de la Corona d’Aragó, una de les institucions arxivístiques més importants del món. No és sinó el dipòsit documental dels comtes-reis des del 1318. La darrera Cort general de Catalunya de 1705-1706 establí una tutela important sobre l’Arxiu Reial de Barcelona i facultà la seva delegació permanent per exercir el control dels fons i la inversió en el manteniment i les instal·lacions. Pocs anys abans de la seva aniquilació pels borbons, l’Arxiu Reial de Barcelona era gestionat per les institucions de la terra. A dia d’avui, encara no hem aconseguit recuperar aquesta tutela i un immens cartell groc del Ministeri espanyol de Cultura, el de José Ignacio Wert, marca el territori a l’antiga seu del Palau del Lloctinent, també propietat de l’Estat espanyol tot i que fou construïda i mantinguda per ordre i amb el finançament de la Cort general de Catalunya.

L’Arxiu Reial de Barcelona era aleshores ubicat en diverses sales del Palau Reial Major, algunes de les quals es trobaven en una situació molt precària. Poc abans de la caiguda de la ciutat, els ministres de l’arxiduc ordenaren l’embarcament d’alguns lligalls i registres del Consell d’Aragó. L’escrivà Jeroni Alteracs vetllà per l’estat de l’arxiu en els pitjors moments dels bombardejos que, per ordre del duc de Pòpuli, els borbònics llançaren contra Barcelona entre el maig i el juliol de 1714. Segons explicà l’arxiver Eduardo González-Hurtebise el 1920, Alteracs col·locà els registres en piles fins al sostre, falcant les voltes de les sales interiors que amenaçaven ruïna, aconseguint així augmentar la seva resistència i defensar les sales on es trobava la documentació més valuosa. Sembla que algunes bombes van caure efectivament sobre l’arxiu, però els danys foren molt menors. La iniciativa d’aquell escrivà, com les de tants barcelonins durant aquells mesos, van contribuir a salvar un patrimoni que ara tenim l’oportunitat de gaudir i/o redescobrir.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…