Una tasca clau per a l'ANC (#ResistènciaCatalana)

Diari de Setge del 16 d'octubre de 1713 (dia 84).

Delta de l'Ebre
Que consti que vaig escriure aquest apunt abans de la publicació d'aquesta entrevista amb la Pilar Rahola que us convido a llegir. El procés va a tota castanya i els apunts en reserva envelleixen en un tres i no res. La duresa amb la qual el govern espanyol ha contestat la tímida proposta de reforma del finançament d'Alicia Sánchez Camacho demostra fins a quin punt no estan disposats a cedir ni un mil·límetre. Setmana a setmana, entre amenaces de la FAES i l'exèrcit dels veïns, s'aprofundeix la impressió que no hi haurà cap mena de transacció. Lliures o morts. Bandera negra. Estat independent o aniquilació. Digueu-me ingenu però, després d'alguns dubtes, torno a confiar en la determinació dels nostres polítics: tenen clar que qualsevol intent de frenada faria que el poble se'ls endugués per davant. Anem doncs, de dret, cap a l'escenari decisiu del nostre combat. D'aquí uns mesos, quan la Consulta hagi passat a la història (un error, que jo l'ha organitzaria sí o sí, amb infraestructura exclusiva de la Generalitat) ens trobarem amb l'escenari de les plebiscitàries. I aleshores, abans o després de la seva celebració, cal tenir molt i molt present la possibilitat que l'Estat ens apliqui l'article 155 de la Constitució espanyola interpretat de la manera més bèstia possible.

Que es repeteixi, doncs, l'escenari excepcional esdevingut al nostre país entre el 6 d'octubre de 1934 i el febrer de 1936, és a dir, la suspensió de l'autonomia, amb un Parlament dissolt i una administració de la Generalitat regida per delegats nomenats des de Madrid. Cal, doncs, que els partits polítics contemplin aquesta possibilitat i analitzin quan abans les possibilitats que el Parlament de Catalunya mantingui la seva activitat a l'exili i, fins i tot, que ells mateixos, prohibits, s'hagin de reorganitzar en la clandestinitat. Però, sobretot, penso que una de les activitats de l'immediat futur en la qual hauria de treballar més a fons l'Assemblea Nacional Catalana hauria de ser la d'estudiar quines accions de resistència passiva, pacíficament insurreccionals, caldria organitzar a totes i cadascuna de les poblacions de Catalunya, a cada administració, a cada entitat, per rebutjar la suspensió de les nostres institucions pròpies: des de la vaga general a una concentració permanent. Caldrà aconseguir aleshores que el món visualitzi el més ràpidament i efectivament possible la nostra resistència pacífica, a fi de fer insostenible el règim d'autonomia intervinguda que ens voldran imposar. Anem pensant seriosament en el tema. Ens hi atansem a tot drap. De la Via a la Resistència Catalana.

Comentaris

  1. Hi anem tant a tot drap que avui mateix, el dit "cerillo" s'ha postulat clarament al Congreso de los Disputados d'España advertint en Rajoy que amb actituds bel·ligerants com la persecució en contra del català, aniquilació de pressupostos i altres coses, el mateix Rajoy està abocant Catalunya a una DUI per la via ràpida.
    Si a hores d'ara ja tenim en Duran amb els ulls oberts, això vol dir que ja no queda cap via pels acomodats. Res. Ens cal fugir a tot drap. Suposo que és just el què volen provocar i, llavores, justificar de nou la intervenció de la Generalitat.
    Però, alerta!, que aquesta gent no tenen present el gran poder d'internet, la cultura social catalana gens aïllada ni marginal, que farà que qui hagi de rectificar sigui España. A sobre, no crec que la UE estigui gaire per orgues a l'hora de tenir un Estat amb problemes majúsculs. M'imagino que el què pot passar sigui que la UE porti un President d'España interventor. Alguna cosa semblant com Grècia, però amb l'agreujant d'una baralla interna molt greu. El reietó d'Espanya hi pintaria alguna cosa? Traurà els tancs per fer suspendre Catalunya? Dies apassionants..., dramàtics..., i repetitius!

    ResponElimina
  2. Què n'opineu de la possibilitat d'una suspensió de l'autonomia? Ja ha passat diverses vegades amb Irlanda del Nord (http://www.elmundo.es/elmundo/2002/10/14/internacional/1034586477.html). Jo crec que Espanya vol arribar a aquest punt. Ni deixarà fer la consulta ni deixarà fer eleccions plebiscitàries. Suspendrà l'autonomia i prou. Com ho veuria Europa? No teniu por que segueixin esbombant el mateix discurs referent al problema intern d'un Estat membre que ha de resoldre seguint les seves lleis i constitucions i apel·lant al diàleg?

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)