Ves al contingut principal

Una tasca clau per a l'ANC (#ResistènciaCatalana)

Diari de Setge del 16 d'octubre de 1713 (dia 84).

Delta de l'Ebre
Que consti que vaig escriure aquest apunt abans de la publicació d'aquesta entrevista amb la Pilar Rahola que us convido a llegir. El procés va a tota castanya i els apunts en reserva envelleixen en un tres i no res. La duresa amb la qual el govern espanyol ha contestat la tímida proposta de reforma del finançament d'Alicia Sánchez Camacho demostra fins a quin punt no estan disposats a cedir ni un mil·límetre. Setmana a setmana, entre amenaces de la FAES i l'exèrcit dels veïns, s'aprofundeix la impressió que no hi haurà cap mena de transacció. Lliures o morts. Bandera negra. Estat independent o aniquilació. Digueu-me ingenu però, després d'alguns dubtes, torno a confiar en la determinació dels nostres polítics: tenen clar que qualsevol intent de frenada faria que el poble se'ls endugués per davant. Anem doncs, de dret, cap a l'escenari decisiu del nostre combat. D'aquí uns mesos, quan la Consulta hagi passat a la història (un error, que jo l'ha organitzaria sí o sí, amb infraestructura exclusiva de la Generalitat) ens trobarem amb l'escenari de les plebiscitàries. I aleshores, abans o després de la seva celebració, cal tenir molt i molt present la possibilitat que l'Estat ens apliqui l'article 155 de la Constitució espanyola interpretat de la manera més bèstia possible.

Que es repeteixi, doncs, l'escenari excepcional esdevingut al nostre país entre el 6 d'octubre de 1934 i el febrer de 1936, és a dir, la suspensió de l'autonomia, amb un Parlament dissolt i una administració de la Generalitat regida per delegats nomenats des de Madrid. Cal, doncs, que els partits polítics contemplin aquesta possibilitat i analitzin quan abans les possibilitats que el Parlament de Catalunya mantingui la seva activitat a l'exili i, fins i tot, que ells mateixos, prohibits, s'hagin de reorganitzar en la clandestinitat. Però, sobretot, penso que una de les activitats de l'immediat futur en la qual hauria de treballar més a fons l'Assemblea Nacional Catalana hauria de ser la d'estudiar quines accions de resistència passiva, pacíficament insurreccionals, caldria organitzar a totes i cadascuna de les poblacions de Catalunya, a cada administració, a cada entitat, per rebutjar la suspensió de les nostres institucions pròpies: des de la vaga general a una concentració permanent. Caldrà aconseguir aleshores que el món visualitzi el més ràpidament i efectivament possible la nostra resistència pacífica, a fi de fer insostenible el règim d'autonomia intervinguda que ens voldran imposar. Anem pensant seriosament en el tema. Ens hi atansem a tot drap. De la Via a la Resistència Catalana.

Comentaris

  1. Hi anem tant a tot drap que avui mateix, el dit "cerillo" s'ha postulat clarament al Congreso de los Disputados d'España advertint en Rajoy que amb actituds bel·ligerants com la persecució en contra del català, aniquilació de pressupostos i altres coses, el mateix Rajoy està abocant Catalunya a una DUI per la via ràpida.
    Si a hores d'ara ja tenim en Duran amb els ulls oberts, això vol dir que ja no queda cap via pels acomodats. Res. Ens cal fugir a tot drap. Suposo que és just el què volen provocar i, llavores, justificar de nou la intervenció de la Generalitat.
    Però, alerta!, que aquesta gent no tenen present el gran poder d'internet, la cultura social catalana gens aïllada ni marginal, que farà que qui hagi de rectificar sigui España. A sobre, no crec que la UE estigui gaire per orgues a l'hora de tenir un Estat amb problemes majúsculs. M'imagino que el què pot passar sigui que la UE porti un President d'España interventor. Alguna cosa semblant com Grècia, però amb l'agreujant d'una baralla interna molt greu. El reietó d'Espanya hi pintaria alguna cosa? Traurà els tancs per fer suspendre Catalunya? Dies apassionants..., dramàtics..., i repetitius!

    ResponElimina
  2. Què n'opineu de la possibilitat d'una suspensió de l'autonomia? Ja ha passat diverses vegades amb Irlanda del Nord (http://www.elmundo.es/elmundo/2002/10/14/internacional/1034586477.html). Jo crec que Espanya vol arribar a aquest punt. Ni deixarà fer la consulta ni deixarà fer eleccions plebiscitàries. Suspendrà l'autonomia i prou. Com ho veuria Europa? No teniu por que segueixin esbombant el mateix discurs referent al problema intern d'un Estat membre que ha de resoldre seguint les seves lleis i constitucions i apel·lant al diàleg?

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.