Ves al contingut principal

Unionistes i dependentistes (#marxem)

Diari de Setge del 31 d'octubre de 1713 (dia 99).

Monestir de Sant Cugat del Vallès










Poc a poc el terme va guanyant adeptes. Em refereixo a l'expressió dependentisme i dependentistes. És important. Penso que cal ser molt curosos amb l'etiqueta conceptual que emprem per definir els qui treballen contra la independència de Catalunya. Ells no defensen la unió, sinó la dependència. Per més que ells invoquin raons sentiments, nosaltres hem d'esforçar-nos per no sortir del guió que ens hem marcat. Insisteixen una i altra vegada en la seva condició de doble identitat espanyola i catalana. I no permetrem que se'n surtin per aquesta via. El treball de gent com Sumate o l'Omníum a les zones de l'àrea metropolitana de Barcelona i Tarragona és fonamental per agregar nous partidaris castellanoparlants i d'identitat compartida espanyola a la causa independentista. No ens hem de cansar d'explicar que el nostre projecte, per més que els nostres veïns vulguin encolomar-nos altres epítets, no és ni ètnic ni identitari. Ens interessa la fraternitat universal i alhora defensar els interessos materials i morals de tothom qui viu aquí.

Des de Catalunya, en aquest moment de la història, una part majoritària del nostre país ha decidit tirar endavant una projecte estatal nou. Estem treballant, doncs, no pas per decidir quina identitat volem tenir. Tenim les que tenim i això està molt bé. Cada dia les identitats, arreu del món, amb el procés transnacional de globalització en marxa, són més compartides. Per orígens, residència i interès, hi ha gent amb dos, tres o quatre identitats nacionals simultànies. No és això el que estem decidint ara. El procés reclama, simplement, un altre repartiment del poder. Cerca dotar Catalunya de la plena sobirania. Vol que siguem nosaltres els qui establim el marc bàsic d'exercici del poder al nostre país. No que ens el marquin des de Madrid, amb el menyspreu a la cultura i l'extracció de renda que, entre altres inconvenients, això suposa. Parlem de poder, doncs, no d'identitat. Però això l'etiqueta de dependentistes em sembla molt més adequada que la d'unionistes, a l'hora d'identificar aquells qui ens neguen la capacitat d'exercir el poder.

Comentaris

  1. Els goril·les que es manifestaren el 12O per Montjuïc s'autotitulaven com "Unionistas". Crec que més en una relació de dependència, el terç de la societat que vol mantenir l'statu quo actual -o endurir-lo- pensa (és un dir) en termes d'unitat, unionisme, unió...

    ResponElimina
  2. Ara entrar amb la diferència entre "unionisme" i "dependentisme" em sembla que ni els qui les fan servir no saben diferenciar-les gaire. Per fer això, cal tenir uns mínims de cultura. Volen dependentisme, dependre de qui els dóna el xumet cada dia, no fos que prenguessin mal. No em preocupen gens ni mica. Mentre a l'àrea barcelonina ens surti ja una majoria independentista i a la resta de Catalunya arrasi, la majoria absoluta la tenim garantida. Tampoc crec que estiguem encallats. Simplement, cal anar complint amb els terminis de la preparació del procés. I, com que cada dia que passa els espanyols ho compliquen més i més, doncs temps al temps. Com que tampoc és qüestió d'adormir-nos, doncs, per això en Junqueras li ha posat un final d'etapa a la GenCat.
    Aquest és un plat que cal guisar-lo amb un bon xup-xup. Per una vegada a la vida, li diria que en Ferran Adrià no s'hi fiqui a la cuina, que encara ens podria crear problemes de condimentació: Amb el Timoner fent de cuiner i en Junqueras de maitre ja en tenim prou.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I, esclar, amb la Muriel, la Carme Forcadell, i tants altres! fent de grans proveïdors del Born.... (No me'ls voldria perdre....!)

      Elimina
  3. Jo sí que penso que la qüestió de noms és important. Dependentistes s'assembla massa a idependentistes. Jo els diria directament sotmesos (no cal dir sotmetistes que ja ho són).

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…