Ves al contingut principal

Convocatòria del IV Premi Brigada de Narcòtics 2013 (#PremisBN)

Diari de Setge del 1 de novembre de 1713 (dia 100).

Els deus han volgut que l'operació despatxista (ja sabeu, la consistent a solucionar-ho als despatxos, tan lluny com es pugui de la gent, de la plebs) que assaja aquests dies l'autoproclamat "moderantisme" coincideixi amb la convocatòria anual des d'aquest bloc dels Premis Brigada de Narcòtics. Certament, la feinada que ens espera és enorme. Desencadenat amb tota la violència del món el procés, a tocar de dits d'un dels moments culminants (amb la data i la pregunta que s'albiren) l'acció de la Brigada es revela aquests dies incansable. Treballen dia i nit, fent hores extres que, com sempre, acabarem pagar tu i jo, estimat lector. Us emplaço, doncs, a què, al llarg d'aquest mes de novembre, féu les vostres propostes per al premi, si pot ser, enllaçant les peces mestres (audiovisuals o escrites) dels candidats que considereu indispensables. Podeu fer-las arribar també aquest any mitjançant un tuit adreçat a @granollacs o, com sempre, a través dels comentaris a qualsevol apunt d'aquest bloc o per correu electrònic a granollacs@gmail.com.

Amb les propostes més comunes seleccionarem els cinc precandidats que es podran votar a partir del primer dia de desembre. Com sempre, distingirem el Millor Inspector, que succeirà gent amb incontestables mèrits com ara Josep Cuní (2010), José Antich (2011) o Antoni Bolaño (2012). La llista de noms possibles (tot i el pensament únic que sabeu que ens afecta!) és inacabable, encara que en aquest article de l'Agustí Colomines trobareu una nòmina pràcticament canònica dels membres més excelsos de la Brigada. La segona categoria serà l'habitual destinada a lloar la Millor Comissaria. Haureu de decidir tots plegats si tornem a donar la distinció (com ha succeït sempre fins ara) al diari comtal o creiem que altres mitjans o espais radiofònics, audiovisuals o digitals, amb la seva ingent tasca intoxicadora, han fet mèrits més que sobrats durant aquest any per constar també en el palmarès del premi. Naturalment, us agrairé que m'ajudeu a fer-ne difusió de la convocatòria per a major escarni dels candidats. Si sou de twitter, a través de l'etiqueta #PremisBN. Així, doncs, que comenci la festa!

Comentaris

  1. Desconec com funciona aquest concurs, i si la meva proposta és un candidat optim per la millor comissaria, però l'actitud mostrada ahir en el "congreso de diputados", ben segur que és mereixedora d'un premi a la manca de professionalitat, rigor i educació. http://www.vilaweb.cat/noticia/4153432/20131101/video-fugida-desbandada-diputats-congres-espanyol.html

    ResponElimina
  2. Quatre (4) anys treballant cada dia per mantenir aquest espai! FELICITATS!!! Amb tota la quantitat d'informació que hi ha! Vaja, que no és anar-hi posant i prou...no! És reflexió, molta motivació i nits de son.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.