Ves al contingut principal

El nostre Llibre Blanc ha de ser el mètode (#procés)

Diari de Setge del 30 de novembre de 1713 (dia 129).

Sabadell
Aquests dies, lògicament se'n parla molt. Alex Salmond i Nicola Sturgeon, màxims responsables del govern escocès, van presentar fa pocs dies el Llibre Blanc en el qual es detallen, al llarg de 607 pàgines, les principals característiques del model de país que proposa l'SNP. Des de la forma d'Estat fins a la moneda. Certament, nosaltres estem molt enrere encara. Però, no tant. Sovint des de l'escepticisme honest o directament des de la crítica malintencionada al procés se'ns demanen (més aviat s'exigeixen) tots els detalls del que proposem per no titllar-ho, en el to més pejoratiu possible, d'aventura. Evidentment, hi juga una dificultat evident: a Catalunya el procés gaudeix d'un suport popular majoritari precisament per la seva transversalitat, però aquesta mateixa pluralitat, en la seva traducció política, comporta la necessitat de posar d'acord els interessos i les estratègies de quatre grups formats per sis formacions polítiques diferents, naturalment, amb models econòmics i socials diametralment oposats.

A Escòcia, en canvi, un sol partit gestiona una majoria absoluta i gaudeix encara de suports externs en el camí cap a l'autodeterminació, però en canvi, a hores d'ara (segons les enquestes), no gaudeix d'una majoria popular a favor de la independència. En el nostre cas, doncs, el Llibre Blanc ha de ser el mètode a través del qual oferim als nostres conciutadans la construcció d'un nou país. Una proposta que ha de venir amarada d'uns principis de regeneració democràtica profunda. Una revolució veritablement popular a través de la qual la gent, amb mecanismes seriosos de participació, pugui anar decidint, a mesura que el bastim de nova planta, totes les característiques del nostre nou estat. Una manera de fer que no impliqui empassar-se un immens paquet constitucional sota la fórmula "lo tomas o lo dejas". Un model en el qual el despatxisme, el dret de decidir només uns quants (els de sempre), sigui expulsat de la vida política. Una manera de fer, en definitiva, que pugui mantenir la il·lusió de tots els qui ja s'han afegit aquesta anys i encara sumar-ne alguns més en els mesos que ens falten fins al dia D.

Comentaris

  1. Molt encertat el teu escrit. El nostre llibre blanc ha de ser el model. A Escocia et canviarien 100 llibres blancs pel suport popular i la il.lusio que el proces desperta a la societat catalana. Ja s'han vist dependentistes demanant un llibre blanc jo nomes els diria que escriguessin ells un llibre blanc (o groc) de com sera Catalunya dins d'Espanya si per males no aconseguim la independencia.

    ResponElimina
  2. Jo creia que ja estava gairebé enllestit aquest Llibre Blanc. En fi, parlem molt i no avancem tot el què ens caldria.
    Mentrestant, en Rajoy es diverteix dient que no hi veu cap element punible amb les diatribes d'Intereconomia i 13TV i, alhora, crea una llei per castigar qui insulti Espanya.
    Jo diria que ens cal més rapidesa de treball. Cal fer totes les passes per no ser considerats uns atabalats, però també ens cal molta rapidesa. Perquè sinó, ens guanyaran fent-se lleis a mida per engarjolar-nos a tots.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…