Ves al contingut principal

El nostre Llibre Blanc ha de ser el mètode (#procés)

Diari de Setge del 30 de novembre de 1713 (dia 129).

Sabadell
Aquests dies, lògicament se'n parla molt. Alex Salmond i Nicola Sturgeon, màxims responsables del govern escocès, van presentar fa pocs dies el Llibre Blanc en el qual es detallen, al llarg de 607 pàgines, les principals característiques del model de país que proposa l'SNP. Des de la forma d'Estat fins a la moneda. Certament, nosaltres estem molt enrere encara. Però, no tant. Sovint des de l'escepticisme honest o directament des de la crítica malintencionada al procés se'ns demanen (més aviat s'exigeixen) tots els detalls del que proposem per no titllar-ho, en el to més pejoratiu possible, d'aventura. Evidentment, hi juga una dificultat evident: a Catalunya el procés gaudeix d'un suport popular majoritari precisament per la seva transversalitat, però aquesta mateixa pluralitat, en la seva traducció política, comporta la necessitat de posar d'acord els interessos i les estratègies de quatre grups formats per sis formacions polítiques diferents, naturalment, amb models econòmics i socials diametralment oposats.

A Escòcia, en canvi, un sol partit gestiona una majoria absoluta i gaudeix encara de suports externs en el camí cap a l'autodeterminació, però en canvi, a hores d'ara (segons les enquestes), no gaudeix d'una majoria popular a favor de la independència. En el nostre cas, doncs, el Llibre Blanc ha de ser el mètode a través del qual oferim als nostres conciutadans la construcció d'un nou país. Una proposta que ha de venir amarada d'uns principis de regeneració democràtica profunda. Una revolució veritablement popular a través de la qual la gent, amb mecanismes seriosos de participació, pugui anar decidint, a mesura que el bastim de nova planta, totes les característiques del nostre nou estat. Una manera de fer que no impliqui empassar-se un immens paquet constitucional sota la fórmula "lo tomas o lo dejas". Un model en el qual el despatxisme, el dret de decidir només uns quants (els de sempre), sigui expulsat de la vida política. Una manera de fer, en definitiva, que pugui mantenir la il·lusió de tots els qui ja s'han afegit aquesta anys i encara sumar-ne alguns més en els mesos que ens falten fins al dia D.

Comentaris

  1. Molt encertat el teu escrit. El nostre llibre blanc ha de ser el model. A Escocia et canviarien 100 llibres blancs pel suport popular i la il.lusio que el proces desperta a la societat catalana. Ja s'han vist dependentistes demanant un llibre blanc jo nomes els diria que escriguessin ells un llibre blanc (o groc) de com sera Catalunya dins d'Espanya si per males no aconseguim la independencia.

    ResponElimina
  2. Jo creia que ja estava gairebé enllestit aquest Llibre Blanc. En fi, parlem molt i no avancem tot el què ens caldria.
    Mentrestant, en Rajoy es diverteix dient que no hi veu cap element punible amb les diatribes d'Intereconomia i 13TV i, alhora, crea una llei per castigar qui insulti Espanya.
    Jo diria que ens cal més rapidesa de treball. Cal fer totes les passes per no ser considerats uns atabalats, però també ens cal molta rapidesa. Perquè sinó, ens guanyaran fent-se lleis a mida per engarjolar-nos a tots.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.