Ves al contingut principal

El #PSc travessa la frontera (#Consulta2014)

Diari de Setge del 15 de novembre de 1713 (dia 114).

Arnes (Terra Alta)
Hem seguit des d'aquest espai amb gran atenció les evolucions dels de Pere Navarro. I sempre des del prisma de la transversalitat, conscients que hem de sumar el màxim de gent possible al procés. És el que (a la vista de les enquestes està) ha fet el sobiranisme els darrers anys i el que continua fent ara. Però una cosa és sumar gent i l'altra sigles. El PSc, definitivament, es despenja. Raspatlladet a Madrid, un Navarro necessitat de carinyo cau de quatre grapes en els paranys del socialisme espanyol. La seva renúncia pràctica a la Consulta significa la definitiva rendició. Lliura les armes, després de la capitulació de Granada de fa uns mesos. A Catalunya, ja només en queda PSOE. Escolto que a les comarques d'Osona i el Berguedà l'antic partit dels socialistes catalans ha desaparegut senceret. Ara, l'objectiu és ja només salvar les alcaldies de l'àrea metropolitana de Barcelona competint amb Ciutadans, mentre es va consumant el degoteig de militants més o menys coneguts: la darrera, l'exalcadessa de Roses.

Entretant, el procés ens el distreu l'acomboiament de l'establishment a Pere Navarro (de traca i mocador la recent entrevista-massatge de Josep Cuní i José Antich a 8aldia) i les contínues alucenacions predictives de Maurici Lucena. Francament, un tipus de vergonya aliena. Tot plegat, amanit amb una incoherència que fa feredat. La principal, l'excusa per despenjar-se. Diuen que ells volen molt, però que no votaran a favor de cap proposta a favor de la Consulta que no estigui aprovada prèviament pel Partido Popular. Ara, això sí, la seva proposta estrella, una reforma federal de la constitució que no inclou ni l'ordinalitat en finançament, ni molt menys el dret a l'autodeterminació, no cal que compti amb l'assentiment previ dels de Mariano Rajoy. Espectacular. En fi, aneu preparant les crispetes. Propera representació el 4 de desembre: aprovació al Parlament de Catalunya de la petició de la cessió de la competència exclusiva sobre referèndums de l'article 150.2 de la constitució. A veure quants diputats socialistes trenquen la disciplina de vot. S'admeten apostes. Seran més o menys de cinc?

Comentaris

  1. Menys de 5 ! Els de dalt s'arrapen a la cadira com paparres. Les fugues seran majoritariament de base i carrecs locals.

    ResponElimina
  2. Seran zero, es vendrien sa puta mare, per una cadira, la qual els ha costat menjar moltes p... per arribar-hi.
    Tots sabem com funcionen els partits, i més els grans partits, sinó preguntem-nos perquè sempre són el EX, els dissidents, Tura, Nadal, etc. obrien boca quan tenien alts càrrecs ?
    I ja llavors el PSC era ultraespanyolista, no fotem...

    ResponElimina
  3. No teniu caritat cristiana ni res que s'hi assembli, ostres! Pobre Navarro, el seu problema és el ser una mica talladet i se li embarbussen les sigles quan ha de dir PSC; s'emociona. Li surten tres P: PPPSC. No és res més...!! Ara, això sí: Els seus seguidors tenen tan poc criteri que ho confonen tot i adopten els criteris del PP creient-se que és el què vol el seu lider!
    Fora conyetes, això acabarà amb el naixement d'un autèntic PSC renovat, independent de l'actual PSOE-C. Ara, qui serà el legítim propietari del nom PSC??
    Els tradicionals del PSC tindran feineta a l'hora de saber qui votar...

    ResponElimina
  4. Els pronòstics per al PSC són demoledors, aixi que per a què preocupar-se?

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…