Els Federalistes d'Esquerra i la vergonya aliena (#Europa)

Diari de Setge del 16 de novembre de 1713 (dia 115).

Cardona












Fa uns dies vaig tenir l'oportunitat d'escoltar, al programa matinal de la Terribas, el vicepresident d'aquest nou tinglado creat al voltant del PSC anomenat Federalistes d'Esquerra. Vaig quedar bocabadat, esparverat (l'havia avançat en un article a El Periódico) per la capacitat del senyor Antonio Sitges-Serra per predir el futur. Diu que l'any 2015 CiU i ERC mig desapareixeran, que els socialistes s'ho menjaran tot a Catalunya, i que acte seguit, com per art de màgia, Espanya correrà a pactar una nova Constitució que donarà la pau i l'harmonia definitiva als ciutadans d'aquest país. L'home semblava parlar clarament, sense embarbussaments, així que crec que no havia pres res abans d'entrar a l'estudi de Catalunya Ràdio. La capacitat al·lucinatòria de la línia oficialista del PSC, certament no té límits. Només és comparable amb la seva constància a l'hora de contradir-se amb el pas anterior. Pur espectacle decadent.

Però tot plegat no sorprèn només per il·lusori, sinó també, potser sobretot, per antic. Estan exactament igual que el 1977, decidint si se'ls cruspeix immediatament el PSOE (que com recordava aleshores Josep Benet, mai havia tingut cap mena de força per sí sol a Catalunya) o s'hi resisteixen una mica més de temps. Tot plegat per defensar un federalisme caduc des del segle XIX. Naturalment, en un món de fortes tendències aïllacionistes, aleshores, només es podia concebre la federació en el context del mercat i l'Estat espanyol. Però, ara, que se suposa que estem construint (encara que ara els dubtes creixen) una Unió Europea de caràcter federal, no té cap mena de sentit optar per una federació o confederació amb Espanya. És antic, molt antic. El Gran Timoner ho ha dit aquests dies a Israel. Avui, ser un federal com Almirall o un confederal com Carrasco i Formiguera significa defensar la independència d'un nou Estat català federat a Europa. Així, de veritat, modern, sí que sóc federalista i d'esquerres, però crec que en aquestes condicions no m'acceptaran al nou xiringo del senyor Sitges-Serra al servei del manteniment de la dependència.

Comentaris

  1. Jo tambe el vaig sentir l'individu aquell i els meus sentiments eren contradictoris, per una banda estava emprenyat amb al Terribes per donar veu al seu programa a gent fanatica i amb tant poc nivell intelectual. Per altra banda em tranquilitzava que el boig aquest va fer el ridicul com a minim davant de mig milio d'oients que fugiran d'aquesta secta de sonats com de la pesta

    ResponElimina
  2. "A SI LES VA".......AQUESTA COLLA DE BABAUS,ELS I RECOMANO,QUE DEIXEN DE BABAJAR,I ES LLEGUEXIN A UN TAL ZAPATER I EL SEU ..."PAQUAL,APOYARE..."

    ResponElimina
  3. Totalment d'acord, l'article de "El Periódico" com a argument per escriure un llibre de política-ficció adreçat als federalistes no estaria del tot malament, tot i que té més de ficció que de política, però jo m'estimo més el llibre de Santi Baró, "Tres en ratlla", més afí amb la nostra idea de país.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas