Ves al contingut principal

Entre el tacticisme i la gent (#Consulta2014)

Diari de Setge del 8 de novembre de 1713 (dia 107).

Prat de Comte
El posicionament d'Iniciativa amb el seu no a una pregunta directa sobre la independència ha carregat de tensió aquest tram decisiu del procés en què ens trobem. Penseu que l'operació moderantista llançada amb tanta força i mitjans per l'establishment és precisament un intent desesperat d'aconseguir que no fixem data i pregunta. Com sempre, una part de l'independentisme ha reaccionat exigint una pregunta clara, encara que rebi un suport menys majoritari al Parlament; l'altra, per pragmatisme, és partidària d'acceptar una rebaixa en la càrrega semàntica (d'Estat propi a Estat sobirà) per incloure federalistes i confederalistes en la majoria. Els primers argumenten que si així es fa, una vegada feta la Consulta no se sabrà exactament quin serà el mandat rebut: negociar la independència, la confederació o la federació? Els segons, que com tots sabem que Espanya l'impedirà materialment aquest inconvenient és menor i que en canvi si ICV i UDC s'han implicat a fons en la Consulta ja no podran baixar del carro després del vet del Govern espanyol i hauran d'acceptar que tots plegats caminem cap a la declaració unilateral. Tots dos posicionaments em semblen fonamentats i lògics. Però, ho sento, potser complico les coses, però a mi em fa l'efecte que la gent d'aquest país està farta de tacticisme i de política de saló feta a base de càlculs. Digueu-me ingenu, però crec que per guanyar hem d'anar de cara, convençuts que tots aquells que no parlen clar seran, tard o d'hora, esborrats de l'escenari.

Comentaris

  1. Quin afartament, amb la Camats l'Herrera i tota aquella gentola. No valen per fer res (nomes cal recordar el galdos paperot del Saura, quin inutil) i a tot arreu destorben

    ResponElimina
  2. Jo també penso igual. És més, quan tinguem feta la DUI, que al final haurà de ser així, tots els partits faran un canvi d'orientació política. Les polítiques a Catalunya sempre han estat en funció de la nostra dependència amb Espanya. Tot gira al voltant d'aquest enrenou. Per tant, és absurd que l'Herrera, la Camats i els altres s'escarrassin gaire fent càlculs d'interès de partit. Cal que sàpiguen, que acceptin, el gir de 180º que farem dins de tot el món de la nostra política. Sabent ja que haurem d'anar a la DUI, el què ens cal ara és anar determinant conceptes bàsics de constitució nacional, com el model econòmic, social, etc. que ens interessa. Sembla que CDC i ERC ja estan d'acord d'acollir-se amb el model de l'Europa del Nord, el més social. Ho celebro!!!
    Però, parella!, deixeu de fer el préssec d'estil Navarro....!!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.