Ves al contingut principal

Fragments escollits (XXIII). "L’hora actual de Catalunya"

Diari de Setge del 3 de novembre de 1713 (dia 102).

Delta de l'Ebre
"Estem passant actualment per un nou període de l’eterna lluita que fa segles sosté Catalunya en defensa de les seves llibertats o per reconquerir-les de la dominació que exerceix sobre d’ella la raça castellana.

Per l’Espanya absorbent, unitària i centralista, ni les lliçons de sa trista història, ni l’exemple d’altres nacions, ni el transcurs dels anys que tot ho renova i transforma, ni els acords presos per la Societat de les Nacions després de la Gran Guerra com a mitjà d’evitar noves lluites sagnants, han sigut prou per a què, devant del clamoreig de Catalunya, reivindicant el dret de viure la seva vida amb plena llibertat, s’hagi esmenat. No fa molt, es proclamà per la Societat de les Nacions la justícia del principi que els pobles i les races tenen el dret de decidir lliurement llur nacionalitat i forma de Govern. Espanya és, de totes les nacions d’Europa, la única que no ha donat compliment a aquest acord de justícia, de civilització i d’humanisme, ans al contrari, continua detentant més estretament cada dia la hegemonia de la raza castellana dels demés pobles que amb ell conviuen.

[...] Tota la preocupació del dictador sobresurt en volguer anorrear las justíssimes aspiracions que tenim els catalans de constituir-nos en nació lliure i sobirana dels nostres destins, arribant amb vilesa extremada contra els que som separatistes, a comparar-nos amb les bandes de pistolers i atracadors. Els nostres nobilíssims ideals, són declarats fora de la llei i és puneix amb penes que arriben fins a la mort als patricis que les sustenten.”

Font: Francesc Macià, “Per Catalunya independent” (Buenos Aires, 1923).

Comentaris

  1. Els refranys són cosa del saber popular. En aquest cas, n'hi ha un de castellà que els escau d'allò més: Cree el ladrón que todos son de su condición. I, és així. Són repressors de mena, sigui per enveja, sigui perquè no sàpiguen menjar bé; sigui perquè la seva terra no els sigui agraïda, sigui per una herència genètica malaurada. Sigui pel què sigui, no viuen ni deixen viure correctament.
    Esclar, el perill d'això de comentar aquest malviure d'aquesta gent comporta un enorme perill del que no vull ni acostar-m'hi gens. És, són una creu i ja està.
    Què menys que deixar-nos anar amb una bona abraçada??!!

    ResponElimina
  2. Coincideixo absolutament.
    Faig una reflexió històrica:
    Si penseu, el "Imperio Español" de la Corona de Castilla, és el que més col.lonies ha perdut de l´Història de l´Humanitat.
    Majoritàriament les més recents totes al segle XIX.
    Avui en dia CAP d´elles es planteja tornar a España, malgrat ser gairebé totes Tercer Món.
    S´equivoquen totes ?.
    Òbviament no.
    Els conèixen bé.
    I han hagut de passar per molts patiments, guerres i sang, a tot el llarg del Segle XIX, per alliberar-se d´ells.
    Us imagineu avui que Venezuela, Argentina, Ecuador, Bolivia, Peru o Cuba es plantejexin tenir avui de Cap d´Estat, encara que sigui simbòlicament, a Juan Carlos de Borbon ?.
    Obviament no.
    L´antic Imperi Britànic, en canvi, (amb tots els seus defectes), si ha estat capaç de crear i mantenir una Commonwealth. I per exemple, paissos tan democràtics ( antigues col.lònies seves ) con Canada, Australia i Nova Zelanda, mantenen avui en dia encara com a Cap d´Estat simbòlic la Reina Isabel d´Anglaterra.
    És la diferència entre una democràcia d´alta qualitat (UK) i una de baixa qualitat (España).
    És la diferència entre acabar "de bon rotllo" o "de mal rotllo".
    Oi que m´enteneu ?.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que una nació vulgui ser regida per un rei diu molt poc de la seva intel·ligència "tots iguals, menys la p.. família reial", que maco, oi?.

      Elimina
    2. Totalment d´acord amb tu.

      Però crec que la comparació era i és adient.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…