Ves al contingut principal

Fragments escollits (XXV). “La disbauxa de nostres caudals; el que fóra Catalunya lliure"

Diari de Setge del 10 de novembre de 1713 (dia 109).


S'Agaró













“Per dades extretes d’una estadística feta amb tota cura, resultava fa tres anys que Catalunya pagava més de la sexta part del pressupost total de l’Estat espanyol. Aleshores els pressupostos d’ingressos de l’Estat importaven aproximadament dos mil milions de pessetes. Avui, que les despeses de l’any 1922-1923 han arribat a 3.600 milions de pessetes, Catalunya haurà pagat a l’Estat espanyol més de 600 milions. L’Estat espanyol no’n retorna a Catalunya més enllà de cent milions en tots els serveis que d’ell depenen. Per tant, Catalunya perd anyalment amb l’administració que fa dels seus cabals l’Estat espanyol més de 500 milions de pessetes. Aquest pressupost és el que tenia Bèlgica abans de la guerra, permetent-li atendre totes les millores que desitjaríem per l’Estat català, fins a posar-se al nivell i en alguns aspectes sobrepassar a les nacions més avançades.

Aquesta és l’obra que es proposa l’Estat català, obra altament revolucionària, d’enderrocar un edifici esberlat i esquarterat que no admet ja cap obra de consolidació; i, en canvi, construir el nou edifici d’un Estat jove, ple de vida i força espiritual i material, que al cap de pocs anys pugui mostrar al món la civilització i la cultura d’una raça que desitja contribuir a l’avenç i perfeccionament de la humanitat. Nosaltres afermem la nostra fe cega en l’esdevenidor del nostre poble. Forts per la nostra història i la voluntat dels catalans, mirem serenament i digna com els pretorians inicien les últimes estremituts de l’Estat tirà i, davant les provocacions feridores al nostre íntim sentiment catalanesc, restem quiets i units, decidits a aprofitar l’instant suprem per a fer definitiva la victòria.”

Font: Francesc Macià, “Per Catalunya independent” (Buenos Aires, 1923).

Comentaris

  1. PER AIXO,ELS QUE "COMPRAN" VOTS A CAMBI DE SUBVENCIONS,SIGAN DEL COLOR QUE SIGAN, ESTAN "DELS NERVIS".

    ResponElimina
  2. Mentrestant l'Avi anava pregonant la necessitat d'apartar-nos de qui ens empresona, encara hi ha qui se sent millor vivint dins d'aquesta presó que ens escanya. Des d'en Duran fins l'Herrera, passant pels PSC que queden. El primer perquè s'hi troba bé anar vent la viu-viu i els altres probablement per pors d'haver-se de separar de les seves famílies. Aquests no els entenc. Qui els diu que s'hagin d'apartar de les famílies!? Ara, el vergonyant de veritat és això d'en Duran-Lleida dient que és millor el benestar social per davant de l'interès nacional. SI PRECISAMENT ÉS PER AIXÒ QUE ENS HEM D'ANAR!!! Es nota molt que viu com un sàtrapa mentre els seus parents passen gana...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.