Fragments escollits (XXV). “La disbauxa de nostres caudals; el que fóra Catalunya lliure"

Diari de Setge del 10 de novembre de 1713 (dia 109).


S'Agaró













“Per dades extretes d’una estadística feta amb tota cura, resultava fa tres anys que Catalunya pagava més de la sexta part del pressupost total de l’Estat espanyol. Aleshores els pressupostos d’ingressos de l’Estat importaven aproximadament dos mil milions de pessetes. Avui, que les despeses de l’any 1922-1923 han arribat a 3.600 milions de pessetes, Catalunya haurà pagat a l’Estat espanyol més de 600 milions. L’Estat espanyol no’n retorna a Catalunya més enllà de cent milions en tots els serveis que d’ell depenen. Per tant, Catalunya perd anyalment amb l’administració que fa dels seus cabals l’Estat espanyol més de 500 milions de pessetes. Aquest pressupost és el que tenia Bèlgica abans de la guerra, permetent-li atendre totes les millores que desitjaríem per l’Estat català, fins a posar-se al nivell i en alguns aspectes sobrepassar a les nacions més avançades.

Aquesta és l’obra que es proposa l’Estat català, obra altament revolucionària, d’enderrocar un edifici esberlat i esquarterat que no admet ja cap obra de consolidació; i, en canvi, construir el nou edifici d’un Estat jove, ple de vida i força espiritual i material, que al cap de pocs anys pugui mostrar al món la civilització i la cultura d’una raça que desitja contribuir a l’avenç i perfeccionament de la humanitat. Nosaltres afermem la nostra fe cega en l’esdevenidor del nostre poble. Forts per la nostra història i la voluntat dels catalans, mirem serenament i digna com els pretorians inicien les últimes estremituts de l’Estat tirà i, davant les provocacions feridores al nostre íntim sentiment catalanesc, restem quiets i units, decidits a aprofitar l’instant suprem per a fer definitiva la victòria.”

Font: Francesc Macià, “Per Catalunya independent” (Buenos Aires, 1923).

Comentaris

  1. PER AIXO,ELS QUE "COMPRAN" VOTS A CAMBI DE SUBVENCIONS,SIGAN DEL COLOR QUE SIGAN, ESTAN "DELS NERVIS".

    ResponElimina
  2. Mentrestant l'Avi anava pregonant la necessitat d'apartar-nos de qui ens empresona, encara hi ha qui se sent millor vivint dins d'aquesta presó que ens escanya. Des d'en Duran fins l'Herrera, passant pels PSC que queden. El primer perquè s'hi troba bé anar vent la viu-viu i els altres probablement per pors d'haver-se de separar de les seves famílies. Aquests no els entenc. Qui els diu que s'hagin d'apartar de les famílies!? Ara, el vergonyant de veritat és això d'en Duran-Lleida dient que és millor el benestar social per davant de l'interès nacional. SI PRECISAMENT ÉS PER AIXÒ QUE ENS HEM D'ANAR!!! Es nota molt que viu com un sàtrapa mentre els seus parents passen gana...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas