Ves al contingut principal

Fragments escollits (XXVI). "Nostra bandera vencerà!"

Tortosa













Diari de Setge del 24 de novembre de 1713 (dia 123).

"Mentre la tirania i l’odi de l’enemic amuntegui damunt Catalunya servituts i dogals i perilli la lliure expressió de la voluntat del poble, nosaltres, fronteres enllà, remourem cels i terra, plantejarem el nostre plet nacional de llibertat davant les nacions lliures del món, demostrant la vitalitat material i espiritual del nostre poble, iniquament sotmès a l’orgull d’un Estat agonitzant. Organitzarem tots els nuclis catalans a l’estranger per tal de mancomunar tots els esforços, prepararem les nostres forces de combat i, quan creguem arribada l’hora, en mig de les convulsions de l’Estat que vol arrastrar-nos a la desfeta i a la barbàrie amb ell, alçarem del pla i la muntanya l’històrica i gloriosa bandera de les quatre barres, símbol de llibertat i de progrés i, amb la força de l’ideal noblement sentit i la força dels braços intel·ligentment dirigida, farem que per un mai més pugui ésser privada de voliar lliurement.

[...] Catalans! no és hora de fer càrrecs que ens puguin desunir. És hora per nosaltres de germanor. [...] Un estol d’ardents patriotes predicaren això per arreu de Catalunya, essent rebuda aquesta idea del poble amb entusiasme delirant, ço que demostra l’intuïció de que sempre ha estat donat el poble que, desproveït de conveniències partidistes, endevina quins són els camins rectes per assolir les seves aspiracions i fretura per l’unió de tots els catalans. En els moments àlgits d’aquesta propaganda, ha esdevingut la reacció anti-catalana. És ara, doncs, que l’hora del front únic entre tots els catalans es manifesti novament amb més necessitat que mai. L’implantació de l’Estat català no admet retràs. Espiritualment, davant la brutal escomesa dels nostres enemics, estem units. Donem-li, doncs, a aquesta unió forma estatual i demostrem tots plegats, als catalans que estiguin desorientats, que sols obtindrem la llibertat de Catalunya, conquistant-la amb el nostre esfors [...]. Sense impaciències, però amb fermesa i constància, sabrem acomplir aquells deures que els moments actuals ens imposen: firmíssims i esperançats pels nostres sants ideals, fins assolir l’independència de Catalunya, fins a l’instauració de la República Catalana, fins al funcionament definitiu de l’Estat català."

Font: Francesc Macià, “Per Catalunya independent” (Buenos Aires, 1923).

Comentaris

  1. Ens està costant tres-cents anys d'esforços, però ho aconseguirem! Ens han estat vigilant dia rere dia i nit rere nit, sense parar. Ara, quan ja no poden seguir amb la seva estratègia genocida, ara ja es veuen extenuats i desesperats. Ja era hora!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…