Fragments escollits (XXVI). "Nostra bandera vencerà!"

Tortosa













Diari de Setge del 24 de novembre de 1713 (dia 123).

"Mentre la tirania i l’odi de l’enemic amuntegui damunt Catalunya servituts i dogals i perilli la lliure expressió de la voluntat del poble, nosaltres, fronteres enllà, remourem cels i terra, plantejarem el nostre plet nacional de llibertat davant les nacions lliures del món, demostrant la vitalitat material i espiritual del nostre poble, iniquament sotmès a l’orgull d’un Estat agonitzant. Organitzarem tots els nuclis catalans a l’estranger per tal de mancomunar tots els esforços, prepararem les nostres forces de combat i, quan creguem arribada l’hora, en mig de les convulsions de l’Estat que vol arrastrar-nos a la desfeta i a la barbàrie amb ell, alçarem del pla i la muntanya l’històrica i gloriosa bandera de les quatre barres, símbol de llibertat i de progrés i, amb la força de l’ideal noblement sentit i la força dels braços intel·ligentment dirigida, farem que per un mai més pugui ésser privada de voliar lliurement.

[...] Catalans! no és hora de fer càrrecs que ens puguin desunir. És hora per nosaltres de germanor. [...] Un estol d’ardents patriotes predicaren això per arreu de Catalunya, essent rebuda aquesta idea del poble amb entusiasme delirant, ço que demostra l’intuïció de que sempre ha estat donat el poble que, desproveït de conveniències partidistes, endevina quins són els camins rectes per assolir les seves aspiracions i fretura per l’unió de tots els catalans. En els moments àlgits d’aquesta propaganda, ha esdevingut la reacció anti-catalana. És ara, doncs, que l’hora del front únic entre tots els catalans es manifesti novament amb més necessitat que mai. L’implantació de l’Estat català no admet retràs. Espiritualment, davant la brutal escomesa dels nostres enemics, estem units. Donem-li, doncs, a aquesta unió forma estatual i demostrem tots plegats, als catalans que estiguin desorientats, que sols obtindrem la llibertat de Catalunya, conquistant-la amb el nostre esfors [...]. Sense impaciències, però amb fermesa i constància, sabrem acomplir aquells deures que els moments actuals ens imposen: firmíssims i esperançats pels nostres sants ideals, fins assolir l’independència de Catalunya, fins a l’instauració de la República Catalana, fins al funcionament definitiu de l’Estat català."

Font: Francesc Macià, “Per Catalunya independent” (Buenos Aires, 1923).

Comentaris

  1. Ens està costant tres-cents anys d'esforços, però ho aconseguirem! Ens han estat vigilant dia rere dia i nit rere nit, sense parar. Ara, quan ja no poden seguir amb la seva estratègia genocida, ara ja es veuen extenuats i desesperats. Ja era hora!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas