Ves al contingut principal

Fragments escollits (XXVI). "Nostra bandera vencerà!"

Tortosa













Diari de Setge del 24 de novembre de 1713 (dia 123).

"Mentre la tirania i l’odi de l’enemic amuntegui damunt Catalunya servituts i dogals i perilli la lliure expressió de la voluntat del poble, nosaltres, fronteres enllà, remourem cels i terra, plantejarem el nostre plet nacional de llibertat davant les nacions lliures del món, demostrant la vitalitat material i espiritual del nostre poble, iniquament sotmès a l’orgull d’un Estat agonitzant. Organitzarem tots els nuclis catalans a l’estranger per tal de mancomunar tots els esforços, prepararem les nostres forces de combat i, quan creguem arribada l’hora, en mig de les convulsions de l’Estat que vol arrastrar-nos a la desfeta i a la barbàrie amb ell, alçarem del pla i la muntanya l’històrica i gloriosa bandera de les quatre barres, símbol de llibertat i de progrés i, amb la força de l’ideal noblement sentit i la força dels braços intel·ligentment dirigida, farem que per un mai més pugui ésser privada de voliar lliurement.

[...] Catalans! no és hora de fer càrrecs que ens puguin desunir. És hora per nosaltres de germanor. [...] Un estol d’ardents patriotes predicaren això per arreu de Catalunya, essent rebuda aquesta idea del poble amb entusiasme delirant, ço que demostra l’intuïció de que sempre ha estat donat el poble que, desproveït de conveniències partidistes, endevina quins són els camins rectes per assolir les seves aspiracions i fretura per l’unió de tots els catalans. En els moments àlgits d’aquesta propaganda, ha esdevingut la reacció anti-catalana. És ara, doncs, que l’hora del front únic entre tots els catalans es manifesti novament amb més necessitat que mai. L’implantació de l’Estat català no admet retràs. Espiritualment, davant la brutal escomesa dels nostres enemics, estem units. Donem-li, doncs, a aquesta unió forma estatual i demostrem tots plegats, als catalans que estiguin desorientats, que sols obtindrem la llibertat de Catalunya, conquistant-la amb el nostre esfors [...]. Sense impaciències, però amb fermesa i constància, sabrem acomplir aquells deures que els moments actuals ens imposen: firmíssims i esperançats pels nostres sants ideals, fins assolir l’independència de Catalunya, fins a l’instauració de la República Catalana, fins al funcionament definitiu de l’Estat català."

Font: Francesc Macià, “Per Catalunya independent” (Buenos Aires, 1923).

Comentaris

  1. Ens està costant tres-cents anys d'esforços, però ho aconseguirem! Ens han estat vigilant dia rere dia i nit rere nit, sense parar. Ara, quan ja no poden seguir amb la seva estratègia genocida, ara ja es veuen extenuats i desesperats. Ja era hora!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.