Glossari polític: llirisme (#glossari)

Diari de Setge del 29 de novembre de 1713 (dia 128).

Museu d'Història de Sabadell
Línia de pensament polític que tendeix a creure que la independència ens caurà un dia del cel com per art d'encanteri, sense exposar-nos ni un centímetre a la pluja. Els seus practicants estan convençuts que no convé arriscar ni un pèl. Atès que considera l'objectiu d'obtenció automàtica, sense cap esforç, el llirista és extremadament gasiu amb la contribució que està disposat a fer a l'èxit del procés i exigeix nit i dia arribar a casa sense una sola esquitxada. Sorprenentment, calcula tots i cadascun dels riscos de cada passa que es dóna cap a la independència sense oposar-hi a l'altra costat de la balança els ingents costos diaris, també per a la seva pròpia butxaca, que contrastadament sabem que origina la dependència. Si algun líder polític li recorda que cal mostrar amb èmfasi la pròpia determinació d'arribar fins al final, que això va de debò i que Espanya posarà tota la carn a la graella, el titlla simplement de foll. El llirista ha canviat d'objectiu, ara, com tothom, és independentista, però continua actuant sota el mateix marc mental de (manca de) compromís de quan era autonomista. Pensa, a més, que tothom al país és com ell i que explicar als altres que la independència no és un joc de nens pot provocar-ne una pèrdua de suport.

Comentaris

  1. Molt bona definició!. M'agrada.
    El més fotut és que estem sotmesos dins d'una societat sense gaires motivacions com no sigui la del poc esforç per no dir gens. Despertar-los per fer-los veure la realitat i la meta amb l'esforç, sovint els causa enuig quan no tancament d'ulls. A més, molta gent no vol córrer cap perill. Tot comoditat. Sé per experiència que cal esforç fins i tot quan tens mandra. Cal acceptar el perill com un pes de responsabilitat per exercir la vida. No vegetar sinó arribar a complir fites.

    ResponElimina
  2. Per fi torno a tenir l'ordinador operatiu, al cap de 15 dies...
    ...
    Els estudis d'opinió reafirmen la majoria social independentista. Ara bé, seria bo saber el grau de compromís que molts d'aquests neoindependentistes estan disposats a assumir. Encara que sembli passat de moda, ens calen més militants als partits, més compromís i més disciplina.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas