Ves al contingut principal

Glossari polític: llirisme (#glossari)

Diari de Setge del 29 de novembre de 1713 (dia 128).

Museu d'Història de Sabadell
Línia de pensament polític que tendeix a creure que la independència ens caurà un dia del cel com per art d'encanteri, sense exposar-nos ni un centímetre a la pluja. Els seus practicants estan convençuts que no convé arriscar ni un pèl. Atès que considera l'objectiu d'obtenció automàtica, sense cap esforç, el llirista és extremadament gasiu amb la contribució que està disposat a fer a l'èxit del procés i exigeix nit i dia arribar a casa sense una sola esquitxada. Sorprenentment, calcula tots i cadascun dels riscos de cada passa que es dóna cap a la independència sense oposar-hi a l'altra costat de la balança els ingents costos diaris, també per a la seva pròpia butxaca, que contrastadament sabem que origina la dependència. Si algun líder polític li recorda que cal mostrar amb èmfasi la pròpia determinació d'arribar fins al final, que això va de debò i que Espanya posarà tota la carn a la graella, el titlla simplement de foll. El llirista ha canviat d'objectiu, ara, com tothom, és independentista, però continua actuant sota el mateix marc mental de (manca de) compromís de quan era autonomista. Pensa, a més, que tothom al país és com ell i que explicar als altres que la independència no és un joc de nens pot provocar-ne una pèrdua de suport.

Comentaris

  1. Molt bona definició!. M'agrada.
    El més fotut és que estem sotmesos dins d'una societat sense gaires motivacions com no sigui la del poc esforç per no dir gens. Despertar-los per fer-los veure la realitat i la meta amb l'esforç, sovint els causa enuig quan no tancament d'ulls. A més, molta gent no vol córrer cap perill. Tot comoditat. Sé per experiència que cal esforç fins i tot quan tens mandra. Cal acceptar el perill com un pes de responsabilitat per exercir la vida. No vegetar sinó arribar a complir fites.

    ResponElimina
  2. Per fi torno a tenir l'ordinador operatiu, al cap de 15 dies...
    ...
    Els estudis d'opinió reafirmen la majoria social independentista. Ara bé, seria bo saber el grau de compromís que molts d'aquests neoindependentistes estan disposats a assumir. Encara que sembli passat de moda, ens calen més militants als partits, més compromís i més disciplina.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.