Imposar el federalisme a Espanya (#PSc)

Diari de Setge del 27 de novembre de 1713 (dia 126).

Museu d'Història de Sabadell












Una de les idees que fa anys que em roda i que he llegit amb satisfacció al darrer llibre de Germà Bel exposada brillantment, és la del rebuig a imposar el nostre model polític al conjunt dels espanyols. Encara que no ens agrada acceptar-ho, no ens enganyem, al llarg dels tres darrers segles, Castella ha reeixit a assimilar una gran part dels territoris peninsulars que va anar conquerint militarment al llarg de l'edat moderna. Què dir de la terra dels meus pares, l'Aragó, gairebé del tot absorbida per un espanyolisme espaterrant. Si aquest procés d'identificació nacional massiu serà reversible, principalment a aquelles comunitats que conserven encara trets lingüístics específics, només el temps (i el paper capdavanter i exemplar de Catalunya) ho dirà. En tot cas, la Castella gran, la de 25,7 milions (dades de gener de 2012) dels actuals espanyols, no té perquè assumir una estructura administrativa a la nostra mesura. Bàsicament, perquè representa el 54% del conjunt.

Ho sabem ben bé, el catalanisme ha tingut històricament l'objectiu de transformar Espanya. En el nivell de l'estructura territorial i política, no té gaire sentit que 7,5 milions de catalans imposem el nostre model a tota la resta. No té sentit i és inviable. Bàsicament perquè les dues vies que permetrien l'encaix de Catalunya a Espanya són un camí sense sortida. La generalització del model, tal i com l'aplicació de l'estat autonòmic ha demostrat, col·lapsa per la manca de suport a la Castella gran, on ha estat poca cosa més que un forat negre d'aprofitament dels diners públics per part de la vella oligarquia local. I l'altra alternativa, la fixació d'una especificitat catalana, mai serà acceptada per una majoria d'espanyols d'identitat única i indivisible que ens imposaran sempre la seva majoria demogràfica. En aquestes condicions, per una simple qüestió de respecte a les majories, no podem aspirar a imposar el nostre model als espanyols. Seria deshonest i contraproduent. Per això, el federalisme real només es pot defensar a Catalunya d'una manera: amb un Estat català que es federi amb la unió d'Estats que és l'actual Europa.

Comentaris

  1. Jo diria que el problema nostre actual rau en que la UE encara no està acabada de dissenyar. És una federació d'estats? Jo diria -des de la meva ignorància- que encara no. S'han quedat a mig camí pels interessos i temors entre els propis països que configuren la UE.
    Per altra banda, nosaltres seguim fent gala i demostració permanent del guirigall tan lamentable que no ens permet una ruta clara i segura de nosaltres mateixos. Ens hi perdem amb xerrameques que no porten enlloc. Cal que els erudits del tema, de cada tema, s'asseguin en un espai reservat i, discretament, decideixin què cal fer en cada cosa.
    Avui mateix, en Xavier Solano ens ha parlat de les grans diferències entre Escòcia i Anglaterra, comparant-les amb les que patim nosaltres amb Espanya. La clau potser sigui que quan els escocesos van guanyar, van marcar una decisió de fer el referèndum a sí o sí, sense cap alteració de nervis. Aquí, en canvi, tot són desqualificacions mútues. I tenim majoria absoluta independentista!!
    Potser tot sigui que allà plou més i l'intercanvi de ions estigui més equilibrat... Observeu: a menys pluja, més guirigall!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas