Ves al contingut principal

Intel·ligència al servei del procés (#Consulta2014)

Diari de Setge del 19 de novembre de 1713 (dia 118).

La rumorologia diu aquests dies (entre tantes altres coses, després del definitiu ancoratge espanyolista del ja decrèpit partit de Raventós i Maragall) que el Gran Timoner busca pesos pesants de l'àmbit històric socialista (no pas exconsellers) per integrar al Govern d'unitat que naixerà amb Esquerra Republicana de copilot a principis del 2014 i que tindrà com a gran repte conduir el país fins a una tardor d'insubmissió oberta envers el Regne d'Espanya. És a dir cap a la Consulta a la brava/eleccions plebiscitàries. Entretant, Manuel Royes ha estat la darrera patum dels socialistes catalans que ha donat suport al Pacte Nacional pel Dret de Decidir. Justament l'home que va designar com a successor a l'alcaldia de Terrassa el gran ventríloc Pere Navarro. D'entre les persones d'aquell sector polític que l'independentisme ha seduït cal destacar molt (ja ho he fet unes quantes vegades aquí, producte de la meva admiració), el catedràtic d'Economia Germà Bel.

Crec que és un dels actius més intel·ligents del qual disposem al servei del procés. Probablement, perquè els seus orígens intel·lectuals i polítics, aliens a l'independentisme, li atorguen una mirada fresca, diferent a la de la majoria dels qui fa tants anys que piquem pedra. Com quan parla de la deshonestedat de voler imposar a Espanya el nostre model. He acabat de llegir el seu darrer llibre (Anatomia d'un desengany. La Catalunya que és i l'Espanya que no va poder ser, Barcelona: Edicions Destino, 2013, 355 p.) i la seva capacitat per desmuntar els tòpics de l'argumentari espanyolista és senzillament brutal. D'entrada, us recomano el capítol sobre la visió i els estereotips que els espanyols manifesten cap als catalans: explica perfectament perquè és impossible que mantinguem un lligam amb Espanya des del mínim respecte exigible. La seva anàlisi sobre la irreparable relació de desconfiança entre Catalunya i els nostre veïns mereix del tot unes hores de lectura.

Comentaris

  1. Tenim sort de que tota la intelligentsia esta al costat del pais, comensant per en Bel, el col.lectiu Wilson in tants i tants d'altres, en canvi a l'altre costat nomes els ha quedat el Joaquin Cuello i cuatre sonats sense cap altre merit que cridar a les tertulies. No se el que trigarem, pero la victoria es nostra.

    ResponElimina
  2. Trobo que el drama dels PSC ja se'ls va veure venir tothom que ara ja som grans de més de 60 anys. Almenys jo, sóc dels qui vàrem anar a veure l'arribada de trens i més trens a l'Estació de França. Trens dits "el borreguero" i "el xangai". Un venia de Sevilla i l'altra de Galícia. Aquests trens trigaven a fer la travessia fins Barcelona tota una setmana. Tothom venia gratuïtament, sense pagar bitllet. Amuntegats en piles de persones, on per sortir es llençaven per les finestres. El nivell econòmic i cultural d'aquella gent era llastimós i feia obrir les ganes d'ajudar-los. Eren carn de canó propera a ser manipulada pel Franco. I ho van ser, de manipulats. I han estat manipulats fins ara. Ho dic perquè molts del PSC, en lloc d'orientar-los, els han aprofitat mantenint-los dins de les seves ignoràncies. No han arribat mai a entrar a Catalunya. En realitat han seguit tancats dins d'aquell monstruós acolloniment en què els vaig veure arribar. Han seguit servint de carn de canó, primer per en Franco i després pels socialistes per rendibilitzar vots. Hi havia la gran disputa entre els "senyorets" de Pedralbes que volien cobrir-se de socialisme, i els proletaris acollonits provinents d'altres terres tancats dins d'autèntics guetos. Aquesta bona gent segueix sent carn de canó ara a mans d'en Navarro, on li serveixen per omplir un despatx ple d'espanyolistes més o menys aïllats de Catalunya o aprofitats del xanxullisme local. Els qui han anat obrint les orelles i els ulls són molts més que aquests que cobreixen el seu despatx okupa del PSC. Aquests altres que han obert els seus ulls i han vist quina és la realitat del món, aquests acabaran votant independència.

    ResponElimina
  3. "ANTES SE DIVIDIRA CATALUÑA QUE ESPAÑA"
    J.M.AZNAR
    DONCS AIXO......EL PACTE RAJOY- RUBALCABA A FUNCIONAT.

    ResponElimina
  4. Tota la raó amb Germà Bel...el sento a les tertulies i és boníssim.
    I l'actitut dels socialistes envers a la gran emigració ha estat senzillament fastigosa...han continuat l'obra de Franco.
    I Sr. Granollacs tan de bo la rumorologia sigui certa i ja un govern de concentració amb la millor gent.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.