Ves al contingut principal

Jugar fort fins al final (#Consulta2014)

Diari de Setge del 26 de novembre de 1713 (dia 125).

Batalla de Lepant















Tan aviat com pugui (que cal una estona), vull rellegir alguns fragments de la peça mestra que ahir va publicar en Jordi Graupera al Singular Digital. És de lectura absolutament imprescindible. Una autèntica joia del millor periodisme, amb investigació, reflexió i capacitat comunicativa perfectament combinades. Al servei de la millor causa: posar al descobert la misèria moral i política del dependentisme. El devessall d'idees que caldria destacar requeriria d'una glossa potser encara més llarga que la mateixa trilogia sobre l'eurodiputat Salvador Sedó. La conclusió que en trec reforçada, la que m'envaeix també sovint els darrers dies, és que la gent està guanyant a les forces de l'statu quo. Després de setmanes de treballar intensivament la confusió, completament a la desesperada, tinc la impressió que la necessitat d'una pregunta clara està imposant-se com a fruita madura. No he parlat amb ningú al carrer (a favor o en contra de la independència) que no s'hagi mostrat partidari de l'única pregunta que tots sabem que hem de fer. Com diu en Graupera, "la gent ens estem constituint a sobre", mentre l'establishment es va fonent lentament en la seva immensa impotència. Perquè la nostra és la més gran revolta popular del segle a Europa.

El crepuscle de la seva manera de fer és inexorable. La gent, assedegada de claredat, no està disposada a respectar el paper de mitjancers socials, econòmics i nacionals (que tot això va, sempre, indestriablement unit) que la casta dels que ja sabeu ha jugat durant els darrers dos-cents anys. El tinglado se'ls en va en orris, mentre els seus diners i els seus mitjans es rebel·len incapaços d'aturar la força de l'aigua sortida de mare. Així que, Artur Mas, Oriol Junqueras i David Fernández: és a les vostres mans. Sí, és cert, passarem setmanes difícils, farcides d'amenaces. Però com va dir el Gran Timoner ahir a l'Índia "el procés acabarà bé si hi ha prou gruix de gent que hi creu i que resisteix". I qui diu el procés diu la part essencial del camí en la qual ara ens trobem: la fixació de la data i de la pregunta. Tenim 60 diputats segurs i ara ens falten 8 més per fer la majoria al Parlament. I s'afegiran d'altres (en Graupera els desgrana), n'estic completament segur. Perquè Duran sap que els seus no el seguirien i Herrera que la majoria dels seus electors estan per construir un nou país diferent a l'Espanya federal i republicana que saben que mai serà. Cal, doncs, amb mà ferma, arribar fins al final. Si cal, fins a una votació definitiva, a cara o creu, al Parlament. I m'hi jugo un pèsol a que estarem molt més a prop dels 90 que dels 60.

Comentaris

  1. Acabo de llegir l'escrit d'en Graupera sobre en Sedó i segueixo volent apartar aquesta mena de llepaculs per vergonya de tenir-los com uns representants a UE. No m'estranya que sigui un fidel d'en Duran-Lleida, gens.
    En Graupera m'agrada cada dia bastant més llegir-lo i escoltar-lo. És clar de paraula, d'idees i d'escrit. Quan hagi acabat el seu doctorat serà bo tenir-lo a casa a passar l'escombra i fer més neteja, que ens cal.

    ResponElimina
  2. Aquest un autèntic masterclass de política catalana, un treball de recerca molt ben trabat, hi ha una cosa però que no entenc Granollacs, què hi fa aquesta gran feina en un simple digital ?
    No seria millor. o no hauria estat millor que el diari Ara, el publiques ?

    ResponElimina
  3. Tenim de sortir al carrer tres milions de catalans amb cartells i cridant "Jo, el poble de Catalunya, declaro la Independència"...
    Que millor que siguem tres milions de veus els que la declarem, no que la demanem... que la declarem !!,
    Qui s'hi podrà oposar aleshores... Som-hi?.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…