La pregunta: preparar una estafa immoderada (#Consulta2014)

Diari de Setge del 2 de novembre de 1713 (dia 101).

Monestir de Ripoll
Els dubtes de Duran, Herrera i Nuet estan posant de relleu el perill greu d'estafa que assetja la fixació de la pregunta de la Consulta que intentarem celebrar tant sí com no i que ens impediran fer l'any vinent. La gran trampa abasta dues possibilitats. La primera consisteix a oferir tres possibles respostes, a eliminar el caràcter binari, per tal que, tot evitant que cap resposta superi el 50% del vots, ens quedem exactament igual que abans. Sembla que aquesta és l'opció preferida d'alguns sectors d'ICV-EUiA. La segona opció d'emboirar-ho tot, consisteix a evitar que hi aparegui el terme independent (Catalunya o Estat), substituït per altres expressions com ara Estat propi, fet que aconseguiria que després de celebrada la Consulta no sabéssim exactament què és el que havíem validat, si la confederació o la independència. És l'opció per la qual es decantaria Josep Antoni Duran i Lleida. És realment patètic que, arribats a aquest punt, després d'una mobilització independentista descomunal al llarg de més de dos anys (més encara si comptem l'inici de les Consultes), encara hi hagi qui pretengui evitar preguntar allò que una clara majoria del país vol respondre de manera clara: si volem o no la independència.

S'esgrimeixen dos arguments bàsics per abonar aquesta confusió maldestra. El primer, que els federalistes han de tenir també la seva opció de resposta. L'argument és graciós si tenim en compte que en 2006 vam fer un referèndum sobre l'Estatutet (la seva proposta) i centenars de milers d'independentistes varem haver de votar no en companyia del Partit Popular i l'extrema dreta espanyolista. Aleshores, quan es votava el seu projecte, no calia donar terceres opcions als altres. Molt bonic. Doncs, potser ara, que l'impuls del procés és dels independentistes, tampoc. El segon argument parla del valor incalculable d'eixamplar el consens. Em sembla perfecte. Però compte amb l'estrebada, perquè potser a base d'estirar tan fort la manta cap als marges deixarem ben destapada la majoria. Perquè si ampliar el consens consisteix a no preguntar sobre la independència del país, amb mi que no hi comptin. Seria una estafa digna de passar als llibres d'història de l'ensarronament polític. Tot i les maniobres desesperades del moderantisme de l'establishment, doncs, esperem que del Parlament de Catalunya surti l'única proposta digna del poble: una pregunta clara i una resposta explícita a l'alçada dels anhels de la majoria.

Comentaris

  1. Ningu va sortir al carrer pel federalisme ni pel confederalisme. Cal treure aquesta banda d'estafadors del mig com mes aviat millor. El calbo es repugnant, mentre els catalans enllacaven el pais de punta a punta ell s'amagava a Panama amb el passaport diplomatic espanyol i ara ve a potinejar-nos el referendum. Sobre Navarro no cal ni parlar-ne algu al que no li foten cas ni a casa seva que no vingui a donar-nos llissons de res. Estem tenint massa paciencia amb aquesta colla de filibusters.

    ResponElimina
  2. Aquest últim comentari denota que la paciència té un límit, i aquest és el que volen fer rebentar. Amb això aconseguit, no els costaria gens generar l'estat d'excepció i suspendre l'autonomia. Ens cal, com sempre, ser més llestos i superar-los sense que tinguin cap possibilitat de rèplica, que la voldran com sigui...
    Ara bé, jo ja firmaria amb tres preguntes i que fossin extremadament clares:
    1) Vol seguir com fins ara?
    2) Vol una confederació?
    3) Vol ser independent d'Espanya?
    No crec que en Junqueras s'estigui per gaires brocs. I, en Mas tampoc. Llavores, o hi ha consulta d'aquest estil o no hi ha consulta. Si no n'hi ha, llavores ja arriben les plebiscitàries... l'empresonament d'alguns polítics i tot el què ens passi pel cap.
    Si hi ha referèndum, i agafen la tercera, no hi ha problema. Queda ben clar; si agafen la segona, cal tenir clar que hem de tenir total llibertat de convocatòria per tornar a fer un altre referèndum quan vulguem; si algú agafés la primera....se'l penja i ja està....!!! (Je!)
    El problema està en que si s'opta per la segona opció, ens calgui seguir passant per la vergonya de tenir l'exèrcit i els pebrots del rei a sobre de nosaltres. És, precisament, del què em vull deslliurar sobretot. Són la síntesi d'España.

    ResponElimina
  3. Cal tenir paciencia i cal intentar sumar tothom, el que vull dir es que aquesta paciencia ha de tenir un limit, perque pot ser que estiguem intentant sumar gent al proces que nomes vol sabotejar-lo. Jo crec que Duran, remugara tot el possible per intentar aconseguir una posicio de forsa per negociar pero es sumara per pura supervivencia politica. El PSC en canvi es desfara com un all-i-oli.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas