Ves al contingut principal

La pregunta: preparar una estafa immoderada (#Consulta2014)

Diari de Setge del 2 de novembre de 1713 (dia 101).

Monestir de Ripoll
Els dubtes de Duran, Herrera i Nuet estan posant de relleu el perill greu d'estafa que assetja la fixació de la pregunta de la Consulta que intentarem celebrar tant sí com no i que ens impediran fer l'any vinent. La gran trampa abasta dues possibilitats. La primera consisteix a oferir tres possibles respostes, a eliminar el caràcter binari, per tal que, tot evitant que cap resposta superi el 50% del vots, ens quedem exactament igual que abans. Sembla que aquesta és l'opció preferida d'alguns sectors d'ICV-EUiA. La segona opció d'emboirar-ho tot, consisteix a evitar que hi aparegui el terme independent (Catalunya o Estat), substituït per altres expressions com ara Estat propi, fet que aconseguiria que després de celebrada la Consulta no sabéssim exactament què és el que havíem validat, si la confederació o la independència. És l'opció per la qual es decantaria Josep Antoni Duran i Lleida. És realment patètic que, arribats a aquest punt, després d'una mobilització independentista descomunal al llarg de més de dos anys (més encara si comptem l'inici de les Consultes), encara hi hagi qui pretengui evitar preguntar allò que una clara majoria del país vol respondre de manera clara: si volem o no la independència.

S'esgrimeixen dos arguments bàsics per abonar aquesta confusió maldestra. El primer, que els federalistes han de tenir també la seva opció de resposta. L'argument és graciós si tenim en compte que en 2006 vam fer un referèndum sobre l'Estatutet (la seva proposta) i centenars de milers d'independentistes varem haver de votar no en companyia del Partit Popular i l'extrema dreta espanyolista. Aleshores, quan es votava el seu projecte, no calia donar terceres opcions als altres. Molt bonic. Doncs, potser ara, que l'impuls del procés és dels independentistes, tampoc. El segon argument parla del valor incalculable d'eixamplar el consens. Em sembla perfecte. Però compte amb l'estrebada, perquè potser a base d'estirar tan fort la manta cap als marges deixarem ben destapada la majoria. Perquè si ampliar el consens consisteix a no preguntar sobre la independència del país, amb mi que no hi comptin. Seria una estafa digna de passar als llibres d'història de l'ensarronament polític. Tot i les maniobres desesperades del moderantisme de l'establishment, doncs, esperem que del Parlament de Catalunya surti l'única proposta digna del poble: una pregunta clara i una resposta explícita a l'alçada dels anhels de la majoria.

Comentaris

  1. Ningu va sortir al carrer pel federalisme ni pel confederalisme. Cal treure aquesta banda d'estafadors del mig com mes aviat millor. El calbo es repugnant, mentre els catalans enllacaven el pais de punta a punta ell s'amagava a Panama amb el passaport diplomatic espanyol i ara ve a potinejar-nos el referendum. Sobre Navarro no cal ni parlar-ne algu al que no li foten cas ni a casa seva que no vingui a donar-nos llissons de res. Estem tenint massa paciencia amb aquesta colla de filibusters.

    ResponElimina
  2. Aquest últim comentari denota que la paciència té un límit, i aquest és el que volen fer rebentar. Amb això aconseguit, no els costaria gens generar l'estat d'excepció i suspendre l'autonomia. Ens cal, com sempre, ser més llestos i superar-los sense que tinguin cap possibilitat de rèplica, que la voldran com sigui...
    Ara bé, jo ja firmaria amb tres preguntes i que fossin extremadament clares:
    1) Vol seguir com fins ara?
    2) Vol una confederació?
    3) Vol ser independent d'Espanya?
    No crec que en Junqueras s'estigui per gaires brocs. I, en Mas tampoc. Llavores, o hi ha consulta d'aquest estil o no hi ha consulta. Si no n'hi ha, llavores ja arriben les plebiscitàries... l'empresonament d'alguns polítics i tot el què ens passi pel cap.
    Si hi ha referèndum, i agafen la tercera, no hi ha problema. Queda ben clar; si agafen la segona, cal tenir clar que hem de tenir total llibertat de convocatòria per tornar a fer un altre referèndum quan vulguem; si algú agafés la primera....se'l penja i ja està....!!! (Je!)
    El problema està en que si s'opta per la segona opció, ens calgui seguir passant per la vergonya de tenir l'exèrcit i els pebrots del rei a sobre de nosaltres. És, precisament, del què em vull deslliurar sobretot. Són la síntesi d'España.

    ResponElimina
  3. Cal tenir paciencia i cal intentar sumar tothom, el que vull dir es que aquesta paciencia ha de tenir un limit, perque pot ser que estiguem intentant sumar gent al proces que nomes vol sabotejar-lo. Jo crec que Duran, remugara tot el possible per intentar aconseguir una posicio de forsa per negociar pero es sumara per pura supervivencia politica. El PSC en canvi es desfara com un all-i-oli.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…