Ves al contingut principal

Per fi, net i clar (#independentistes)

Diari de Setge del 22 de novembre de 1713 (dia 121).

Sabadell
Claredat hauria de ser ara mateix la paraula de moda. No es veu enmig de les nuvolades de tempesta que fabrica sense descans la Brigada, però així serà, espero, en pocs dies, abans dels torrons. Una de les conseqüències del moment decisiu del procés que vivim és que la determinació de la data i la pregunta obligarà tothom a deixar de fer la viu viu. S'acaba el temps de l'ambigüitat. I això és molt i molt bo. Ho hem vist en el cas del PSc, alineat definitivament en el bàndol del no a l'exercici de la democràcia i a la plena llibertat nacional. Finalment són coherents: han decidit que volen la seva submissió al PSOE i la submissió del país a Espanya-Castella. Ara ens falta saber el detall de la tria concreta d'ICV-EUiA i UDC. Les seves bases ho tenen prou clar i confio que s'acabarà imposant l'anàlisi dels anhels de la gent que els dóna suport al carrer, però està clar que els seus establishment de partit tindran una difícil digestió.

Però, no ens enganyem amb la vella política. La fi de les ambigüitats, la claredat, no ha d'abastar només les actituds dels partits. Ha d'impregnar tot el procés. En algun moment potser havia ajudat a sumar, ara, sincerament, em sembla que més aviat resta. Repartides les forces de cadascú de manera ja prou estable (més o menys, dos terços pel sí i un pel no), ja no té sentit mantenir la política eufemística que els polítics (i no només) han acabat imposant. És rigorosament necessari que tots plegats abandonem l'expressió dret a decidir i parlem de dret a l'autodeterminació; que deixem de dir estat propi i parlem clarament d'independència. És necessari, ara, ja, per almenys dos motius: perquè seria un antídot a la confusió permanent que intenten crear cada dia els enemics del procés i perquè no podem esperar que, al món, ningú ens prengui seriosament i ens recolzi si llancem senyals que no ens entenem ni nosaltres mateixos. Conceptes clars, reconeguts arreu. Per fi, ben aviat, així ho desitgem la majoria, un dia net i clar.

Comentaris

  1. Justament el 4 de desembre sabrem quina serà la pregunta. Espero que serà clara i sense embuts (Brrrr...!).
    Pel que pertoca a la clarificació del posicionament del PSC, això no afectarà a l'electorat. És evident. Alterarà als escons actuals, sí. Fenomen temporal i prou. També, trobo molt encertat canviar el terme aquest del de "decidir" pel d'"autodeterminació". És evident, cal més claredat i menys por de dir-ho amb tots els ets i uts: Independència resulta molt més aclaridor que això de l'estat propi. Aquests conceptes no ens són prou familiars per poder-los emprar amb seguretat. Per tant, es presten molt a la tergiversació.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.