Ves al contingut principal

Per fi, net i clar (#independentistes)

Diari de Setge del 22 de novembre de 1713 (dia 121).

Sabadell
Claredat hauria de ser ara mateix la paraula de moda. No es veu enmig de les nuvolades de tempesta que fabrica sense descans la Brigada, però així serà, espero, en pocs dies, abans dels torrons. Una de les conseqüències del moment decisiu del procés que vivim és que la determinació de la data i la pregunta obligarà tothom a deixar de fer la viu viu. S'acaba el temps de l'ambigüitat. I això és molt i molt bo. Ho hem vist en el cas del PSc, alineat definitivament en el bàndol del no a l'exercici de la democràcia i a la plena llibertat nacional. Finalment són coherents: han decidit que volen la seva submissió al PSOE i la submissió del país a Espanya-Castella. Ara ens falta saber el detall de la tria concreta d'ICV-EUiA i UDC. Les seves bases ho tenen prou clar i confio que s'acabarà imposant l'anàlisi dels anhels de la gent que els dóna suport al carrer, però està clar que els seus establishment de partit tindran una difícil digestió.

Però, no ens enganyem amb la vella política. La fi de les ambigüitats, la claredat, no ha d'abastar només les actituds dels partits. Ha d'impregnar tot el procés. En algun moment potser havia ajudat a sumar, ara, sincerament, em sembla que més aviat resta. Repartides les forces de cadascú de manera ja prou estable (més o menys, dos terços pel sí i un pel no), ja no té sentit mantenir la política eufemística que els polítics (i no només) han acabat imposant. És rigorosament necessari que tots plegats abandonem l'expressió dret a decidir i parlem de dret a l'autodeterminació; que deixem de dir estat propi i parlem clarament d'independència. És necessari, ara, ja, per almenys dos motius: perquè seria un antídot a la confusió permanent que intenten crear cada dia els enemics del procés i perquè no podem esperar que, al món, ningú ens prengui seriosament i ens recolzi si llancem senyals que no ens entenem ni nosaltres mateixos. Conceptes clars, reconeguts arreu. Per fi, ben aviat, així ho desitgem la majoria, un dia net i clar.

Comentaris

  1. Justament el 4 de desembre sabrem quina serà la pregunta. Espero que serà clara i sense embuts (Brrrr...!).
    Pel que pertoca a la clarificació del posicionament del PSC, això no afectarà a l'electorat. És evident. Alterarà als escons actuals, sí. Fenomen temporal i prou. També, trobo molt encertat canviar el terme aquest del de "decidir" pel d'"autodeterminació". És evident, cal més claredat i menys por de dir-ho amb tots els ets i uts: Independència resulta molt més aclaridor que això de l'estat propi. Aquests conceptes no ens són prou familiars per poder-los emprar amb seguretat. Per tant, es presten molt a la tergiversació.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…