Ves al contingut principal

Pere el ventríloc (#PSc)

Diari de Setge del 18 de novembre de 1713 (dia 117).

@diplomaticat
Ahir, la veritat, un dia molt entretingut. De vegades, trobes que la realitat supera la ficció i t'ofereix imatges d'una plasticitat absolutament insuperable. Sabeu que fa setmanes que els sectors crítics a la direcció del PSc censuraven el paper que hi juguen Daniel Fernández, exsecretari d'organització dimitit per un suposat tracte de favor en pressionar l'alcaldessa de Montcada i Reixac per a la col·locació a dit de l'arquitecta municipal, i, sobretot, Miquel Iceta qui, teòricament, havia sortit de la direcció del partit per afavorir la renovació en el darrer congrés, però que a la pràctica en marca la línia política entre bambolines. Aquestes sospites no podien confirmar-se ahir d'una manera més salvatge i més gràfica. El PSc va afrontar el Consell Nacional Extraordinari amb la seva habitual barreja d'obertura de cara a la galeria i intent d'amagar el risc de divisió interna existent. Així, oferia la intervenció del primer secretari Pere Navarro en obert, però tallava l'emissió en streaming quan havien de començar les intervencions dels altres membres i el debat.

@loedu
En senyal de transparència i bon servei als mitjans i a tots els ciutadans, poc després de parlar Navarro, el partit penjava un arxiu pdf amb la seva intervenció davant del Consell Nacional, en la qual havia anunciat la voluntat del partit de votar en contra de qualsevol proposta sobre el dret a decidir que no avali el PP. I com volent confirmar gràficament d'una manera brutal les acusacions que situen Pere Navarro com una mena de ventríloc dels capitans que controlen el partit des de fa dècades, l'arxiver Joan Soler (@diplomaticat) deixava constància a twitter que en les propietats del document pdf del web socialista apareixia com a autor (tal i com mostra la imatge que acompanya aquest text) el gran Miquel Iceta! Directament. Fantàstic. El que no sabem és si el bo d'en Pere s'ho ha pogut mirar una estoneta abans i proposar alguna cosa o s'ha limitat a llegir-lo directament. Poques hores més tard, a correcuita, els socialistes canviaven el document i penjaven un altre (imatge gentilesa d'Eduard Capell @loedu) en el qual l'autor ja era el primer secretari Pere Navarro, però fent constar com a hora de creació del document unes tres hores més tard de la seva intervenció davant del Consell Nacional. Realment, de traca i mocador!

Comentaris

  1. Tot plegat, de pena profunda.
    S'ha consumat l'assimilació del PP-PSOE dins del PSc. Fa una estona, jo escoltava l'Helena del PSc i el pobre només feia de gran llançador de pilotes fora del camp. No acabo d'entendre com no fan un cop de cap els "dissidents" i munten un nou partit. Esclar, que el problema és majúscul. Apropiació dels ideals, de tot l'espai electoral, i, de passada, d'unes sigles i locals materials que se'ls queden gratuïtament. Però, això no pot quedar d'aquesta manera. Això és segur.
    Estem sotmesos dins d'una crisi política extrema i el PSC rep per partida doble o quàdruple, no sé. Ara, potser també serveixi per decantar aquest electorat que està fent créixer artificialment aquests C's cap aquest PSC que sembla que bo i volent seguir sent català, vol mantenir una espanyolitat indubtable.
    El que és indubtable és que hi ha un 80% llarg que està per una consulta clara; i que d'aquesta gent, tenim una gran majoria que té al cap la nostra independència total d'Espanya.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…