Ves al contingut principal

Pere el ventríloc (#PSc)

Diari de Setge del 18 de novembre de 1713 (dia 117).

@diplomaticat
Ahir, la veritat, un dia molt entretingut. De vegades, trobes que la realitat supera la ficció i t'ofereix imatges d'una plasticitat absolutament insuperable. Sabeu que fa setmanes que els sectors crítics a la direcció del PSc censuraven el paper que hi juguen Daniel Fernández, exsecretari d'organització dimitit per un suposat tracte de favor en pressionar l'alcaldessa de Montcada i Reixac per a la col·locació a dit de l'arquitecta municipal, i, sobretot, Miquel Iceta qui, teòricament, havia sortit de la direcció del partit per afavorir la renovació en el darrer congrés, però que a la pràctica en marca la línia política entre bambolines. Aquestes sospites no podien confirmar-se ahir d'una manera més salvatge i més gràfica. El PSc va afrontar el Consell Nacional Extraordinari amb la seva habitual barreja d'obertura de cara a la galeria i intent d'amagar el risc de divisió interna existent. Així, oferia la intervenció del primer secretari Pere Navarro en obert, però tallava l'emissió en streaming quan havien de començar les intervencions dels altres membres i el debat.

@loedu
En senyal de transparència i bon servei als mitjans i a tots els ciutadans, poc després de parlar Navarro, el partit penjava un arxiu pdf amb la seva intervenció davant del Consell Nacional, en la qual havia anunciat la voluntat del partit de votar en contra de qualsevol proposta sobre el dret a decidir que no avali el PP. I com volent confirmar gràficament d'una manera brutal les acusacions que situen Pere Navarro com una mena de ventríloc dels capitans que controlen el partit des de fa dècades, l'arxiver Joan Soler (@diplomaticat) deixava constància a twitter que en les propietats del document pdf del web socialista apareixia com a autor (tal i com mostra la imatge que acompanya aquest text) el gran Miquel Iceta! Directament. Fantàstic. El que no sabem és si el bo d'en Pere s'ho ha pogut mirar una estoneta abans i proposar alguna cosa o s'ha limitat a llegir-lo directament. Poques hores més tard, a correcuita, els socialistes canviaven el document i penjaven un altre (imatge gentilesa d'Eduard Capell @loedu) en el qual l'autor ja era el primer secretari Pere Navarro, però fent constar com a hora de creació del document unes tres hores més tard de la seva intervenció davant del Consell Nacional. Realment, de traca i mocador!

Comentaris

  1. Tot plegat, de pena profunda.
    S'ha consumat l'assimilació del PP-PSOE dins del PSc. Fa una estona, jo escoltava l'Helena del PSc i el pobre només feia de gran llançador de pilotes fora del camp. No acabo d'entendre com no fan un cop de cap els "dissidents" i munten un nou partit. Esclar, que el problema és majúscul. Apropiació dels ideals, de tot l'espai electoral, i, de passada, d'unes sigles i locals materials que se'ls queden gratuïtament. Però, això no pot quedar d'aquesta manera. Això és segur.
    Estem sotmesos dins d'una crisi política extrema i el PSC rep per partida doble o quàdruple, no sé. Ara, potser també serveixi per decantar aquest electorat que està fent créixer artificialment aquests C's cap aquest PSC que sembla que bo i volent seguir sent català, vol mantenir una espanyolitat indubtable.
    El que és indubtable és que hi ha un 80% llarg que està per una consulta clara; i que d'aquesta gent, tenim una gran majoria que té al cap la nostra independència total d'Espanya.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…