Ves al contingut principal

Punxant el globus de la Brigada (#CEO)

Diari de Setge del 23 de novembre de 1713 (dia 122).

La Catalunya virtual que dibuixa cada dia del món la Brigada de narcòtics va rebre ahir una sonora plantofada. Espectacular. La tercera onada del Baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinó (CEO) de 2013 va ratificar l'extraordinària salut que gaudeix el procés entre la gent que, al cap i a la fi (perquè és el que s'acabarà imposant), és allò que compta. Fa mesos que els valors oferts per les enquestes s'han estabilitzat al voltant de (en el que seria el resultat d'un referèndum sobre la independència), com a mínim, els dos terços a favor del sí per un terç en contra. He escrit altres vegades que em sembla difícil millorar aquestes xifres. No hem de deixar de treballar, naturalment, especialment en territori hostil, però penso que ja no modificarem substancialment l'equilibri de forces entre uns i altres. Contra el que tant sovint es diu, tothom ha posat ja tots els arguments, a favor i en contra, al damunt de la taula. Però si el resultat d'aquesta edició del Baròmetre del CEO és una bufetada a l'establishment en tota regla és perquè ha rebentat en la mateixa línia de flotació del seu argumentari en aquests moments: la suposada baixada del procés.

Elaboració dels Baròmetres del CEO (2008-2013)
















L'enquesta d'ahir demostra exactament el contrari. Que l'aposta independentista majoritària a Catalunya és cada dia més sòlida, menys conjuntural, més irreversible. Com sempre, mirades les dades en perspectiva, que és el que cal. La pregunta directa sobre la resposta dels votants en un referèndum se situa en un 54,7% de votants pel sí (la mateixa del febrer de 2013, 2,3 punts menys que en novembre de 2012). En resum, mostra una gran estabilitat des de fa un any. En canvi, oferint quatre alternatives, els catalans que prefereixen l'Estat independent per davant del federalisme, l'autonomisme o la regió són ja el 48,5% (4,2 punts més que fa un any). Això vol dir que gairebé un 90% dels qui votarien sí ja ho tenen tan clar que no els tempta cap alternativa (real o fictícia) que se'ls presenti. I, com en una tercera onada, per acabar de solidificar les conviccions d'aquest grup majoritari, el nombre de catalans que ja només s'identifiquen com a catalans assoleix la xifra històrica rècord del 31,3% (1,7% més que fa un any) i ja a només dos punts dels qui se senten igual d'espanyols i de catalans, que assoleixen la pitjor xifra mai coneguda. Tot plegat, indicadors claríssims que una part majoritària de la societat catalana (almenys la meitat del cens) està decidida a continuar fins al final. Se sap si José Antich ha estripat ja públicament aquest darrer CEO?

Comentaris

  1. No sé si va ser ahir o abans d'ahir, que a la 8TV, posada per error durant un instant, en Cuní va dir que "la societat té por de la llibertat" (!!!!!!!!). La Gabancho li va replicar molt seriosament que si no s'havia equivocat en voler dir-ho al revés. En Cuní va canviar immediatament de tema....
    I, efectivament, ja està tot dit. Ara, ja només queda la definició de la pregunta, perquè la data ja la tenim també, el 4 de desembre, no? Quan concretin la data de quan fer-la i el seu contingut, sortiran tots els balls de diables possibles, amb perdó de les colles de tabalers i diables populars del país!
    Potser, per primera vegada en tota la nostra llarga història, els castellans els tenim a ratlla i en autèntic retrocés. Estan esverats de no poder tornar als seus vells usos de la violència.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…