Ves al contingut principal

Punxant el globus de la Brigada (#CEO)

Diari de Setge del 23 de novembre de 1713 (dia 122).

La Catalunya virtual que dibuixa cada dia del món la Brigada de narcòtics va rebre ahir una sonora plantofada. Espectacular. La tercera onada del Baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinó (CEO) de 2013 va ratificar l'extraordinària salut que gaudeix el procés entre la gent que, al cap i a la fi (perquè és el que s'acabarà imposant), és allò que compta. Fa mesos que els valors oferts per les enquestes s'han estabilitzat al voltant de (en el que seria el resultat d'un referèndum sobre la independència), com a mínim, els dos terços a favor del sí per un terç en contra. He escrit altres vegades que em sembla difícil millorar aquestes xifres. No hem de deixar de treballar, naturalment, especialment en territori hostil, però penso que ja no modificarem substancialment l'equilibri de forces entre uns i altres. Contra el que tant sovint es diu, tothom ha posat ja tots els arguments, a favor i en contra, al damunt de la taula. Però si el resultat d'aquesta edició del Baròmetre del CEO és una bufetada a l'establishment en tota regla és perquè ha rebentat en la mateixa línia de flotació del seu argumentari en aquests moments: la suposada baixada del procés.

Elaboració dels Baròmetres del CEO (2008-2013)
















L'enquesta d'ahir demostra exactament el contrari. Que l'aposta independentista majoritària a Catalunya és cada dia més sòlida, menys conjuntural, més irreversible. Com sempre, mirades les dades en perspectiva, que és el que cal. La pregunta directa sobre la resposta dels votants en un referèndum se situa en un 54,7% de votants pel sí (la mateixa del febrer de 2013, 2,3 punts menys que en novembre de 2012). En resum, mostra una gran estabilitat des de fa un any. En canvi, oferint quatre alternatives, els catalans que prefereixen l'Estat independent per davant del federalisme, l'autonomisme o la regió són ja el 48,5% (4,2 punts més que fa un any). Això vol dir que gairebé un 90% dels qui votarien sí ja ho tenen tan clar que no els tempta cap alternativa (real o fictícia) que se'ls presenti. I, com en una tercera onada, per acabar de solidificar les conviccions d'aquest grup majoritari, el nombre de catalans que ja només s'identifiquen com a catalans assoleix la xifra històrica rècord del 31,3% (1,7% més que fa un any) i ja a només dos punts dels qui se senten igual d'espanyols i de catalans, que assoleixen la pitjor xifra mai coneguda. Tot plegat, indicadors claríssims que una part majoritària de la societat catalana (almenys la meitat del cens) està decidida a continuar fins al final. Se sap si José Antich ha estripat ja públicament aquest darrer CEO?

Comentaris

  1. No sé si va ser ahir o abans d'ahir, que a la 8TV, posada per error durant un instant, en Cuní va dir que "la societat té por de la llibertat" (!!!!!!!!). La Gabancho li va replicar molt seriosament que si no s'havia equivocat en voler dir-ho al revés. En Cuní va canviar immediatament de tema....
    I, efectivament, ja està tot dit. Ara, ja només queda la definició de la pregunta, perquè la data ja la tenim també, el 4 de desembre, no? Quan concretin la data de quan fer-la i el seu contingut, sortiran tots els balls de diables possibles, amb perdó de les colles de tabalers i diables populars del país!
    Potser, per primera vegada en tota la nostra llarga història, els castellans els tenim a ratlla i en autèntic retrocés. Estan esverats de no poder tornar als seus vells usos de la violència.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.