Quan comença el debat de les conseqüències? (#Consulta2014)

Diari de Setge del 6 de novembre de 1713 (dia 105).

Horta de Sant Joan













Als nostres enemics (i dic enemics i no adversaris perquè estan jugant amb el futur dels meus fills) els encanta repetir darrerament un mantra. Els dóna com un aire de superioritat intel·lectual. És que no expliqueu quines serien les terribles conseqüencies de la independència. No debateu en profunditat què passaria. Així, pel boc gros, ens imputen deshonestedat. Digueu-me sectari, que segur que hi ha alguna excepció, però només sé veure arguments deformats quan no directament falsos en el bàndol espanyolista. No els importa gens mentir. Mentir en el seu doble vessant: el de presentar com a completament segur allò que només és probable i el de transgredir la veritat de les coses impunement, sense contemplacions morals de cap mena. El cas de les pensions seria el més flagrant. I és precisament el que més s'ajusta al títol d'aquest apunt: quan començarà d'una vegada el debat de les conseqüències? Vull dir, el de les conseqüències d'empobriment cultural, social, econòmic i polític que representarà romandre a Espanya? Aquest sí que l'estem deixant de banda en excés. És cert que, per construir com volem, és important parlar en positiu, il·lusionar amb el nou país. Però, també, amb equilibri, cal posar damunt la taula el que suposaria mantenir la dependència en un estat que camina directe a la recentralització i amb el qual haurem mantingut un repte a mort, a ells o nosaltres. Perquè, si cal, com ells, de quan en quan, també hem de convèncer en negatiu.

Comentaris

  1. Mantenir-nos dins d'Espanya és anar de cara el suïcidi. Això ho sabem tots els qui participem aquí. Però, la feina que estan fent cada dia els contraris és la d'alterar la realitat sense que no els puguem frenar, fer-los-ho entendre. La desinformació que estan produint els mitjans espanyolistes és totalment immoral. Per què, doncs, una persona tan assenyada com ho és en Mas-Colell, diu clarament que el que més desitja és arribar al dia de la independització?
    Els qui no entenc de cap manera, són els que bo i essent catalans, que ho viuen cada dia, segueixin negant aquesta realitat. Per a mi, el cas és que són persones del tot insensibles a la identitat catalana. De fet, són espanyols tan evidents com ho és la Chacón. I, per tant, creuen que quan els passi de llarg la crisi -no volen veure que ens la munten- llavores ja baixarem el to d'exclamació nostre. No entenen que no es tracta només de la crisi econòmica. No entenen res.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas