Ves al contingut principal

Quan comença el debat de les conseqüències? (#Consulta2014)

Diari de Setge del 6 de novembre de 1713 (dia 105).

Horta de Sant Joan













Als nostres enemics (i dic enemics i no adversaris perquè estan jugant amb el futur dels meus fills) els encanta repetir darrerament un mantra. Els dóna com un aire de superioritat intel·lectual. És que no expliqueu quines serien les terribles conseqüencies de la independència. No debateu en profunditat què passaria. Així, pel boc gros, ens imputen deshonestedat. Digueu-me sectari, que segur que hi ha alguna excepció, però només sé veure arguments deformats quan no directament falsos en el bàndol espanyolista. No els importa gens mentir. Mentir en el seu doble vessant: el de presentar com a completament segur allò que només és probable i el de transgredir la veritat de les coses impunement, sense contemplacions morals de cap mena. El cas de les pensions seria el més flagrant. I és precisament el que més s'ajusta al títol d'aquest apunt: quan començarà d'una vegada el debat de les conseqüències? Vull dir, el de les conseqüències d'empobriment cultural, social, econòmic i polític que representarà romandre a Espanya? Aquest sí que l'estem deixant de banda en excés. És cert que, per construir com volem, és important parlar en positiu, il·lusionar amb el nou país. Però, també, amb equilibri, cal posar damunt la taula el que suposaria mantenir la dependència en un estat que camina directe a la recentralització i amb el qual haurem mantingut un repte a mort, a ells o nosaltres. Perquè, si cal, com ells, de quan en quan, també hem de convèncer en negatiu.

Comentaris

  1. Mantenir-nos dins d'Espanya és anar de cara el suïcidi. Això ho sabem tots els qui participem aquí. Però, la feina que estan fent cada dia els contraris és la d'alterar la realitat sense que no els puguem frenar, fer-los-ho entendre. La desinformació que estan produint els mitjans espanyolistes és totalment immoral. Per què, doncs, una persona tan assenyada com ho és en Mas-Colell, diu clarament que el que més desitja és arribar al dia de la independització?
    Els qui no entenc de cap manera, són els que bo i essent catalans, que ho viuen cada dia, segueixin negant aquesta realitat. Per a mi, el cas és que són persones del tot insensibles a la identitat catalana. De fet, són espanyols tan evidents com ho és la Chacón. I, per tant, creuen que quan els passi de llarg la crisi -no volen veure que ens la munten- llavores ja baixarem el to d'exclamació nostre. No entenen que no es tracta només de la crisi econòmica. No entenen res.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.