Ves al contingut principal

Quan comença el debat de les conseqüències? (#Consulta2014)

Diari de Setge del 6 de novembre de 1713 (dia 105).

Horta de Sant Joan













Als nostres enemics (i dic enemics i no adversaris perquè estan jugant amb el futur dels meus fills) els encanta repetir darrerament un mantra. Els dóna com un aire de superioritat intel·lectual. És que no expliqueu quines serien les terribles conseqüencies de la independència. No debateu en profunditat què passaria. Així, pel boc gros, ens imputen deshonestedat. Digueu-me sectari, que segur que hi ha alguna excepció, però només sé veure arguments deformats quan no directament falsos en el bàndol espanyolista. No els importa gens mentir. Mentir en el seu doble vessant: el de presentar com a completament segur allò que només és probable i el de transgredir la veritat de les coses impunement, sense contemplacions morals de cap mena. El cas de les pensions seria el més flagrant. I és precisament el que més s'ajusta al títol d'aquest apunt: quan començarà d'una vegada el debat de les conseqüències? Vull dir, el de les conseqüències d'empobriment cultural, social, econòmic i polític que representarà romandre a Espanya? Aquest sí que l'estem deixant de banda en excés. És cert que, per construir com volem, és important parlar en positiu, il·lusionar amb el nou país. Però, també, amb equilibri, cal posar damunt la taula el que suposaria mantenir la dependència en un estat que camina directe a la recentralització i amb el qual haurem mantingut un repte a mort, a ells o nosaltres. Perquè, si cal, com ells, de quan en quan, també hem de convèncer en negatiu.

Comentaris

  1. Mantenir-nos dins d'Espanya és anar de cara el suïcidi. Això ho sabem tots els qui participem aquí. Però, la feina que estan fent cada dia els contraris és la d'alterar la realitat sense que no els puguem frenar, fer-los-ho entendre. La desinformació que estan produint els mitjans espanyolistes és totalment immoral. Per què, doncs, una persona tan assenyada com ho és en Mas-Colell, diu clarament que el que més desitja és arribar al dia de la independització?
    Els qui no entenc de cap manera, són els que bo i essent catalans, que ho viuen cada dia, segueixin negant aquesta realitat. Per a mi, el cas és que són persones del tot insensibles a la identitat catalana. De fet, són espanyols tan evidents com ho és la Chacón. I, per tant, creuen que quan els passi de llarg la crisi -no volen veure que ens la munten- llavores ja baixarem el to d'exclamació nostre. No entenen que no es tracta només de la crisi econòmica. No entenen res.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…