Ves al contingut principal

Quan el fum s'esvaeixi, més majoria (#Consulta2014)

Diari de Setge del 7 de novembre de 1713 (dia 106).

Embassament d'Ulldecona









En societats democràtiques i formades, la decepció envers el sistema polític i els seus lideratges, en plata, l'estafa a la confiança popular rebuda, és un potentíssim motor de canvi. A Catalunya, durant, anys i panys, des de la Transició a la democràcia, havia fet l'efecte que la gent era capaç d'entomar qualsevol abús o humiliació que vingués de ponent si és que era ben amanida per unes quantes promeses dels lideratges mediàtics i polítics propis i/o aliens. El got, però, el van omplir massa uns senyors que fumaven havans a la plaça de braus de Sevilla i l'estiu de 2010 l'aigua va començar a vessar, com sempre que s'esdevé el punt físic decisiu, per tot el perímetre del got. La cerimònia de la confusió de l'Espanya plural i l'encaix federal de Catalunya van petar com un globus en la cara del seu principal artífex, el president Maragall, aquell mateix qui va sortir fa unes setmanes a fer també la Via Catalana. Ara, l'establishment repeteix l'operació amb la tercera via de La Vanguardia, El Periódico i El Pais. Una altra ració d'il·lusionisme ben amanit d'editorials, enquestes i opinadors de la Brigada, darrera del qual no hi ha absolutament res més que un intent desesperat per guanyar temps i confiar en què entretant ens dividirem. Sé que escoltar i llegir els detalls de l'operació, tan profundament deshonesta, us esvera. Tranquils, tal i com ha passat sempre, el despatxisme acaba malament: quan la topada amb la realitat d'una Espanya que no vol cedir ni un pam sigui un fet impossible d'amagar i contrastat a les institucions per enèssima vegada, la seva credibilitat se situarà en mínims i la nostra majoria (la que ara intenten evitar pel civil o pel criminal) encara serà més gran.

Comentaris

  1. D'El País deien que calia comprar-lo per estar ben informat; de La Vanguardia, també; d'El Periódico ja va ser l'explosió de la tendenciositat. Com que vull viure lliure de les pressions i de repressions informatives, llegeixo El PuntAvui. Si vols, també té una tendenciositat, però almenys en coincideixo.
    Respecte de l'optimisme i paciència posterior engendrades després de la mort del dictador, penso que van ser recorreguts gairebé obligats, sobretot pels qui vam conèixer de fons la repressió. Teníem ganes de respirar aire net i es va intentar fer política de generar confiances, sempre burlades, menyspreades. La primera gran decepció la va provocar en F. González (ara ja megalòman) amb la seva LOAPA, el "Café para todos". Van seguir desenfrenant-se fins a arribar al punt actual de de fugida imprescindible. Ens han ofegat totalment, amb l'ajut d'uns quants imprevisors propis, ens persegueixen el català, no cal parlar-ne de les Illes ni de València, on s'esplaien veient que segueixen tenint camí lliure, i ara ens ataquen pel nostre punt més feble de la policia de Catalunya.
    Si no podem fer-nos el nostre Referèndum propi abans de setembre, caldrà esperar el què calgui. Però, senyors, no s'adormin gens!!

    ResponElimina
  2. Als federalistes tercerviïstes, jo ja els considero directament uns malparits i uns fills de puta (perdò pel llenguatge).
    Perqupe menteixen menteixen i menteixen, de forma vil i miserable, amb alevosia i amb tota la intencionalitat.
    Saben, prou que ho saben que la operació estatals de buidar-nos de poder polític i econòmic és ja una estratègia que s'està duent a terme i consumant.
    En anvi ells insisteixen que ens hem de posar el tratjo de xaiets i a passar directament per l'escorxador.
    Puc entendre que no siguin independentistes, ara el que no els perdono és el seu col.laboracionisme en esforrar-nos del mapa, enfornsar-nos i empobrir-nos definitivament

    ResponElimina
    Respostes
    1. .... corroboro lo de malparits i fills de puta.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…