Ves al contingut principal

Quan la Brigada dispara amb tot (#dependentistes)

Diari de Setge del 17 de novembre de 1713 (dia 116).

Moderantisme pràctic













Hi ha nervis. Pànic autèntic. Si fixem data propera i pregunta clara el seu món serà molt més a prop que mai d'ensorrar-se. Per això, disparen amb tot el que tenen a l'abast. És l'hora de llançar tota l'artilleria, perquè el moment és greu i solemne. Arribem al final de les ambigüitats. Munició grossa i petita. Aquest Nadal neix un nou escenari en el qual les forces polítiques formades durant l'autonomisme hauran de decidir, una a una, si caixa o faixa. L'establishment que ha viscut cofoi de l'autonomisme mentre enfonsava el país ho sap i treballa amb autèntica desesperació. És el moment de demostrar-los que, per molts diners que hi posin, per molts mitjans que tinguin, per molts opinadors que comprin, la nostra determinació és ferma, la nostra majoria socialment sòlida. No ens farem enrere. Aquesta setmana ha estat especialment gràfica al respecte. La sandàlia de David Fernández i l'avís per a navegants d'Oriol Junqueras han desfermat una autèntica campanya de linxament des dels rengles de la Caverna moderantista.

Semàfor vermell i admonició editorial contra qui s'atreveixi a posar en dubte el xiringuito social i/o nacional damunt del qual, els de sempre, les tres-centes famílies, porten dos-cents anys cavalcant. Però no saben que el país ha canviat. Que ja no el controlen. Que el pati no és seu. Hi ha més pilotes al partit i la seva es desinfla per moments. Quan escric aquestes línies un 91,64% dels lectors de la pàgina web del 3/24 aproven el gest del portaveu parlamentari de la CUP. Encara dubto si l'admonició d'Oriol Junqueras ha estat encertada en el temps, però em sembla clar que incideix en el mateix punt: ei, Europa, ei establishment català, podeu amenaçar tant com vulgueu els partits, però sapigueu que al darrera hi ha la gent i que no pensem mirar enrere. Sabem el que volem i lluitarem per aconseguir-ho. I això és molt pertinent deixar-ho ben clar d'entrada, arreu. Perquè el primer pas per poder exercir l'autodeterminació és exhibir una claríssima determinació de continuar endavant. Diguin el que diguin els de sempre. Encara que les quatre primeres notícies de la versió digital de La Vanguardia es consagrin a denigrar un dels dos líders principals del procés cap a la llibertat de Catalunya.

Comentaris

  1. Doncs quina alegria trovar-me al 8.5% que pensen que cap de les dos accions van ser gaire reeixides. A mi m'encantaria veure Rato entre reixes i si pugues l'hji fotria jo mateix, pero els numeret de l'espardenya no em sembla propi ni de la cultura catalana ni de la occidental. Sobre el Junqueres em va semblar una accio prou maldestra, no se quina forsa te per fer-la (tan de bo pugues) i al mateix temps va regalar tones de municio als seus enemics. En cas de la CUP tan em fa, ells viuen d'aquestos numerets pero en Junqueres que es una opcio de govern hauria de mirar mes el que diu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Millor mirar l'espradenya que no el gàngster, oi ?

      Elimina
    2. Doncs no, el Rato es un gangster i el que caldria es obrir un proces penal per fotre'l a la garjola. Ens conformem amb un numeret de circ quan el que caldria es portar-lo davant del jutge.

      Elimina
  2. Tant en Junqueras com en Fernández transmeten un missatge clar: s'ha acabat el bròquil. I aquest missatge no l'originen ells, sinó la maltractada classe mitjana catalana, la columna vertebral del país. Més val que les 300 famílies en prenguin nota. I jo sóc dels que penso que una Catalunya independent els beneficiaria a ells tant o més que a la resta de la població.

    ResponElimina
  3. Té molt missatge la foto d'avui. Avui és dels dies clau, sobretot dins del món del PSC i que traspua arreu del país. La tensió puja i ja no valen ni les diatribes de la Sra. Sáenz de Santamaria. Ja no queden dubtes ni paranys per caure-hi. El Mortadelo d'aquesta temporada finalment ajup el cap reconeixent que ens ha de tornar els 1700 milions, etc. L'altre inútil de Wert diuen que ja està dimitit.
    Però res d'això no cola, perquè ja no volem res d'ells, ni les seves caritats ni reconeixements hipòcrites. Ens n'anem i ja està.

    ResponElimina
  4. Estic esperant amb plaer que comenci la festa. L'atac a gran escala del nostre enemic, Espanya., per veure com corren com a rates per deixar el vaixell que s'enfonsa. Llavors veure'm qui està amb qui i quina serà la dimensió de la batalla alliurar. De moment, paraules i més paraules. Arriba el moment de l'acció, i tots hem d'estar preparats per lluitar amb les nostres armes més poderoses: la no violència i la unitat. Som més poderosos del que pensem.

    ResponElimina
  5. el PSC desarmant-se del tot davant la imposició de l'statu quo de PSOE,PP i UPyD.
    el fatxenda d'en Duran intentant encendre focs d'artifici contra Junqueras i contra Mas a el Periódico.
    les línies comencen a estar més dibuixades. I més que ho estaran.

    per la independència: CUP,SI,Rcat
    contra la independència: PP,PSOEc,movimientoC's

    No hi he escrit ni ERC ni CDC perquè si surten amb una pregunta per "l'estat propi" o afluixen quan se'ls bloquegi la hipotètica consulta passaran a ser part del problema, i un de major. Sortiran debilitats perquè l'independentisme ha calat. Però alhora debilitarien fortament la possibilitat de la independència a curt termini. A veure què hi diu l'ANC, a tot això: també se li acaba el temps de posicions tèbies.

    UDC crec que seguirà l'estela de CDC. Si CDC opta per cremar les naus, UDC només podrà triar entre CDC i PP, sense espai per la indefinició. Caldria fer fora Duran, clar.

    ICV és determinant. Crec que és el gran element en zona grisa. La partida es juga aquí: cal que ERC i CDC no cedeixin, que treguin data i pregunta amb la independència i que forcin a ICV a definir-se. Junqueras hi té l'última paraula.

    Com ha dit en Joan Carles de Reus, ready for the show.
    Caldrà plantar cara amb determinació.

    ResponElimina
  6. Quins temps tan fascinants ens ha tocat viure...i el més maco ésque cadaun de nosaltres posem el nostre granet de sorra a que siguin claus i fascinants.
    Si anem units i sense por....la llibertat serà nostra.

    ResponElimina
  7. Quan inhabilitin la Generalitat, o potser tan sols a en Mas i en Junqueras... quan declarin il·legal ERC... quan posin a la presó als dirigents de l'ANC i a algun batlle dissident... quan tot o part d'això arribi tenim de sortir al carrer tots els de la Via, del 10J i la majoria silenciosa amb tres milions de cartells que diguin "Jo declaro la independència de Catalunya". Em sembla que seria una votació "no secreta" però mes vàlida que uns paperets dins una capsa de plàstic.
    Podria ser un cop d'efecte impressionant i, a la meva manera de veure, prou vàlid com a declaració d'independència popular... una DUI molt mes potent que la que es podria fer al Parlament.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.