Quan "La Vanguardia" perd els moderats (#PremisBN)

Diari de Setge del 12 de novembre de 1713 (dia 111).

La Vanguardia, 27 de gener de 1939
No entenc un borrall d'anàlisi dels mitjans de comunicació com a empreses periodístiques, però, temptat per les dades sobre vendes i difusió que recollia un article del directe!cat fa uns dies, m'he decidit a fer-vos quatre números. Les presentaré fredament, que les conclusions us les deixo a vosaltres. D'entrada, una constatació: el Baròmetre del CEO no sembla apreciar un descens de la valoració dels catalans sobre La Vanguardia com a referent d'informació. El novembre del 2009 un 32% dels catalans deien informar-se a través del diari comtal, xifra que havia crescut el juny del 2013 al 34,3%: la dada és rellevant si tenim en compte l'aparició del diari Ara (ja amb un 9,6% en la segona data) i la caiguda paral·lela d'El Periódico durant el mateix període (d'un 30,4% a un 21,3). Tot i el manteniment d'aquesta teòricament alta consideració, el cert és que les dades oficials de l'OJD sobre vendes i difusió de LV al llarg del darrer any són certament catastròfiques. És evident que tota la premsa en paper passa moments de dificultat, però el diari dels Godó abasta la categoria de cas únic pel que fa a l'enfonsament. Entre setembre de 2012 i just un any després ha perdut un 25% de les vendes; en el mateix període, les d'El Períodico han caigut d'un 16,1%, per un 18,1% en el cas d'El Mundo, un 15,2% en el d'ABC i un 14,9% en el d'El País.

Però no és només aquesta la gran diferència. Rau, sobretot, en el fet que la ràtio entre vendes i difusió del diari comtal és pràcticament única al món mundial. Per cada diari que ven el senyor comte aconsegueix una difusió equivalent a 2,39 més. Senzillament impressionat. Com es poden arribar a regalar tants i tants exemplars? La diferència amb la resta de grans mitjans espanyols i catalans és senzillament apostoflant: El Periódico aconsegueix una difusió equivalent a 0,66 més, per 0,67 El País, 0,37 l'ABC i 0,33 El Mundo. I, atenció, perquè aquesta distància entre vendes i difusió no és pas una herència històrica del buc insígnia mediàtic de l'establishment. No, no. Continua creixent a tot drap. Entre setembre de 2012 i el mateix mes d'aquest any aquesta ràtio s'ha disparat un 22,4% en el cas del diari comtal, mentre creixia d'un 9,9% en el cas d'El Periódico, d'un 6,3% a El País, d'un 1,5% en El Mundo i d'un 0,7% a l'ABC. L'enfonsament de LV com a negoci periodístic sembla extraordinàriament accelerat. La seva relació amb el procés sobiranista és troba, sense dubte, molt seriosament connectada. El que només el temps podrà aclarir del tot és si ha estat la causa o la conseqüència d'un allunyament cada dia més marcat envers les aspiracions de la majoria del país, de la centralitat. Perquè LV és qui més tem els moderats.

Comentaris

  1. Jo diria que la transformació actual de tots els mitjans de comunicació, afegint-hi tot el bagatge de la crisi, i el de la transformació de consciència nacional, tot plegat ha de fer que tots els mateixos mitjans de comunicació estiguin passant una crisi sense precedents. El món estranger, també s'està transformant.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas