Ves al contingut principal

Sempre nous catalans: les lletres de naturalesa (#independentistEZ)

Diari de Setge del 14 de novembre de 1713 (dia 113).

Besalú










La histèria de la Caverna i de l'esquerra espanyolista contra el diputat David Fernández va tenir com a corol·lari lamentable els insults proferits des de twitter pel director editorial del grup Vocento (editor de l'ABC, entre altres mitjans) contra els fills dels immigrants espanyols al nostre país, titllant-los de "tontos de la estelada". Sovint s'ha acusat el catalanisme de viure en la ficció d'una Catalunya pura que ja no existeix ni tornarà mai. La realitat és exactament la contrària: són els espanyols els qui pensen que els de la seva "raça" s'alçaran contra el catalanisme per defensar la dependència, encara que hagin passat tres generacions. I no. El clàssic diu que Catalunya és una màquina de fer catalans. De fet, com passa a tot arreu. I en tot temps: a la Catalunya anterior al Decret de Nova Planta, la dotada de la sobirania que ara es neguen a retornar-nos, eren els tres braços aplegats a la Cort general (sense intervenció del monarca) els qui atorgaven les lletres de naturalesa, la nacionalitat catalana, als estrangers. Un exemple, de la convocatòria de 1585 a Montsó, referent a un nou català procedent del lloc de Borox, al Regne de Toledo:

"Los tres staments del Principat de Cathalunya congregats en les Corts Generals que la sacra, catòlica, reial magestat de present celebre en la vila de Monçó als ínçoles de sos regnes de la Corona de Aragó deçà la mar. A mossèn Joan de Mena , resident en Barcelona. Salut y honor. Attenent y considerant que per part vostra nos és estada presentada una supplicació del tenor següent. Inseratur. Per ço, inclinats a vostra supplicació per los respectes en aquella contenguts y altrament a vós dit Joan de Mena ab tenor de la present vos habilitam per cathalà en tal manera que us alegreu y alegrar y gosar pugau de totes coses que cathalans naturals se alegren y gosen, com si fósseu natural cathalà y que en tots officis, honors, prerogatives y altres coses pugau concórrer com los altres cathalans naturals. En testimoni de les quals coses havem manat fer y expedir les present sotascrites del tres presidents y sagellades ab lo sagell major de dita Cort. Data en la vila de Monçó, quant al bras ecclesiàstich y militar a trenta de nohembre y quant al bras real a dos de dezembre, any de la nativitat del Senyor mil sinch-cents vuytanta-sinch."

Comentaris

  1. Al primer paràgraf, la cita que fas sobre els suposats racismes, això m'esgarrifa de valent perquè demostren que encara no han superat l'infantilisme malaltís de la Falange. Precisament, a Catalunya no hi hem entès mai de races pures ni ens interessa. El motiu principal és el de que som un creuament permanent de cultures i no de races.
    S'entesten en barrejar les seves obsessions malaltisses, ho llencen contra el seu enemic i tant feliços. Espanya segueix essent una seu feixista com una catedral, amb perdó de les catedrals.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…