Ves al contingut principal

Sempre nous catalans: les lletres de naturalesa (#independentistEZ)

Diari de Setge del 14 de novembre de 1713 (dia 113).

Besalú










La histèria de la Caverna i de l'esquerra espanyolista contra el diputat David Fernández va tenir com a corol·lari lamentable els insults proferits des de twitter pel director editorial del grup Vocento (editor de l'ABC, entre altres mitjans) contra els fills dels immigrants espanyols al nostre país, titllant-los de "tontos de la estelada". Sovint s'ha acusat el catalanisme de viure en la ficció d'una Catalunya pura que ja no existeix ni tornarà mai. La realitat és exactament la contrària: són els espanyols els qui pensen que els de la seva "raça" s'alçaran contra el catalanisme per defensar la dependència, encara que hagin passat tres generacions. I no. El clàssic diu que Catalunya és una màquina de fer catalans. De fet, com passa a tot arreu. I en tot temps: a la Catalunya anterior al Decret de Nova Planta, la dotada de la sobirania que ara es neguen a retornar-nos, eren els tres braços aplegats a la Cort general (sense intervenció del monarca) els qui atorgaven les lletres de naturalesa, la nacionalitat catalana, als estrangers. Un exemple, de la convocatòria de 1585 a Montsó, referent a un nou català procedent del lloc de Borox, al Regne de Toledo:

"Los tres staments del Principat de Cathalunya congregats en les Corts Generals que la sacra, catòlica, reial magestat de present celebre en la vila de Monçó als ínçoles de sos regnes de la Corona de Aragó deçà la mar. A mossèn Joan de Mena , resident en Barcelona. Salut y honor. Attenent y considerant que per part vostra nos és estada presentada una supplicació del tenor següent. Inseratur. Per ço, inclinats a vostra supplicació per los respectes en aquella contenguts y altrament a vós dit Joan de Mena ab tenor de la present vos habilitam per cathalà en tal manera que us alegreu y alegrar y gosar pugau de totes coses que cathalans naturals se alegren y gosen, com si fósseu natural cathalà y que en tots officis, honors, prerogatives y altres coses pugau concórrer com los altres cathalans naturals. En testimoni de les quals coses havem manat fer y expedir les present sotascrites del tres presidents y sagellades ab lo sagell major de dita Cort. Data en la vila de Monçó, quant al bras ecclesiàstich y militar a trenta de nohembre y quant al bras real a dos de dezembre, any de la nativitat del Senyor mil sinch-cents vuytanta-sinch."

Comentaris

  1. Al primer paràgraf, la cita que fas sobre els suposats racismes, això m'esgarrifa de valent perquè demostren que encara no han superat l'infantilisme malaltís de la Falange. Precisament, a Catalunya no hi hem entès mai de races pures ni ens interessa. El motiu principal és el de que som un creuament permanent de cultures i no de races.
    S'entesten en barrejar les seves obsessions malaltisses, ho llencen contra el seu enemic i tant feliços. Espanya segueix essent una seu feixista com una catedral, amb perdó de les catedrals.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.