Ves al contingut principal

Unió tria futur: entre el govern i la desaparició (#Consulta2014)

Diari de Setge del 5 de novembre de 1713 (dia 104).

Onze de Setembre de 2012
Fem una mica de política ficció. Una mica de projecció, en els termes que a un servidor li semblen lògics. Som-hi. En parlar de la seva actuació a Europa aquests anys, Ramon Tremosa explicava fa uns dies a la ràdio que ell s'integra al Grup liberal del Parlament Europeu, en tant que l'eurodiputat d'Unió Salvador Sedó forma part del Grup Popular, la dreta convencional al continent. Si Catalunya esdevé un país normal la reorganització dels espais i les forces polítiques s'albira molt i molt profunda. Unió hi hauria de pensar: per lògica, estaria cridada a créixer fins a ocupar un paper veritablement central, com el que gaudeixen els grans partits de centre-dreta arreu d'Europa, sempre més importants quantitativament que els liberals de centre, amb els quals caldria associar més estrictament Convergència Democràtica. Això només s'esdevindrà, però, si el partit forma part protagonista del procés d'emancipació nacional. Sembla clar que, si CDC manté aquest perfil i alguns elements s'integren en un partit magmàtic de centre-esquerra format per ERC i les restes del PSC, l'espai nacional de dretes (més enllà de l'extrem i desaparegut aquí el Partido Popular) restaria gairebé completament lliure a l'expansió d'un partit amb la presència i la tradició d'UDC.

Per realisme bàsic, és justament això (més enllà de l'estricte interès pel país), suposo, arribat el moment culminant, allò que la classe dirigent del partit haurà de valorar molt seriosament. Haurà de triar entre seguir enfollidament un lideratge ensorrat en la valoració dels ciutadans, només al servei de l'establishment dels de sempre i que els portarà de dret cap al desastre electoral i l'extraparlamentarisme, en cas de trencament amb CDC, una vegada el partit ja hagi acomplert la seva missió d'avançada del despatxisme, o bé fer el pas cap a la defensa de la plena sobirania i posar-se aixi en la pole position dins la línia de sortida per ocupar l'espai del centre-dreta a la nova República Catalana. A Unió hi ha bons patriotes, ben segur. Especialment, tots aquells que s'hi han apuntat per fidelitat a uns valors ideològics i nacionals i que no han passat pels filtres de promoció del gran líder. Es fa certament difícil creure que seran incapaços d'analitzar la realitat present i el futur immediat amb un mínim de realisme. Perquè el que se'ls planteja en aquest precís moment és prou clar: esdevenir un gran partit de govern en el futur o desaparèixer en el foc de la vanitat d'un líder.

Comentaris

  1. M'encanta aquest anàlisi de futur gairebé immediat.
    Hi coincideixo plenament. De la mateixa maner en que la Policia de Catalunya ha de canviar els seus protocols de procediment, els partits també han d'anar modificant els seus propis postulats. Però, esclar, hi ha qui li costa veure més enllà d'un pam. Uns, com en Duran, per obstinació de no voler acceptar que la seva feina no és el seu negoci, i altres, com en Navarro, que sembla que no sap com llegir els seus papers. És la famosa transversalitat actual, modificació de postulats que estan fent trontollar tantes bases socials, abans tan estables i endormiscades.
    Hi ha qui no vol despertar-se i seguir dormint; altres, la immensa majoria està treballant i de valent. A qui faràs cas....?

    ResponElimina
  2. Crec que ens caldrien dues enquestes (que ningu farà però que per mi són les més interessants)
    a) Entre els votans de CDC i UDC, per veure els percentatges que s'enduria cadascuna
    b) Entre els ciutadans que votarien en un referendum però amb un afegit: distinció per edats, per sexes, y per origen (4 avis catalans i 2 pares, 3 avis i 2 pares, 2 avis i 2 pares, 1 avi i 2 pares; 4 avis i 1 pare, 3 avis i 1 pare, 2 avis i un pare, 1 avi i un pare; cap avi i 1 pare; cap ascendent pero casat/da amb un catala; cap ascendent i casat/da amb un no català
    Això permetria veure que UDC NO tindria representació parlamentaria
    I permetria veure si el nivell del 'independentisme es similar entre els de "soca i arrel" i els catalans d'origen espanyol (si més no la diferencia entre el primer grup i el darrer)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.