Ves al contingut principal

[-312] Brigadistes exemplars: Lluís Bassets (#PremisBN)

Diari de Setge del 31 de desembre de 1713 (dia 160).

El socialisme català provoca un miracle creixent que, com s'escau en aquesta mena d'esdeveniments celestials, sembla contradir les lleis més universals de la física. És el següent: la seva presència als mitjans és inversament proporcional a la representació que obtenen a les eleccions i a les perspectives que els atorguen les enquestes. Ara que estan en fase definitiva per adquirir la condició de força marginal a bona part del territori de Catalunya, nous i vells opinadors socialistes apareixen als mitjans a tota hora, de sota les pedres. D'entre aquesta tropa, d'Antoni Puigverd a Xavier Vidal-Folch, tinc especial carinyo a Lluís Bassets. Comparteix amb Rafael Jorba una cara de pomes agres aquí si, directament proporcional al fracàs del seu projecte polític. Aquestes setmanes ha anat de gira pels mitjans per promocionar el seu llibre-recull d'articles, bàsicament públicats a El País, contra el procés sobiranista. Que la independència és molt nefasta, però si podem fer uns calerons. Us enllaço aquí la seva aparició estel·lar al programa l'Oracle de Catalunya Ràdio.

Es fa difícil descriure en un sol paràgraf tal quantitat de despropòsits, d'atemptats a la lògica més elemental, a la realitat més palmària, expressats en poc més de mitja hora d'intervencions a la tertúlia d'en Xavier Grasset. En Bassets, sense que li tremolés la veu en cap moment, va assegurar que és impossible que es produeixi una regressió autonòmica a Espanya, com si no fos exactament aquest el procés sobre el qual cavalquem, accentuat des de la darrera victòria del Partit Popular i amb suport creixent dels ciutadans a les enquestes. Si la diagnosi és de jutjat de guàrdia, què dir de les solucions que proposa! La independència, naturalment, impossible: cal passar olímpicament de la voluntat expressada per la gent a les manifestacions i a les urnes i acceptar els insuperables condicionants que imposa la geopolítica mundial (en aquest punt es posa especialment solemne, perquè li permet donar a entendre que ha viatjat molt i té molts contactes). En Bassets està, en canvi, per posar-nos a defensar les coses que realment ens uneixen als catalans (de fet, només ens uneixen als seus, els del PSC, perquè Ciudadanos i Partido Popular estan en contra), com ara, la immersió lingüística. Una contertuliana salta (no pot més) i li diu: és aquí on som 35 anys després? Molt, molt patètic.

Comentaris

  1. Probablement, el problema ragui en la caiguda generalitzada de polítics, polítics de talla. Arreu del món. Tot el ventall polític ha quedat ocupat per mediocritats i oportunistes, lladres i altres coses inqualificables.
    Fins i tot, ja es parla de que cal nacionalitzar les energies bàsiques. A la manera d'Holanda. Tot ha estat per la caiguda del Mur de Berlin. Allà, la ultra-dreta, amagada dins de la Banca i la Borsa, s'ha pixat amb tothom fent el què els ha passat pel cap.
    Llavores, que un Bassets vagi a la deriva, ja no fa ni fred ni calent. Segueix sent un pobre miserable que dóna cops de pal on no toca res, no n'encerta ni una.

    ResponElimina
  2. Granollacs, molt bon any! aquest cop, si, si!!

    ResponElimina
  3. Es increïble a on anat a parar el socialisme català....que no tenen vergonya???
    Penso que tenim un problema important amb els mitjans catalans...estan plegats d'unionistes....i els socialistes són els més perillosos....
    Bé passi el que passi....ja han perdut....MAI més tornaran a governar Catalunya
    Sr. Granollacs molt bon any nou...2014...l'any de la llibertat de Catalunya
    Quin privilegi viure'l!!!!

    ResponElimina
  4. Granollacs, En aquest repàs que fas sobre els més destacats unionistes o millor dit dependentistes no et descuidis del gran Duran i Lleida, per mi si l´haguesis inclos a la llista, seria el millor inspector i Unió la millor comisaria. Ja que com canten els de Al Tall, posen la cova en casa i des d´ella governen.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.