Ves al contingut principal

[-313] Brigadistes exemplars: Gemma Galdón (#PremisBN)

Diari de Setge del 30 de desembre de 1713 (dia 159).

Betrèn (Val d'Aran)










Sense ànim d'influir en aquests dos dies finals de votacions als Premis BN, us manifesto avui una particular debilitat per la figura de la Gemma Galdón. Us aviso que potser m'allargaré una mica. S'ho val. Fa pocs dies vaig escoltar una de les seves habituals intervencions als mitjans. Sabeu que considera que la independència del país on viu, literalment, no és la seva guerra. És d'aquelles que mai vol reconèixer la seva tria nacional (que naturalment, encara que es vulgui aparentar el contrari, tothom té). El fragor de la confrontació dialèctica, però, aquell dia va portar-la a revelar-nos-la: ella és, sentimentalment, de l'Espanya republicana. En sentir-ho en van venir a la memòria uns quants testimonis de xenofòbia contra soldats catalans mobilitzats a la defensa de Madrid, trets de la mateixa correspondència amb la família i els amics:

“Els castellans s’enfaden quan parlem en català dins la tenda i ens diuen: 'no hablar en xino que no entendemos lo que decís'. [...] Hi ha un tinent que s’enfada quan parlem en català i gairebé ens ho ha prohibit; diu que dins una nació sols ha d’haver-hi una llengua” (Josep Serra i Aloy, 39 Brigada Mixta, Hospital de Evacuación, 25/9/1937); “els catalans estem de 'pega'. Ja hi ha dues companyies del batalló que tenen prohibit parlar el català. Quan més es parla de reconeixement de drets, és quan menys se’n disfruta” (un altre de Josep Serra i Aloy del 28/10/1937); “de permís no n’hi ha pels catalans, perquè diuen que si anem a Catalunya no tornaríem" (Enric Riera i Milà, 112 Brigada Mixta, 447 Batallón, Plana Mayor, 24/12/1937); "s’apoderen de mi els mateixos desitjos de retornar a la meva estimada pàtria i oblidar-me de tots aquests rencors mal dissimulats que senten per nosaltres, catalans. Em subleva la sang al sentir un crit de 'catalán!' al demanar la presència d’un de nosaltres [...]. No sé explicar les meves sensacions al oir, en boca d’un analfabet, les sentencioses paraules 'Hablad claro!' [...]; veig una poca comprensió, una enveja, una antipatia, una incultura, que cada dia em sento més català i estimo més la meva terra” (Francesc Padrós, Aranjuez, 12/2/1938). Exemples de la seva tolerant Espanya republicana.

La Gemma Galdón, tot i que no és la seva guerra, només està disposada a acceptar una Catalunya independent si li garantim que mai serà governada per la dreta, és a dir, si construïm un nou país tipus Cuba o Corea del Nord. Perquè la nostra dreta, diu, és pitjor que l'espanyola. La seva demostració estadística: la menor inversió en serveis públics a Catalunya al llarg dels darrers trenta-cinc anys. Així, en brut. Res no diu sobre la menor inversió per habitant al nostre país no només en serveis públics sinó en general, com a conseqüència de l'espoli fiscal que es deriva de la dependència que ella considera que no és la seva guerra. A això no, aquest tema no el toquem, que seria fer victimisme. Com sempre, crida l'atenció la capacitat que tenen alguns per dissociar els seus objectius de justícia social de la disponibilitat o no de les eines que calen per assolir-los. Li pregunto directament via twitter. No em contesta.

Comentaris

  1. A aquesta dona fa temps que soc incapaç d'escoltar-la més de 10 segons. Però em passa amb tots els aspirants a Millor Inspector (ja ho dic ara, no he votat, perquè soc incapaç d'escollir quin és més nociu, vull dir quin ha fet més mèrits per guanyar i el mateix em passa amb la millor comissaria).

    De fet jo soc incapaç d'entendre les raons dels defensors de la pertinença a Espanya (excepte el cas d'aquells que tenen un status quo i uns privilegis acollonants, però per un ciutadà normal no puc entedre quins motius pot tenir, pot-ser la por, la dependència emocional?)

    Per cert, algú podria confirmar si el matins de tv3 estan produïts per la productora del Cuní??

    ResponElimina
  2. Aquesta Gemma Galdón tampoc no la puc menjar ni amb patates fregides palla. El seu fanatisme és tal i tan desorbitat que ella mateixa es contradiu molt sovint. Farien bona parella la Galdón amb G. Bernardos. M'agradaria veure'ls junts. Per per munt, per crit avall, els dos són d'allò més repugnant.
    Ara, els principals culpables són els canals de comunicació que te'ls imposen per allò de fer soroll. En lloc de tenir conversa asssossegada, soroll.
    De Can Cuní ja no en sé res de res perquè ja fa molt temps que en vaig desconnectar.
    En aquests moments em resulta molt divertit escoltar de tant en tant el 4TV.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…