[-314] Als catalans ens patina la llengua (#catalàalatac)

Diari de Setge del 29 de desembre de 1713 (dia 158).

Sabadell
Acompanyo la família a patinar. Aquest any el gran banc que s'ha menjat la nostra petita Caixa, la més antiga de Catalunya, patrocina una pista de gel al bell mig de Sabadell. Tarda de vacances, d'aquelles que cal omplir d'activitats infantils per fer-los escapar a la tele i l'ordinador. La mare i la tieta tenen més pràctica en matèria de patins, així que salten amb els meus fills a lliscar. L'aposta té èxit: una autèntica gentada. Un servidor i el tiet es queden a la barrera, fent fotos per enviar a la família. Fa fred. Just al davant, tinc una mare de color i trets andins. Entre caiguda i caiguda dels meus, em crida l'atenció el fet que parla un molt bon català amb el seu fill. No veig el pare, però les característiques físiques de la criatura són exactament les mateixes. Mentre parla amb la mare es desplaça agafat a un pingüí d'aquells que permeten els qui comencen aguantar-se una estoneta drets, alhora que consoliden coneixements. Penso en l'esforç d'adaptació de la mare i en el català perfecte del nen. Just quan acabo de fer-ho, una altra mare, amb un accent català que tira d'esquena, s'adreça a la dona de trets andins en castellà de circumstàncies per demanar-li el pingüí. Cal tenir, comprovo, una voluntat d'integració molt forta per trencar la barrera a la inclusió que transmet el teu propi aspecte. Un 95% dels ciutadans de Catalunya, segons els estudis publicats fa setmanes, entén el català. I tot i així, a un 95% dels catalans de soca-rel aquest fet estadístic els importa un rave. Ells a la seva, excloent, parlant en castellà als qui veuen estrangers. Si als catalans ens patina la llengua, mala peça al teler.

Comentaris

  1. Descrivint la vida familiar...eh? Molt bé. Una mica de relaxació.
    Respecte del color de la pell, l'Etoo del Barça en va dir una de molt bona a un racista de pro: "No és que jo sigui diferent, és que a tu et falta pigment"! Em va agradar molt perquè a sobre el va deixar per deficitari. Molt bo, almenys per a mi.

    Respecte de l'altra aspecte, el de passar-se al castellà, aquest fenomen ve heretat d'un treball de mentalització i de supeditació que van fer els franquistes respecte de la bona educació: ser ben educat era sinònim de deixar-se supeditar a l'ignorant que ho és per voluntat pròpia. El qui no té cap voluntat d'aprendre. Després de 40+13 anys d'haver vingut a viure a Catalunya, a la vora d'uns 500.000 potser segueixen sense tenir el mínim de respecte de qui els ha acollit, de bon o mal grat.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)