Ves al contingut principal

[-314] Als catalans ens patina la llengua (#catalàalatac)

Diari de Setge del 29 de desembre de 1713 (dia 158).

Sabadell
Acompanyo la família a patinar. Aquest any el gran banc que s'ha menjat la nostra petita Caixa, la més antiga de Catalunya, patrocina una pista de gel al bell mig de Sabadell. Tarda de vacances, d'aquelles que cal omplir d'activitats infantils per fer-los escapar a la tele i l'ordinador. La mare i la tieta tenen més pràctica en matèria de patins, així que salten amb els meus fills a lliscar. L'aposta té èxit: una autèntica gentada. Un servidor i el tiet es queden a la barrera, fent fotos per enviar a la família. Fa fred. Just al davant, tinc una mare de color i trets andins. Entre caiguda i caiguda dels meus, em crida l'atenció el fet que parla un molt bon català amb el seu fill. No veig el pare, però les característiques físiques de la criatura són exactament les mateixes. Mentre parla amb la mare es desplaça agafat a un pingüí d'aquells que permeten els qui comencen aguantar-se una estoneta drets, alhora que consoliden coneixements. Penso en l'esforç d'adaptació de la mare i en el català perfecte del nen. Just quan acabo de fer-ho, una altra mare, amb un accent català que tira d'esquena, s'adreça a la dona de trets andins en castellà de circumstàncies per demanar-li el pingüí. Cal tenir, comprovo, una voluntat d'integració molt forta per trencar la barrera a la inclusió que transmet el teu propi aspecte. Un 95% dels ciutadans de Catalunya, segons els estudis publicats fa setmanes, entén el català. I tot i així, a un 95% dels catalans de soca-rel aquest fet estadístic els importa un rave. Ells a la seva, excloent, parlant en castellà als qui veuen estrangers. Si als catalans ens patina la llengua, mala peça al teler.

Comentaris

  1. Descrivint la vida familiar...eh? Molt bé. Una mica de relaxació.
    Respecte del color de la pell, l'Etoo del Barça en va dir una de molt bona a un racista de pro: "No és que jo sigui diferent, és que a tu et falta pigment"! Em va agradar molt perquè a sobre el va deixar per deficitari. Molt bo, almenys per a mi.

    Respecte de l'altra aspecte, el de passar-se al castellà, aquest fenomen ve heretat d'un treball de mentalització i de supeditació que van fer els franquistes respecte de la bona educació: ser ben educat era sinònim de deixar-se supeditar a l'ignorant que ho és per voluntat pròpia. El qui no té cap voluntat d'aprendre. Després de 40+13 anys d'haver vingut a viure a Catalunya, a la vora d'uns 500.000 potser segueixen sense tenir el mínim de respecte de qui els ha acollit, de bon o mal grat.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.