Ves al contingut principal

[-316] Perquè Merkel tornarà a trucar a la Moncloa (#Europa)

Diari de Setge del 27 de desembre de 1713 (dia 156).

Amposta
Aquests dies els mitjans espanyolistes van carregats d'informació contra la interpretació que alguns sobiranistes han fet de la sentència del Tribunal Internacional de l'Haia, que avala la declaració d'independència de Kosovo, duta a terme sense respectar l'ordenament constitucional serbi. Es veu clar que el cas els cou, perquè posa negre sobre blanc la futilesa dels seus arguments, fins i tot en l'àmbit jurídic. Però és que abans d'establir el debat en aquest camp hi ha l'estricta realitat política, en bona mesura marcada pel pragmatisme econòmic dels actors internacionals. Sí, amigues i amics, un dia la Merkel (i potser també alguns altres líders mundials) tornaran a trucar a la Moncloa. Com ho van fer aquell famós mes d'agost. I obligaran Rajoy a seure's a negociar amb Catalunya. La patacada moral i psicològica de la classe dirigent espanyola, la de la tribuna del Bernabeu, serà espaterrant. Riu-te'n del 1898. Hi ha almenys tres arguments determinants per pensa-hi així racionalment, una vegada el món percebi que la nostra determinació allargarà el procés indefinidament si ells mateixos no obliguen el govern espanyol a cedir.

El primer, l'estabilitat de l'euro: Grècia el va posar en risc molt seriós fa uns mesos i el PIB de Catalunya és prou semblant al del país hel·lènic i el nostre país ocupa una posició encara més central en el sistema. El segon, l'existència de grans inversions en infraestructures i béns industrials i de transport, de milers d'empreses dels grans estats arquitectes de la UE a Catalunya, que es veurien seriosament afectats per un vet espanyol a la presència del Principat al mercat europeu. El tercer i últim, el més important, el del descomunal endeutament, impagable, del Regne d'Espanya: us recomano molt i molt aquest apunt sobre la matèria. Explica de quina manera els estats europeus més potents, en el moment de dur a terme una inevitable reestructuració del deute espanyol, podrien veure en la independència de Catalunya una bona oportunitat per separar els actius bons i dolents, tal i com s'ha fet en l'intent de sanejar la banca. Davant d'aquestes consideracions, un dels elements que més sobta de l'espanyolisme actual és la seva actitud amenaçadora constant de pinxo de barri. Són un estat en fallida en tots els ordres però es mantenen fermament convençuts que podran mantenir un vet a la República Catalana que comportarà danys incalculables als seus propis creditors. Estan bojos, aquests espanyols.

Comentaris

  1. Fa poc vaig llegir el gran risc que corre Espanya de fer fallida econòmica. Vaig pensar que potser el redactor ho exagerava.
    El fet és que Espanya sembla que està a pocs mesos de caure en fallida. I, tots contents dient que "España va bien!". A Catalunya, i gràcies a tots, tampoc no és que puguem dir que anem gaire galdosos...
    Jo trobo que la jugada de la gran banca alemanya és posar a parir tot Europa i dissimular la seva enorme fallida econòmica, també.... que tothom hi està ficat fins el coll.
    Bona anyada del 9-11-14!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

    ResponElimina
  2. Anant als efectes pràctics, els costos que tindria una operació militar espanyola per fer complir la seva llei mai no serien assumits per Merkel/Europa. Seria impagable la imatge d'una columna de blindats travessant els Monegres,fent mitja volta per manca de finançament. Perquè, senyors, les guerres s'han de finançar i Espanya ara no té els mitjans.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…