[-316] Perquè Merkel tornarà a trucar a la Moncloa (#Europa)

Diari de Setge del 27 de desembre de 1713 (dia 156).

Amposta
Aquests dies els mitjans espanyolistes van carregats d'informació contra la interpretació que alguns sobiranistes han fet de la sentència del Tribunal Internacional de l'Haia, que avala la declaració d'independència de Kosovo, duta a terme sense respectar l'ordenament constitucional serbi. Es veu clar que el cas els cou, perquè posa negre sobre blanc la futilesa dels seus arguments, fins i tot en l'àmbit jurídic. Però és que abans d'establir el debat en aquest camp hi ha l'estricta realitat política, en bona mesura marcada pel pragmatisme econòmic dels actors internacionals. Sí, amigues i amics, un dia la Merkel (i potser també alguns altres líders mundials) tornaran a trucar a la Moncloa. Com ho van fer aquell famós mes d'agost. I obligaran Rajoy a seure's a negociar amb Catalunya. La patacada moral i psicològica de la classe dirigent espanyola, la de la tribuna del Bernabeu, serà espaterrant. Riu-te'n del 1898. Hi ha almenys tres arguments determinants per pensa-hi així racionalment, una vegada el món percebi que la nostra determinació allargarà el procés indefinidament si ells mateixos no obliguen el govern espanyol a cedir.

El primer, l'estabilitat de l'euro: Grècia el va posar en risc molt seriós fa uns mesos i el PIB de Catalunya és prou semblant al del país hel·lènic i el nostre país ocupa una posició encara més central en el sistema. El segon, l'existència de grans inversions en infraestructures i béns industrials i de transport, de milers d'empreses dels grans estats arquitectes de la UE a Catalunya, que es veurien seriosament afectats per un vet espanyol a la presència del Principat al mercat europeu. El tercer i últim, el més important, el del descomunal endeutament, impagable, del Regne d'Espanya: us recomano molt i molt aquest apunt sobre la matèria. Explica de quina manera els estats europeus més potents, en el moment de dur a terme una inevitable reestructuració del deute espanyol, podrien veure en la independència de Catalunya una bona oportunitat per separar els actius bons i dolents, tal i com s'ha fet en l'intent de sanejar la banca. Davant d'aquestes consideracions, un dels elements que més sobta de l'espanyolisme actual és la seva actitud amenaçadora constant de pinxo de barri. Són un estat en fallida en tots els ordres però es mantenen fermament convençuts que podran mantenir un vet a la República Catalana que comportarà danys incalculables als seus propis creditors. Estan bojos, aquests espanyols.

Comentaris

  1. Fa poc vaig llegir el gran risc que corre Espanya de fer fallida econòmica. Vaig pensar que potser el redactor ho exagerava.
    El fet és que Espanya sembla que està a pocs mesos de caure en fallida. I, tots contents dient que "España va bien!". A Catalunya, i gràcies a tots, tampoc no és que puguem dir que anem gaire galdosos...
    Jo trobo que la jugada de la gran banca alemanya és posar a parir tot Europa i dissimular la seva enorme fallida econòmica, també.... que tothom hi està ficat fins el coll.
    Bona anyada del 9-11-14!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

    ResponElimina
  2. Anant als efectes pràctics, els costos que tindria una operació militar espanyola per fer complir la seva llei mai no serien assumits per Merkel/Europa. Seria impagable la imatge d'una columna de blindats travessant els Monegres,fent mitja volta per manca de finançament. Perquè, senyors, les guerres s'han de finançar i Espanya ara no té els mitjans.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)