Ves al contingut principal

[-316] Perquè Merkel tornarà a trucar a la Moncloa (#Europa)

Diari de Setge del 27 de desembre de 1713 (dia 156).

Amposta
Aquests dies els mitjans espanyolistes van carregats d'informació contra la interpretació que alguns sobiranistes han fet de la sentència del Tribunal Internacional de l'Haia, que avala la declaració d'independència de Kosovo, duta a terme sense respectar l'ordenament constitucional serbi. Es veu clar que el cas els cou, perquè posa negre sobre blanc la futilesa dels seus arguments, fins i tot en l'àmbit jurídic. Però és que abans d'establir el debat en aquest camp hi ha l'estricta realitat política, en bona mesura marcada pel pragmatisme econòmic dels actors internacionals. Sí, amigues i amics, un dia la Merkel (i potser també alguns altres líders mundials) tornaran a trucar a la Moncloa. Com ho van fer aquell famós mes d'agost. I obligaran Rajoy a seure's a negociar amb Catalunya. La patacada moral i psicològica de la classe dirigent espanyola, la de la tribuna del Bernabeu, serà espaterrant. Riu-te'n del 1898. Hi ha almenys tres arguments determinants per pensa-hi així racionalment, una vegada el món percebi que la nostra determinació allargarà el procés indefinidament si ells mateixos no obliguen el govern espanyol a cedir.

El primer, l'estabilitat de l'euro: Grècia el va posar en risc molt seriós fa uns mesos i el PIB de Catalunya és prou semblant al del país hel·lènic i el nostre país ocupa una posició encara més central en el sistema. El segon, l'existència de grans inversions en infraestructures i béns industrials i de transport, de milers d'empreses dels grans estats arquitectes de la UE a Catalunya, que es veurien seriosament afectats per un vet espanyol a la presència del Principat al mercat europeu. El tercer i últim, el més important, el del descomunal endeutament, impagable, del Regne d'Espanya: us recomano molt i molt aquest apunt sobre la matèria. Explica de quina manera els estats europeus més potents, en el moment de dur a terme una inevitable reestructuració del deute espanyol, podrien veure en la independència de Catalunya una bona oportunitat per separar els actius bons i dolents, tal i com s'ha fet en l'intent de sanejar la banca. Davant d'aquestes consideracions, un dels elements que més sobta de l'espanyolisme actual és la seva actitud amenaçadora constant de pinxo de barri. Són un estat en fallida en tots els ordres però es mantenen fermament convençuts que podran mantenir un vet a la República Catalana que comportarà danys incalculables als seus propis creditors. Estan bojos, aquests espanyols.

Comentaris

  1. Fa poc vaig llegir el gran risc que corre Espanya de fer fallida econòmica. Vaig pensar que potser el redactor ho exagerava.
    El fet és que Espanya sembla que està a pocs mesos de caure en fallida. I, tots contents dient que "España va bien!". A Catalunya, i gràcies a tots, tampoc no és que puguem dir que anem gaire galdosos...
    Jo trobo que la jugada de la gran banca alemanya és posar a parir tot Europa i dissimular la seva enorme fallida econòmica, també.... que tothom hi està ficat fins el coll.
    Bona anyada del 9-11-14!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

    ResponElimina
  2. Anant als efectes pràctics, els costos que tindria una operació militar espanyola per fer complir la seva llei mai no serien assumits per Merkel/Europa. Seria impagable la imatge d'una columna de blindats travessant els Monegres,fent mitja volta per manca de finançament. Perquè, senyors, les guerres s'han de finançar i Espanya ara no té els mitjans.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…