Ves al contingut principal

[-317] La importància de fixar la data (#procés)

Diari de Setge del 26 de desembre de 1713 (dia 155).

Deltebre













Continuo pensant que fixar la data després del 18 de setembre de 2014, per molt que fer la Consulta abans hagués obligat a començar la campanya pràcticament a l'agost, ha estat un error. Em fa l'efecte que els escocesos no se'n sortiran i la seva derrota constituirà una munició molt important contra el nostre procés. Potser respon, però, a la consciència del principal repte que tindrem al davant per aquelles dates: aconseguir una massiva mobilització popular de més de tres milions de persones (i disculpeu que em repeteixi, però l'Operació 3 M serà fonamental!). Però més enllà de quina en concret, fixar la data ha estat una passa absolutament fonamental en la consolidació del procés. Alguns respectables opinadors del camp sobiranista fins i tot, nerviosos pel desacord de fa unes setmanes, havien arribat a dubtar de la seva conveniència estratègica. No, no. Posar data en el calendari ha estat importantíssim perquè provoca una passa endavant en el camí per part de tots els actors damunt del gran taulell. Espanya i el món tenen molt més clar que això va de debò, que el que proposem no és només una simple amenaça per assolir un estatus diferent. Que volem el pa sencer.

Posar data significa sobretot un emplaçament molt seriós. A Espanya perquè haurà de triar finalment si ens aplica mesures coercitives o, si en una manifestació de reconeixement de la pròpia feblesa, ens deixa fer. Al govern espanyol, perquè haurà de decidir (que, tranquils, no ho farà) si cedeix amb alguna oferta de reforma constitucional (amb la revolta als mitjans i l'Espanya castellana que això li suposaria) o continua plantant un mur davant les nostres aspiracions. Però, sobretot, als nostres federalistes i confederalistes, perquè el temps de la indefinició té data límit. El proper novembre hauran quedat, negre sobre blanc, sense cap dubte, les condicions concretes de la nostra tria: avançar cap a una República Catalana amb les incerteses que calgui en el camí immediat o quedar-nos dins un Regne d'Espanya que només ens ofereix la seguretat de suïcidar-nos: l'empobriment econòmic, la recentralització política i la regressió moral. Aleshores, tots aquells que fins ara han anat dissenyant des dels despatxos futurs irreals d'entesa i diàleg amb els qui ens volen eliminar hauran de decidir, finalment, quin futur trien.

Comentaris

  1. Precisament , ho dius molt clar , quedar-nos es suicidar-nos , però ningú més que els dependentistes fan la estrategia de la por. Nosaltres també l´hauriem de fer , però de les desgràcies que patiríem de quedar-nos dins la gàbia constitucional espanyola i això creieu-me si que em fa varitable terror.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…