[-317] La importància de fixar la data (#procés)

Diari de Setge del 26 de desembre de 1713 (dia 155).

Deltebre













Continuo pensant que fixar la data després del 18 de setembre de 2014, per molt que fer la Consulta abans hagués obligat a començar la campanya pràcticament a l'agost, ha estat un error. Em fa l'efecte que els escocesos no se'n sortiran i la seva derrota constituirà una munició molt important contra el nostre procés. Potser respon, però, a la consciència del principal repte que tindrem al davant per aquelles dates: aconseguir una massiva mobilització popular de més de tres milions de persones (i disculpeu que em repeteixi, però l'Operació 3 M serà fonamental!). Però més enllà de quina en concret, fixar la data ha estat una passa absolutament fonamental en la consolidació del procés. Alguns respectables opinadors del camp sobiranista fins i tot, nerviosos pel desacord de fa unes setmanes, havien arribat a dubtar de la seva conveniència estratègica. No, no. Posar data en el calendari ha estat importantíssim perquè provoca una passa endavant en el camí per part de tots els actors damunt del gran taulell. Espanya i el món tenen molt més clar que això va de debò, que el que proposem no és només una simple amenaça per assolir un estatus diferent. Que volem el pa sencer.

Posar data significa sobretot un emplaçament molt seriós. A Espanya perquè haurà de triar finalment si ens aplica mesures coercitives o, si en una manifestació de reconeixement de la pròpia feblesa, ens deixa fer. Al govern espanyol, perquè haurà de decidir (que, tranquils, no ho farà) si cedeix amb alguna oferta de reforma constitucional (amb la revolta als mitjans i l'Espanya castellana que això li suposaria) o continua plantant un mur davant les nostres aspiracions. Però, sobretot, als nostres federalistes i confederalistes, perquè el temps de la indefinició té data límit. El proper novembre hauran quedat, negre sobre blanc, sense cap dubte, les condicions concretes de la nostra tria: avançar cap a una República Catalana amb les incerteses que calgui en el camí immediat o quedar-nos dins un Regne d'Espanya que només ens ofereix la seguretat de suïcidar-nos: l'empobriment econòmic, la recentralització política i la regressió moral. Aleshores, tots aquells que fins ara han anat dissenyant des dels despatxos futurs irreals d'entesa i diàleg amb els qui ens volen eliminar hauran de decidir, finalment, quin futur trien.

Comentaris

  1. Precisament , ho dius molt clar , quedar-nos es suicidar-nos , però ningú més que els dependentistes fan la estrategia de la por. Nosaltres també l´hauriem de fer , però de les desgràcies que patiríem de quedar-nos dins la gàbia constitucional espanyola i això creieu-me si que em fa varitable terror.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)