Ves al contingut principal

[-317] La importància de fixar la data (#procés)

Diari de Setge del 26 de desembre de 1713 (dia 155).

Deltebre













Continuo pensant que fixar la data després del 18 de setembre de 2014, per molt que fer la Consulta abans hagués obligat a començar la campanya pràcticament a l'agost, ha estat un error. Em fa l'efecte que els escocesos no se'n sortiran i la seva derrota constituirà una munició molt important contra el nostre procés. Potser respon, però, a la consciència del principal repte que tindrem al davant per aquelles dates: aconseguir una massiva mobilització popular de més de tres milions de persones (i disculpeu que em repeteixi, però l'Operació 3 M serà fonamental!). Però més enllà de quina en concret, fixar la data ha estat una passa absolutament fonamental en la consolidació del procés. Alguns respectables opinadors del camp sobiranista fins i tot, nerviosos pel desacord de fa unes setmanes, havien arribat a dubtar de la seva conveniència estratègica. No, no. Posar data en el calendari ha estat importantíssim perquè provoca una passa endavant en el camí per part de tots els actors damunt del gran taulell. Espanya i el món tenen molt més clar que això va de debò, que el que proposem no és només una simple amenaça per assolir un estatus diferent. Que volem el pa sencer.

Posar data significa sobretot un emplaçament molt seriós. A Espanya perquè haurà de triar finalment si ens aplica mesures coercitives o, si en una manifestació de reconeixement de la pròpia feblesa, ens deixa fer. Al govern espanyol, perquè haurà de decidir (que, tranquils, no ho farà) si cedeix amb alguna oferta de reforma constitucional (amb la revolta als mitjans i l'Espanya castellana que això li suposaria) o continua plantant un mur davant les nostres aspiracions. Però, sobretot, als nostres federalistes i confederalistes, perquè el temps de la indefinició té data límit. El proper novembre hauran quedat, negre sobre blanc, sense cap dubte, les condicions concretes de la nostra tria: avançar cap a una República Catalana amb les incerteses que calgui en el camí immediat o quedar-nos dins un Regne d'Espanya que només ens ofereix la seguretat de suïcidar-nos: l'empobriment econòmic, la recentralització política i la regressió moral. Aleshores, tots aquells que fins ara han anat dissenyant des dels despatxos futurs irreals d'entesa i diàleg amb els qui ens volen eliminar hauran de decidir, finalment, quin futur trien.

Comentaris

  1. Precisament , ho dius molt clar , quedar-nos es suicidar-nos , però ningú més que els dependentistes fan la estrategia de la por. Nosaltres també l´hauriem de fer , però de les desgràcies que patiríem de quedar-nos dins la gàbia constitucional espanyola i això creieu-me si que em fa varitable terror.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…