Ves al contingut principal

[-318] Espanya decideix suïcidar-se amb la Consulta (#9n2014)

Diari de Setge del 25 de desembre de 1713 (dia 154).

Coll d'Estenalles











Uns quants independentistes del morro fort s'han escandalitzat amb la doble pregunta. Ho entenc, però crec que no han reflexionat prou. Eren, com un servidor, partidaris d'un caixa o faixa. Potser era el millor, probablement ho sigui, en un escenari polidament democràtic i honest com el britànic. Però aquí la batalla es lliura, desgraciadament, en altres paràmetres. Ens toca arriscar i oferir joc a una tercera opció. Tots tranquils, però. Aquest camí del mig ha estat sempre obert (de fa uns cent cinquanta anys) i no ha impedit que haguem arribat fins on som. La pregunta única i binària ens hauria deixat més tranquils, cert, però ens obligava a afrontar el boicot espanyol a la Consulta (que és cap a on ens dirigim) potser massa afeblits. Ara, feta l'oferta als federals que vulguin participar amb nosaltres, tenim moltes més possibilitats d'arribar a unes quotes situades entre el 50 i el 60% de participació que permetran que el resultat tingui més fàcil homologació a nivell internacional. La victòria del sí, en les condicions de boicot que es crearan, està completament assegurada i no ens hauria d'amoinar ni un segon.

Més que de convèncer nous partidaris de l'Estat propi, doncs, el que ens ha de moure aquests mesos de 2014 és l'intent de seduir conciutadans demòcrates que, pensin el que pensin, vegin que cal donar suport a la Consulta com a sortida política democràtica als anhels del país. D'entrada, partim segons les enquestes d'entre un 73 i un 84% de catalans partidaris que es faci. Els haurem de convèncer que mantinguin aquest criteri (moment culminant) després el Tribunal Constitucional la declari il·legal. Afortunadament, comptem amb un aliat claríssim: el Regne d'Espanya. Sí, benvolguts lectors, podien haver-se aliat amb el nostre establishment per engreixar promeses falses de futur en forma de tercera via, però no ho faran. Les darreres enquestes demostren que, fins i tot, podrien haver-se en sortit per la mínima. Però tots tranquils, no ho faran. Ens combatran sense pietat. I això, que els donarà una gran satisfacció patriòtica d'entrada, serà equivalent a suïcidar-se definitivament. Potser podran aturar un temps, però només això, la nostra victòria inevitable.

Comentaris

  1. En aquesta ocasió es escaient la faula de la granota i l´escorpí, encara que li costi la vida no pot ignorar la seva naturalesa i ha de picar. Doncs això però aplicat als espanyols.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.