Ves al contingut principal

[-318] Espanya decideix suïcidar-se amb la Consulta (#9n2014)

Diari de Setge del 25 de desembre de 1713 (dia 154).

Coll d'Estenalles











Uns quants independentistes del morro fort s'han escandalitzat amb la doble pregunta. Ho entenc, però crec que no han reflexionat prou. Eren, com un servidor, partidaris d'un caixa o faixa. Potser era el millor, probablement ho sigui, en un escenari polidament democràtic i honest com el britànic. Però aquí la batalla es lliura, desgraciadament, en altres paràmetres. Ens toca arriscar i oferir joc a una tercera opció. Tots tranquils, però. Aquest camí del mig ha estat sempre obert (de fa uns cent cinquanta anys) i no ha impedit que haguem arribat fins on som. La pregunta única i binària ens hauria deixat més tranquils, cert, però ens obligava a afrontar el boicot espanyol a la Consulta (que és cap a on ens dirigim) potser massa afeblits. Ara, feta l'oferta als federals que vulguin participar amb nosaltres, tenim moltes més possibilitats d'arribar a unes quotes situades entre el 50 i el 60% de participació que permetran que el resultat tingui més fàcil homologació a nivell internacional. La victòria del sí, en les condicions de boicot que es crearan, està completament assegurada i no ens hauria d'amoinar ni un segon.

Més que de convèncer nous partidaris de l'Estat propi, doncs, el que ens ha de moure aquests mesos de 2014 és l'intent de seduir conciutadans demòcrates que, pensin el que pensin, vegin que cal donar suport a la Consulta com a sortida política democràtica als anhels del país. D'entrada, partim segons les enquestes d'entre un 73 i un 84% de catalans partidaris que es faci. Els haurem de convèncer que mantinguin aquest criteri (moment culminant) després el Tribunal Constitucional la declari il·legal. Afortunadament, comptem amb un aliat claríssim: el Regne d'Espanya. Sí, benvolguts lectors, podien haver-se aliat amb el nostre establishment per engreixar promeses falses de futur en forma de tercera via, però no ho faran. Les darreres enquestes demostren que, fins i tot, podrien haver-se en sortit per la mínima. Però tots tranquils, no ho faran. Ens combatran sense pietat. I això, que els donarà una gran satisfacció patriòtica d'entrada, serà equivalent a suïcidar-se definitivament. Potser podran aturar un temps, però només això, la nostra victòria inevitable.

Comentaris

  1. En aquesta ocasió es escaient la faula de la granota i l´escorpí, encara que li costi la vida no pot ignorar la seva naturalesa i ha de picar. Doncs això però aplicat als espanyols.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…