Ves al contingut principal

[-319] Com crear escenaris irreals a base d'enquestes (#Brigada)

Diari de Setge del 24 de desembre de 1713 (dia 153).

Vilamòs (Val d'Aran)










Es tracta de posar-nos nerviosos, de confondre'ns per afeblir la nostra posició; i sembla que ho han aconseguit. Fins i tot Pedro J. Ramírez s'ha felicitat via twitter del canvi de direcció en La Vanguardia. L'entrada de Màrius Carol ha estat gloriosa, abassegadora. Enquestes ben treballades a la cuina i noves aportacions terminològiques: del procés ara se'n diu "segregació" de Catalunya. Impossible dir-ho d'una menara més despectiva. De Carles Castro a Alfredo Abián deuen flotar. A Barbeta, en canvi, no sé si la cadira li tremola o no. Tot plegat al servei de la recuperació del conegut leitmotiv del nou director: una tercera via atorgada per Espanya que aconsegueixi aturar el nostre camí cap a la sobirania. En realitat, tot plegat, es tracta de moviments desesperats dels nostres adversaris. Nosaltres ben tranquils: tenen cada dia menys temps i ho saben. A la nostra. A continuar construint discurs en positiu, a seduir més gent, a convèncer. Segurs que el que fa la Brigada de narcòtics és només fumera que ben aviat s'esvairà.

Les enquestes dels darreres dies dels mitjans espanyols i dependentistes catalans presenten un escenari irreal. No pas perquè no hi haurà Consulta el 9 de novembre de 2014, que això dependrà bàsicament de la determinació del Gran Timoner a fer-la efectiva i del nivell de mesures repressives que estigui disposat a aplicar el govern espanyol. És irreal perquè la majoria dels votants del no, instants per Ciudadanos, Partido Popular i PSC, no aniran a votar. Maurici Lucena ja ho ha anunciat a bombo i plateret. De totes les dades que han publicat aquests dies doncs, n'hi havia una de determinant que sembla que no s'ha formulat als enquestats partidaris del no: en cas que el Tribunal Constitucional declari il·legal la Consulta, vostè hi participarà? Només sabent quants partidaris del no realment participaran podem fer especulacions sobre el resultat. I insisteixo, el problema del sí no és guanyar (això està completament assegurat en aquestes circumstàncies), sinó portar gairebé tres milions de catalans a les urnes en una votació declarada il·legal.

Comentaris

  1. Si sembla que ara per ara la lectura és aquesta, però poden canviar-la en el futur proper si veuen que no se'n surten.

    ResponElimina
  2. Una cosa és clara: Espanya només s'aguanta a base d'escanyar als catalans. Aquells que reclamen el pacte fiscal fan trampa i ho saben. El pacte fiscal és per aturar el procés; després diran que no és possible i seguiran permetent que cada any més del 8% del PIB català s'escapi del nostre control. Perquè amb pacte fiscal o sense aquesta gent seguirà fotent-se els quartos a la seva butxaca. Controlen el BOE.

    ResponElimina
  3. Bon Nadal Granollacs a tu i a tots els lectors del blog i un venturós any nou, el darrer tutelat per l´Ecscanya de sempre .I un consell pel Gran Timoner, que actui amb la dignitat de creure´s l´ultim president d´una autonomia i el primer president de la republica de Catalunya.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, amic! Bon Nadal també per a tu i per a tots els lectors de PBP; sobretot, Bon Nadal a tots els qui treballen pels interessos de la majoria

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…