[-319] Com crear escenaris irreals a base d'enquestes (#Brigada)

Diari de Setge del 24 de desembre de 1713 (dia 153).

Vilamòs (Val d'Aran)










Es tracta de posar-nos nerviosos, de confondre'ns per afeblir la nostra posició; i sembla que ho han aconseguit. Fins i tot Pedro J. Ramírez s'ha felicitat via twitter del canvi de direcció en La Vanguardia. L'entrada de Màrius Carol ha estat gloriosa, abassegadora. Enquestes ben treballades a la cuina i noves aportacions terminològiques: del procés ara se'n diu "segregació" de Catalunya. Impossible dir-ho d'una menara més despectiva. De Carles Castro a Alfredo Abián deuen flotar. A Barbeta, en canvi, no sé si la cadira li tremola o no. Tot plegat al servei de la recuperació del conegut leitmotiv del nou director: una tercera via atorgada per Espanya que aconsegueixi aturar el nostre camí cap a la sobirania. En realitat, tot plegat, es tracta de moviments desesperats dels nostres adversaris. Nosaltres ben tranquils: tenen cada dia menys temps i ho saben. A la nostra. A continuar construint discurs en positiu, a seduir més gent, a convèncer. Segurs que el que fa la Brigada de narcòtics és només fumera que ben aviat s'esvairà.

Les enquestes dels darreres dies dels mitjans espanyols i dependentistes catalans presenten un escenari irreal. No pas perquè no hi haurà Consulta el 9 de novembre de 2014, que això dependrà bàsicament de la determinació del Gran Timoner a fer-la efectiva i del nivell de mesures repressives que estigui disposat a aplicar el govern espanyol. És irreal perquè la majoria dels votants del no, instants per Ciudadanos, Partido Popular i PSC, no aniran a votar. Maurici Lucena ja ho ha anunciat a bombo i plateret. De totes les dades que han publicat aquests dies doncs, n'hi havia una de determinant que sembla que no s'ha formulat als enquestats partidaris del no: en cas que el Tribunal Constitucional declari il·legal la Consulta, vostè hi participarà? Només sabent quants partidaris del no realment participaran podem fer especulacions sobre el resultat. I insisteixo, el problema del sí no és guanyar (això està completament assegurat en aquestes circumstàncies), sinó portar gairebé tres milions de catalans a les urnes en una votació declarada il·legal.

Comentaris

  1. Si sembla que ara per ara la lectura és aquesta, però poden canviar-la en el futur proper si veuen que no se'n surten.

    ResponElimina
  2. Una cosa és clara: Espanya només s'aguanta a base d'escanyar als catalans. Aquells que reclamen el pacte fiscal fan trampa i ho saben. El pacte fiscal és per aturar el procés; després diran que no és possible i seguiran permetent que cada any més del 8% del PIB català s'escapi del nostre control. Perquè amb pacte fiscal o sense aquesta gent seguirà fotent-se els quartos a la seva butxaca. Controlen el BOE.

    ResponElimina
  3. Bon Nadal Granollacs a tu i a tots els lectors del blog i un venturós any nou, el darrer tutelat per l´Ecscanya de sempre .I un consell pel Gran Timoner, que actui amb la dignitat de creure´s l´ultim president d´una autonomia i el primer president de la republica de Catalunya.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, amic! Bon Nadal també per a tu i per a tots els lectors de PBP; sobretot, Bon Nadal a tots els qui treballen pels interessos de la majoria

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas