Ves al contingut principal

[-320] La pregunta dóna en el clau (#9n2014)

Diari de Setge del 23 de desembre de 1713 (dia 152).

L'Ametlla de Mar










En el famós acte del Fòrum, aquell que va sollevar la direcció socialista contra Fabián Mohedano, l'Oriol Junqueras va dir que pensava que la pregunta era millor fins i tot que la que havia proposat Esquerra. Potser estareu cansats del debat, però crec que es bo insistir-hi, si més no, des d'una perspectiva un pél diferent a l'habitual, esprcialment, ateses les darreres enequestes que El Periódico i La Vanguardia han publicat per desanimar-nos. En el cas d'un servidor, en canvi, passen els dies i consolido la idea que la pregunta pot ajudar a resoldre el problema fonamental que se'ns presentarà amb la Consulta. En l'anàlisi següent parteixo d'una constatació que veig que, després de llegir premsa i xarxes socials, no sembla compartir gairebé ningú: que els del no no participaran de cap, però de cap manera a la Consulta: la majoria dels votants del no és absolutament al·lèrgic al mateix acte d'autodeterminació que suposa (també) votar no. I no diguem si la Consulta, com serà el cas, és declarada il·legal. Aquesta és una premisa absolutament essencial, al meu parer, per entendre perquè la pregunta és molt bona. Insisteixo: no veig Ciudadanos, Partit Popular i PSc fent campanya pel no: apel·laran, sense discussió, a fer boicot. Atès aquest fet faig dues reflexions:

1. Quants votants del sí-no haurien votat directament sí en el cas que hagués estat obligat fer-ho per l'existència d'una sola pregunta? Al meu parer, pocs: la immensa majoria crec que correspondrà a votants de no amb mala consciència per coincidir amb el nacionalisme espanyolista més recalcitrant; perdrem alguns sí, és possible, però potser guanyarem més participació, element absolutament determinant.

2. Quants votants de no en pregunta normal fem d'aquesta manera que, en oferir una opció intermitja, s'apropin a les urnes i no es quedin a casa? Potser no gaires, però és que, davant del boicot dels nostres adversaris, cada participant serà fonamental per superar de manera folgada el 50% de participació sobre el cens electoral. I de cara al reconeixement internacional serà molt més important i definitiu un 65% de sí amb un 65% de participació, que un 85% de sí amb un 49% de votants. La pregunta, doncs, donarà absolutament en el clau si impulsa a una major assistència a les urnes tot i el boicot de l'espanyolisme radical.

Comentaris

  1. Això està agafat amb pinces ni a l'hora de la veritat els espanyols sortiran de sota les pedres, els portaran en avió o els pagaran el que calgui, no s'abstindrà ningú, ni els que proclamen que no votaran (si enganya a la seva avia més enganyarà als catalans). Jo crec que (per variar) l'hem cagat amb la pregunta i hem tornat a la situació abans d'aquesta perquè les discussions per la interpretació deixen la qüestió just allà on era abans, però els independentistes ara hem passat injustament als ulls del món al bàndol dels que no respecten prou la democràcia, i els federalistes (els que menys la respecten) podrien arribar a guanyar fins i tot tenint només dos vots propis sumant a la primera pregunta els vots del si i a la segona els del no. Perquè vegeu el supòsit extrem, primera pregunta: 2.501.000 vots si i 2.499.999 no. A la segona 2.499.999 vots si i 2 no. Amb 2 vots guanya Duran!!! Aquestos dos vots mai anirien a la situació actual si no hi hagués la primera part de la pregunta. Sortíem d'un 70% llarg de vot i anem deixant pel camí tots els que ens podien fer costat. Avui el limit aconsellable del 55% no està garantit, mentre que abans del 12 de desembre estava garantit més del 66,66%. I el SI-NO no tindria només 2 vots, s'emporta entre un 15 i un 20% dels abans partidaris del SI, que de facto ara SUMAN al NO. Espero que encara siguem a temps d'arreglar-ho...

    ResponElimina
  2. Anònim, els dos vots del si/no son per en Truan i Lleida, tant sols 2. No vulguis que els si/si s'hi sumin, no confonguem... el primer si es un pont per anar al segon, però no forma pas part d'aquest.

    I en el cas dels vots que ens presentes guanya el no per un vot, lògic.

    De totes maneres si guanyes el si/no tindríem un estat (perdo Estat) i no sabríem que fotren, apart de fer riure al mon sencer.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…