Ves al contingut principal

[-321] El món ens mira, fase 2 (#procés)

Diari de Setge del 22 de desembre de 1713 (dia 151).

Horta de Sant Joan













L'editorial de la setmana passada del Financial Times va marcar un abans i un després. Bé, de fet, ha estat la primera reacció al gran canvi de rasant que ha suposat fixar en el calendari la data i la pregunta. L'exteriorització, a través dels principals mitjans, de l'opinió que les grans cancelleries deuen manifestar d'una manera cada vegada més diàfana al Regne d'Espanya. Cada dia que passa es percep amb major claredat la importància de l'Acord del 12 de Desembre. La mirada del món sobre el cas català passarà, bàsicament, per tres grans fases. Durant la primera, ara finiquitada, tothom s'ha limitat (amb l'excepció dels emocionats primers ministres bàltics com a reacció a la Via Catalana) a parlar del conflicte com d'un problema intern espanyol. Entre el 12 de desembre de 2013 i el 9 de novembre de 2014 ens mourem en la segona fase: el món farà veure de totes les maneres possibles al govern espanyol que cal negociar una sortida pactada amb els catalans. I ho farà amb insistència creixent. Particularment, després de l'esclatant victòria independentista a les eleccions europees del proper 25 de maig.

En aquest context, l'obertura del Sí/No a la pregunta de la Consulta ha estat una jugada de pòquer que tindrà un rendiment extraordinari de cara al món. El famós editorial del Financial Times no negava en cap cas el dret del Parlament de Catalunya a convocar la Consulta i fins i tot el valorava com una bona oferta de negociació per a la reforma federal d'Espanya. Qui queda, aquí, doncs, com a obert i flexible? I com sabem perfectament que els nostres veïns no es mouran ni un centímetre al llarg d'aquests 321 dies que ens falten, qui quedarà com a immobilista i tancat al diàleg? La pregunta és un risc, però un risc controlat que pot reforçar també de manera important la nostra imatge a l'exterior. I després del 9 de novembre de 2014, amb la victòria esclatant del Sí/Sí, sigui quin sigui el capteniment dels nostres veïns, entrarem en la fase tres, la darrera i definitiva: la trucada de les grans cancelleries mundials a Mariano Rajoy no pas per suggerir-li una negociació per a la reforma d'Espanya, sinó per obligar-lo a pactar la inevitable secessió de Catalunya sense danys col·laterals per a ells mateixos.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…