Ves al contingut principal

[-322] Com enganyar fent veure que ets molt rigorós (#Europa)

Diari de Setge del 21 de desembre de 1713 (dia 150).

Sabadell
Penso aquest apunt en paral·lel a la lectura d'un article imprescindible de Ramon Tremosa sobre la relació futura entre Catalunya i la Unió Europea. Em sorprenen i honoren les coincidències. He començat a rumiar-lo després d'escoltar l'afirmació contundent, taxativa, d'en Màrius Carol a la tertúlia matinal de la ràdio comtal: tal i com havia dit Mariano Rajoy en la seva entrevista a sis mitjans internacionals, Catalunya quedarà fora de la Unió Europea si es declara independent. Diu el president espanyol i ratifica el lacai dels Godó que així ho diuen els Tractats. I quan ells i tota la patuleia espanyolista ho afirma convençuda ho fa sempre en un to de responsabilitat moral insultant, com de dir, ara uns vull explicar la veritat, no com féu vosaltres, bufanúvols independentistes. I patapam. Fora del sistema solar. La seva interpretació d'un cas que, en realitat, no està directament recollit a la legislació europea va a missa. Molt bé. Cap matisació. Ho tenen clar com l'aigua.

Se'ls oblida recordar, tal i com explica l'eurodiputat convergent (no ho deixis, et trobaríem massa a faltar!) algunes coses: que existeix la possibilitat, tal i com preveu el Llibre Blanc escocès, de negociar un període transitori a fi d'aconseguir que, en realitat, el període durant el qual els catalans estiguem realment fora de la UE sigui, literalment, de 0 segons. Que una Espanya intervinguda difícilment podrà imposar el seu dret de vet al reingrés immediat de Catalunya en perjudici dels interessos de milers i milers d'empreses i inversions europees al nostre país. Que una Espanya endeutada fins a les celles no podrà blocar la signatura d'un acord de lliure comerç entre la República Catalana i la UE que garanteixi els interessos europeus a Catalunya. Que Europa no assumirà fàcilment un escenari en el qual hagi d'assumir el 100% del deute espanyol mentre Catalunya marxa amb les mans a les butxaques. Que, arribat el moment decisiu, Espanya haurà d'obeir la trucada de Merkel en defensa dels interessos alemanys aquí i de l'estabilitat de l'euro, com ho va fer un dia d'agost per reformar la sacrosanta. Són petits detalls que a en Màrius i els seus sempre se'ls obliden.

Comentaris

  1. ... i si tenen raó i no hi entrem, dons ens quedem a fora i aquí no hi mana la Merkel.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.