[-322] Com enganyar fent veure que ets molt rigorós (#Europa)

Diari de Setge del 21 de desembre de 1713 (dia 150).

Sabadell
Penso aquest apunt en paral·lel a la lectura d'un article imprescindible de Ramon Tremosa sobre la relació futura entre Catalunya i la Unió Europea. Em sorprenen i honoren les coincidències. He començat a rumiar-lo després d'escoltar l'afirmació contundent, taxativa, d'en Màrius Carol a la tertúlia matinal de la ràdio comtal: tal i com havia dit Mariano Rajoy en la seva entrevista a sis mitjans internacionals, Catalunya quedarà fora de la Unió Europea si es declara independent. Diu el president espanyol i ratifica el lacai dels Godó que així ho diuen els Tractats. I quan ells i tota la patuleia espanyolista ho afirma convençuda ho fa sempre en un to de responsabilitat moral insultant, com de dir, ara uns vull explicar la veritat, no com féu vosaltres, bufanúvols independentistes. I patapam. Fora del sistema solar. La seva interpretació d'un cas que, en realitat, no està directament recollit a la legislació europea va a missa. Molt bé. Cap matisació. Ho tenen clar com l'aigua.

Se'ls oblida recordar, tal i com explica l'eurodiputat convergent (no ho deixis, et trobaríem massa a faltar!) algunes coses: que existeix la possibilitat, tal i com preveu el Llibre Blanc escocès, de negociar un període transitori a fi d'aconseguir que, en realitat, el període durant el qual els catalans estiguem realment fora de la UE sigui, literalment, de 0 segons. Que una Espanya intervinguda difícilment podrà imposar el seu dret de vet al reingrés immediat de Catalunya en perjudici dels interessos de milers i milers d'empreses i inversions europees al nostre país. Que una Espanya endeutada fins a les celles no podrà blocar la signatura d'un acord de lliure comerç entre la República Catalana i la UE que garanteixi els interessos europeus a Catalunya. Que Europa no assumirà fàcilment un escenari en el qual hagi d'assumir el 100% del deute espanyol mentre Catalunya marxa amb les mans a les butxaques. Que, arribat el moment decisiu, Espanya haurà d'obeir la trucada de Merkel en defensa dels interessos alemanys aquí i de l'estabilitat de l'euro, com ho va fer un dia d'agost per reformar la sacrosanta. Són petits detalls que a en Màrius i els seus sempre se'ls obliden.

Comentaris

  1. ... i si tenen raó i no hi entrem, dons ens quedem a fora i aquí no hi mana la Merkel.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas