Ves al contingut principal

[-323] La veritat enfangada (#forodelaverdad)

Diari de Setge del 20 de desembre de 1713 (dia 149).

Judici final d'Arties (Val d'Aran)









De totes les derivades del simposi "Espanya contra Catalunya", que va acabar dissabte passat, una de les més psicodèliques va ser la protagonitzada per l'Alicia Sánchez Camacho. Especialment, per la successió cronològica dels missatges que ha llançat aquests dies a l'opinió pública. Primer va ser el tancament vergonyant, en l'àmbit judicial, del cas Método 3, evitant que es conegui qui va encarregar la famosa gravació de la Camarga. Ara sabem que tot plegat (s'hi van abocar els recursos policials i judicials necessaris per seguir el seu joc) va respondre a la voluntat que la policia espanyola es fes amb les gravacions de l'empresa dedicada a l'espionatge legal, amb la finalitat de disposar del material necessari per fabricar una imputació que afectés les expectatives de CiU a les eleccions del 25-N de 2012. Ara sabem que, efectivament, el muntatge del famós informe de la UDEF va ser probablement ordenat des de les més altes esferes del govern espanyol, amb una combinació de dades certes extretes de les escoltes de Método 3 i falsedats a dojo.

Ens trobem, sense dubte, davant del cas de joc brut polític més greu de la història de la democràcia al Regne d'Espanya. De fet, a qualsevol país seriós, el seu descobriment hauria portat a la caiguda del govern espanyol sencer. Evidentment, no serà el cas. Fins i tot, com recordava Jordi Graupera, els tribunals, desestimant totes les demandes presentades pels afectats, ha aval·lat aquesta mena d'actuacions en el futur per part de l'Estat. Així que, ja ens podem preparar de cara a les plebiscitàries. Per això, just després de tirar sorra a aquest extraordinari fangar, m'ha semblat deliciós que la seva principal protagonista hagi sortit als mitjans per demanar la creació d'un "foro de la verdad" sobre les relacions històriques entre Catalunya i Espanya. Impressionant. Segons ella, es tracta d'una trobada científica que haurà de ser organitzada sota l'impuls de tres partits polítics: el seu, el dels socialistes i Ciudadanos. Serà el primer congrés que conec organitzat per partits polítics. Un exemple de solvència historiogràfica, ben segur. Un altre autèntic sarcasme de la seva indignitat moral.

Comentaris

  1. L'estulcia dels fatxes és infinita.
    Ara bé l'esquerra que vol continuar dins d'Espanya....com l'hem d'anomenar? de siquiatric? O què?
    Bé...diu-me il.lusa pero estic segura que el seu odi ens portarà la llibertat

    ResponElimina
  2. Aquesta gent del poder espanyol no s'adonen que ja no es pot seguir sent tant ignorant i aparentar capacitat pública. Se'ls veu el llautó de manera tan evident que causen repugnància. Les vergonyes d'aquesta gent són tan repugnants que justifiquen plenament la nostra independització immediata.
    Al final guanyarem per golejada, sense el Pep.

    ResponElimina
  3. LA MATA-HARI,DEL CARRER URGELL,I EL NUET-NUET,JA ESTAN FENT LES LLISTES DE CONSELLERS.......... CAL ANAR EN CURA,LES PROVOCACIONS ESTAN AL CAURE.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…