Ves al contingut principal

[-326] La meva previsió de calendari (#procés)

Diari de Setge del 17 de desembre de 1713 (dia 146).

Monestir de Santes Creus










L'acord de dijous passat, la gran entesa històrica del 12 de desembre de 2013 entre el bo i millor del catalanisme, amb el precedent fonamental de la Declaració de Sobirania del passat 23 de gener, ha marcat el punt de sortida definitiu a la fase final del procés. Només cal escoltar i llegir l'histerisme provocat en els rengles dels nostres adversaris. Com als que em llegiu i, no cal dir-ho, a mi mateix, ens agrada fer prospecció de futur, no em puc estar de proposar-vos avui una juguesca de calendari, encara que us allargui una mica més la meva dosi habitual. És el timing que ens conduirà a la llibertat plena:

1. Febrer de 2014: les Corts espanyoles voten per àmplia majoria un no al traspàs de la competència per a la convocatòria d'un referèndum a través de l'article 150.2 de la Constitució. El Parlament de Catalunya aprova la Llei de Consultes per via no referendària i el govern espanyol la porta al Tribunal Constitucional.

2. Estiu/Setembre de 2014: el Tribunal Constitucional suspèn la Llei de Consultes per via no referendària. Pels voltants de la Diada, el Parlament de Catalunya vota la convocatòria de la Consulta sobre la Independència per al 9 de novembre de 2014. Mobilització massiva de l'independentisme amb concentracions a cada municipi.

3. 9 de novembre de 2014: tot i els dubtes dels mesos anteriors sobre una possible intervenció de l'autonomia i la obstaculització material a la celebració de la Consulta, el govern espanyol opta finalment (amb una forta contestació interna) per no impedir-la físicament, mentre els partits dependentistes defensen el boicot. Davant la manca d'alternatives oferta per Espanya, tots els partits catalanistes defensen l'opció de l'Estat independent. La participació arriba només al 58%, però la victòria del Sí/Sí és aclaparadora, superior al 80% del vots.

4. Desembre/Gener de 2015: el Parlament de Catalunya amb el vot de 90 diputats (CiU, ERC, ICV-EUiA, CUP i tres exsocialistes al Grup Mixt) declara solemnement la independència de Catalunya, marcant un període de negociació amb Espanya i la Unió Europea fins a la seva entrada en vigor el 23 d'abril de 2016. Sota pressió europea (en defensa de l'euro i dels seus interessos a Catalunya), Madrid assumeix la irreversibilitat del procés i obre negociacions sobre el repartiment d'actius i passius. Barcelona i Brussel·les negocien en paral·lel els termes de l'ingrés de la República Catalana a la UE.

5. Dissabte 23 d'abril de 2016: Neix la República Catalana i el seu govern procedeix a la convocatòria d'eleccions per al primer Parlament Constituent.

Comentaris

  1. Sí, aquest sembla el procès més probable. Però jo d'Espanya m'ho espero tot (tot no, no crec que siguin tan burros d'entrar amb els tancs), però hem d'estar preparats per sorpreses. No podem defallir. Hem de guanyar, és massa important.

    ResponElimina
  2. Potser com que és tan resumit s'hi pot acostar, però molt em temo que no seran flors i violes. Ja sabeu "Nulla rosa sine spina". Sigui com sigui, com que parlem de sant Jordi, segur que la rosa arribarà.

    ResponElimina
  3. Formidable. Ja l'he imprès. El posaré darrere de l'ordinador per poder seguir-li el curs dels esdeveniments. És molt probable que l'encertis. Hi has posat una bona dosi de dades, pel què veig. Esclar, que pel què m'ensumo, totes les deus tenir al cap...!
    A l'arribar a l'últim capítol, seria bo que qui hi hagi al capdavant del Parlament, validi l'actualitat, la vigència, de l'última Constitució vigent de l'any 1714. Seria donar-li continuïtat a la nostra història. Això ja es va fer amb el retorn d'en Tarradellas i segueix tenint molt pes polític.

    ResponElimina
  4. Jo també penso que més o menys anirà així (potser no al 100%, però sí prou semblantment).

    ResponElimina
  5. 58% de participació... crec que serà molta mes.
    On has dit que es te de firmar?.
    Ahhh, i que ens hi juguem?... un pèsol, suposo...

    ResponElimina
  6. Em sembla que vas de molt optimista. Pel que fa als espanyols, potser serà així més o menys tot i que crec que no accedirant tant facilment. Però aquí falta el coratge dels de casa, no de la gent que si hi es, el dels partits nostres que em temo que els hi tremolarant les cames i no s´atrevirant a convocar la consulta, i anirant a plebicitaries.

    ResponElimina
  7. My 5 cents..... En cas de que l'estat espanyol prohibis el referendum de forma clara i taxativa, potser tindriem plebiscitaries el 9/11 i una posterior DUI.

    ResponElimina
  8. Sembla calendari versemblant, però no veig la fonamentació rigorosa de la previsió del 58% de participació. Sembla clarament per sota del que seria previsible.

    ResponElimina
  9. com dirien al meu poble, menjar no menjarem però vam riure més ............

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…