Ves al contingut principal

[-327] Portar 2,7 milions de persones davant l'urna (#9nov2014)

Diari de Setge del 16 de desembre de 1713 (dia 145).

Consulta sobre la Independència a Barcelona










La sèrie de creixement és clara. Entre els anys 2009 i 2011, 554 municipis del Principat van celebrar consultes populars sobre la independència que van mobilitzar més de nou-cents mil catalans. La Diada descomunal del 2012, la jornada que ens varem comptar per primera vegada, va portar al carrer més d'un milió de persones. La Via Catalana de 2013, alegre i combativa, en va fer sortir dos. El 9 de novembre de 2014 els patriotes catalans necessitarem mobilitzar 2,7 milions de conciutadans per assolir la victòria. Ras i curt. Aquest serà el repte autèntic. De fa dies, des del primer moment, però especialment arran de l'enquesta de dissabte passat a El Periódico, veig tothom a les xarxes socials calculadora en mà. Que si tal percentatge, que si tal altre; que sí els del segon no se sumen o no al del primer; que si l'existència d'una opció intermitja resta o no vots al sí. Mireu, no us encaparreu. El sí i sí obtindrà un resultat esclatant, espaterrant, semblant al de les 554 consultes populars. I ho farà per una raó molt senzilla: els partits dependentistes defensaran el boicot total a la Consulta a partir del moment en el qual el Tribunal Constitucional la prohibeixi.

Això és veu a venir d'una manera claríssima. La mateixa nit de l'acord, tot just recuperats de la immensa plantofada a la cara, els opinadors de capçalera del dependentisme ja estaven com un sol home amb la qüestió de la qualitat de la pregunta i assenyalant la manca d'acord amb Madrid per formular-la. Preparen una desligitimació en tota regla. Maurici Lucena parlava poques hores després directament de "Consulta de costellada". Ara, després del canvi de posició al respecte del Gran Timoner, comencen a descobrir que la portarem fins al final. Els partits signants de l'acord van assolir a les darreres eleccions al Parlament prop de 2,1 milions de vots. En necessitem, doncs, uns 600.000 més. Crec que podem assolir-los. Però per fer-ho cal aplicar una tasca logística impecable. Un desplegament que se sembli al màxim al d'uns comicis normals. Cal que la Generalitat doni una imatge de seriositat a prova de tota crítica (que seran furibundes). Aquest és ara el nostre gran repte: construir una Consulta impossible d'aturar i portar-hi un mínim de 2,7 milions dels nostres conciutadans davant l'atenta mirada dels observadors internacionals.

Comentaris

  1. El moviment popular és generalitzat. Tant és així que acabo de rebre la proposta d'adhesió per la seva declaració de Seguretat i Defensa del Col·lectiu Pau i Treva. Us l'ofereixo aquí http://estatdepau.cat/catalunya-nacio-de-pau/
    Quan tothom s'ha mobilitzat per no deixar-hi res penjat ni meditat, això vol dir que la unanimitat és absoluta. Igual com va passar el 1714. Ni el Rei de llavores, ni l'exèrcit castellà, ni el francès s'ho podien creure de com érem de tossuts. Ho seguim essent i ho seguirem sent, per més que la guerra no sigui cosa nostra!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…