Ves al contingut principal

[-327] Portar 2,7 milions de persones davant l'urna (#9nov2014)

Diari de Setge del 16 de desembre de 1713 (dia 145).

Consulta sobre la Independència a Barcelona










La sèrie de creixement és clara. Entre els anys 2009 i 2011, 554 municipis del Principat van celebrar consultes populars sobre la independència que van mobilitzar més de nou-cents mil catalans. La Diada descomunal del 2012, la jornada que ens varem comptar per primera vegada, va portar al carrer més d'un milió de persones. La Via Catalana de 2013, alegre i combativa, en va fer sortir dos. El 9 de novembre de 2014 els patriotes catalans necessitarem mobilitzar 2,7 milions de conciutadans per assolir la victòria. Ras i curt. Aquest serà el repte autèntic. De fa dies, des del primer moment, però especialment arran de l'enquesta de dissabte passat a El Periódico, veig tothom a les xarxes socials calculadora en mà. Que si tal percentatge, que si tal altre; que sí els del segon no se sumen o no al del primer; que si l'existència d'una opció intermitja resta o no vots al sí. Mireu, no us encaparreu. El sí i sí obtindrà un resultat esclatant, espaterrant, semblant al de les 554 consultes populars. I ho farà per una raó molt senzilla: els partits dependentistes defensaran el boicot total a la Consulta a partir del moment en el qual el Tribunal Constitucional la prohibeixi.

Això és veu a venir d'una manera claríssima. La mateixa nit de l'acord, tot just recuperats de la immensa plantofada a la cara, els opinadors de capçalera del dependentisme ja estaven com un sol home amb la qüestió de la qualitat de la pregunta i assenyalant la manca d'acord amb Madrid per formular-la. Preparen una desligitimació en tota regla. Maurici Lucena parlava poques hores després directament de "Consulta de costellada". Ara, després del canvi de posició al respecte del Gran Timoner, comencen a descobrir que la portarem fins al final. Els partits signants de l'acord van assolir a les darreres eleccions al Parlament prop de 2,1 milions de vots. En necessitem, doncs, uns 600.000 més. Crec que podem assolir-los. Però per fer-ho cal aplicar una tasca logística impecable. Un desplegament que se sembli al màxim al d'uns comicis normals. Cal que la Generalitat doni una imatge de seriositat a prova de tota crítica (que seran furibundes). Aquest és ara el nostre gran repte: construir una Consulta impossible d'aturar i portar-hi un mínim de 2,7 milions dels nostres conciutadans davant l'atenta mirada dels observadors internacionals.

Comentaris

  1. El moviment popular és generalitzat. Tant és així que acabo de rebre la proposta d'adhesió per la seva declaració de Seguretat i Defensa del Col·lectiu Pau i Treva. Us l'ofereixo aquí http://estatdepau.cat/catalunya-nacio-de-pau/
    Quan tothom s'ha mobilitzat per no deixar-hi res penjat ni meditat, això vol dir que la unanimitat és absoluta. Igual com va passar el 1714. Ni el Rei de llavores, ni l'exèrcit castellà, ni el francès s'ho podien creure de com érem de tossuts. Ho seguim essent i ho seguirem sent, per més que la guerra no sigui cosa nostra!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.