Ves al contingut principal

[-328] El gran repte: Consulta fins al final (#9n2014)

Diari de Setge del 15 de desembre de 1713 (dia 144).

Canònica de Cardona












Segons sembla (ho han publicat mitjans solvents) hi ha acord també sobre el denominat Pla B a la Consulta. Reflexionant sobre el gran pacte d'aquests dies, besllumava ja a l'horitzó, d'aquí sis a nou mesos, la següent crisi en el Bloc Sobiranista: el moment de decidir, després de la prohibició total espanyola, entre Consulta tant sí com no o eleccions plebiscitàries. De moment, semblava que ERC, ICV-EUiA i CUP es decantaven per la primera opció i CiU per la segona. Però, pel que es veu, dijous passat al Palau de la Generalitat es va pactar també portar la Consulta fins al final, peti qui peti. És a dir, fer-la encara que la prohibeixi el Tribunal Constitucional. Només Unió (més en concret, Duran i Lleida) estaria ara per les plebiscitàries, una posició que difícilment podrà sostenir en solitari. Segurament, les expectatives electorals de la coalició governant han estat determinants en aquest canvi de posició: les plebiscitàries, al cap i a la fi, són unes eleccions al Parlament i el seu paper, vistes les enquestes actuals, podria resultar una mica galdós. La Consulta tant sí com no, en tot cas, tampoc els dóna gaires mesos d'oxígen, perquè una vegada suspesa per la força, caldrà anar-hi a eleccions. Això si és que encara tenim autonomia.

Des d'aquest espai ja l'havia defensat, la Consulta tant sí com no. Així que no puc per més que manifestar la meva felicitat. Especialment, pel fet que això també ho hagin acordat ja, evitant una nova fase de futures divisions: aquest fet atorga al Bloc Sobiranista una força, una solidesa enorme. Bàsicament hi havia dos moments possibles per començar a desobeir l'Estat, per trencar per primera vegada la legalitat espanyola: mantenir una Declaració Unilateral del Parlament o fer la Consulta a la brava. A mi em sembla que és un encert optar per la segona. Perquè centrem la lluita en l'exercici estricte de la democràcia. Espanya impedirà materialment el dret de vot (la famosa foto d'urnes i guàrdies civils). Això serà indefensable a nivell europeu i mundial. No ho entendrà ningú. Ens atorgarà una legitimitat brutal. I, aleshores, quan haguem superat els efectes de la repressió immediata que ens apliquin ningú dubtarà al món del nostre dret a exercir directament l'autodeterminació i a declarar-nos independents del Regne d'Espanya. Acord, doncs, per a una Consulta tant sí com no: gran, gran notícia.

Comentaris

  1. Serà interessant escoltar, encara que sigui només per una vegada, a veure què diu el reietó d'Espanya al seu dia estel·lar del missatge del Rei. Suposo que farà una diatriba de les més enceses. Naturalment! Però, l'arribarà a fer ell el discurs? A pesar de que els factòtums del PP-PSOE manen a Espanya, no deixa de que el reietó, menyspreat, criticat i escarnit, segueixi sent el Papa de Roma d'Espanya.

    ResponElimina
  2. Au va, aquesta banda no desobeirà mai. I si ho fa guanyaran els federalistes encara que només tinguin uns milers de vots (amb un 5% guanyen). Està ben clar que no hi ha cap partit independentista de veritat (ni l'ANC) i que tot el que volien era més autonomia per manejar més diners i poder. Han traït als catalans. Puc acceptar que es perdi el referèndum, però no que es perdi perquè els nostres líders decideixin que s'ha de perdre forçosament amb una pregunta que fa possible sumar vots federalistes amb vots dependentistes, a costa de impossibilitar la unió dels vots independentistes i els federalistes. Si això ho haguessin fet els espanyols, si aquesta fos la pregunta del govern de Madrid, ho entendria, ells tiren pel seu costat, però fet per nosaltres mateixos és inacceptable; el meu desencís per a tots els líders polítics que ens han enredat es immens. Quan surti el "reglament" de la consulta, si això es confirma, m'esborraré de l'ANC que no ens ha defensat( potser forçada per les circumstàncies, però això no és excusa, no han complert amb el seu deure) i me'n tornaré a casa, una mica abans que ho facin molts altres milers a mesura que entenguin el que ha passat. La història ho jutjarà molt durament i ja veureu que fàcilment es passa d'heroi a traïdor amb l'anàlisi fred.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hombre, Romerales, que bien que escribes en catalan. No me estrañaria que te hiciesen sargento dentro de poco. Aún estás en San Andrés de la Barca? Nada, tio. Otro dia nos hablamos.

      Elimina
  3. El dia 12 de desembre va ser el dia que varem poser les bases per perdre el referèndum. Ara caldrà lluitar perquè la consulta no s'arribi a fer, a veure si així les coses es posen més tibants i s'aconsegueix una majoria pel si-si (el si era prop del 70%, el si-si es del 55%) o be els nostres líders canvien la pregunta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Romerales, esto también lo has escrito tu, o es un compañero de la unidad? Mira que no te hagan la competencia, que se te escapa el ascenso. Jajajajaj

      Elimina
  4. I tant que si Sr. Granollacs!!!! Impagable la foto de la poli enretirant les urnes!!!!
    Jo també soc molt feliç...cada dia més a prop!!!

    ResponElimina
  5. Avui diumenge s'ha parlat amb els companys de la pregunta i s'ha arribat a la conclusió a la que s'arribarà d'aqui uns dies. Hi ha un símil molt adequat: els "trileros"; on és la independència de les tres opcions, de fet a cap lloc!. Es trampa. Creiem que la consulta es farà legalment perquè està pensada per guanyar els federalistes i això ja està pactat; depenen dels resultats dels altres amb uns milers de vots en tenen prou; ells sempre guanyen perquè sumen als independentistes a la primera pregunta i als dependentistes a la segona. Sala i Martin (que és molt llest i té un cervell matemàtoc) ja ho va advertir a les tres hores de saber-se la pregunta. Avui hi ha un article a Vilaweb que alerta d'això mateix; però molts encara callen. D'aquí pocs dies no obstant, el que avui no veu la gent encegada, patriotes tardans, ho començara a veure, no és tant difícil, no cal un coeficient massa alt per veure-ho (encara que si cal ser àgil de ment per veure-ho al moment). Els Romerales intentaran que la gent segueixi en "babia", però no durarà, la veritat prevaldrà. Em costa dir-ho, de fet amb els amics menys ferms ni en parlo per no desanimar-los, però entre els de la ceba ja ho podem dir alt i clar.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…