Ves al contingut principal

Disquisicions sobre la pregunta Toni Soler (#Consulta2014)

Diari de Setge del 11 de desembre de 1713 (dia 140).

Reials Col·legis (Tortosa)











Sí, és veritat, hi estem donant masses voltes. Potser no hauríem d'especular-hi tot el dia. Però és que som en un moment molt, molt determinant. No sembla que el Gran Timoner vulgui jugar a trepitjar a fons fins al final, forçant una votació al Parlament sobre la pregunta normal per arribar fins als 68 diputats. Aquesta opció, clar, faria saltar pels aires ICV i UDC, així que sembla que restarà finalment descartada. El president Mas, doncs, sembla decantat a introduir un element de no clarificació en la pregunta, amb greus inconvenients interns i sobretot externs. D'una banda, aquesta part del procés constituirà una baula més en el camí de la desafecció entre ciutadans i partits polítics, que en aquest cas afectarà sobretot l'afebliment de les expectatives electorals d'ERC, que serà qui apareixerà com el qui més haurà cedit, sobretot després que se'n desmarqui la CUP (cosa que, segurament, ja entra en els càlculs del Gran Timoner). De l'altra, planteja el problema greu de si el món entendrà exactament què pretenem amb aquesta pregunta ambígua o tornarà a deduir que només pressionem per obtenir una millora del nostre encaix a Espanya? Perquè si no ens entenen, anem malament.

"Voleu que Catalunya sigui un Estat independent que decideixi lliurament la seva relació amb Espanya i Europa?". Aquesta formulació és excessivament llarga i poc clara. Naturalment, no em sembla la més inclusiva perquè no respon al que vol la majoria. Amb moltes ganes de ser optimista només hi veig una virtut: almenys sabem quin és el següent pas en el full de ruta. Queda clar que el bloqueig o impediment definitiu a la Consulta porta de dret a una Declaració d'Independència per part del Parlament de Catalunya, per a la qual, de fet, no caldrien ni eleccions pebiscitàries. Després caldria tornar a consultar sobre el lligam o no amb Espanya i Europa, no se sap en quines condicions repressives per part de l'Estat. De fet, l'assumpció per part de CiU i ICV-EUiA de la primera part de la pregunta podria considerar-se com un pas endavant, atès que acceptarien avançar des de l'Estat propi dels programes electorals a l'Estat independent d'ara. Seria el seu punt de cessió per arribar a l'acord. Ara bé, si la paraula independència o independent no apareix en el text de la pregunta sí que tindrem un problema realment greu. Perquè, quin serà aleshores el següent pas a fer quan Espanya ens digui el seu proper no?

Comentaris

  1. Aquest anàlisi és molt interessant perquè fas pressió sobre el que sembla que ja s'està gestant entre els mitjans. Clarament independència o prohibició. Si no hi ha prou valor d'assimilar políticament el què vol el poble, llavores caldrà que aquest ocupi el Parlament i faci la Declaració definitiva. Però, com que tot això és un enrenou de cal ampla, la solució més pràctica és la de que ERC provoqui la desfeta del Parlament i, amb la nova convocatòria electoral, hi hagi la clara sentència d'independitzar-nos.
    Les eleccions no les poden prohibir. No cal que surti la independència escrita en cap lloc. Però, tothom sabrà què votem. Una vegada constituïda la taula, es fa la Declaració. Llavores, serà quan vindran les trifulgues. Mentrestant, tot és perdre temps, nervis i malestar generalitzat, com aquesta desgraciada de revisora de RENFE que diu que "...por mis cojones (?) que os hecho del tren por ser catalanes!"

    ResponElimina
  2. A QUE VE,REMENAR TAN LA PERDIU?......QUE ESTEM AL CAP DEL CARRER, AQUEST "PARIPE",A LA CAÇERA DE VOTS,COMENÇA SER EMPRENYADOR.

    ResponElimina
  3. Si la proposta de pregunta no ens agrada sortirem al carrer un altre cop declarant nosaltres mateixos la independència, i si hi han tres milions de cartells dient "jo declaro la independència de Catalunya", crec que no caldria pas cap referèndum ni tantes hòsties, ni recontes, ni urnes, ni paperetes... que tot val uns diners que tots necessitem per menjar.

    Per començar podríem penjar al balcó una senyera estelada que portes aquesta declaració escrita, us sembla una bona idea, o ens fotrien a tots a la garjola?.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…