Ves al contingut principal

[-329] El gran pas endavant de la pregunta (#9n2014)

Diari de Setge del 14 de desembre de 1713 (dia 143).

11 de Setembre de 2012
Corríem un risc cert que passés exactament el contrari. Però no. Hem fet un pas determinant en el camí de l'èxit. Sé que alguns fan complexes sumes i restes que donen resultats diversos. Però, digueu-me optimista, a mi em sembla que hem eixamplat la majoria política a favor de la plena sobirania. Així d'important era passar aquesta prova. Penso que abans d'ahir ens varem assegurar el sí d'UDC i d'ICV no només a l'Estat, sinó també a l'Estat independent. És cert que els responsables d'aquests dos partits van comprometre sense dubtes el sí a la primera pregunta però encara no a la segona. Ho és. Però també que ara ja saben perfectament que no els quedarà altre remei que afegir-se a la majoria central del país a favor de la independència. Hi veig dos motius. Primer: Espanya no farà mai cap oferta, per més que el moderantisme dependentista ho intenti. La reacció coordinadament troglodita en ple dels dos grans partits espanyols així ho avala. No pensen oferir res. Només esclafar-nos. Així que anirem avançant en el temps, fent el compte enrere, i aquesta realitat serà cada vegada més inqüestionable.

Segon motiu: des del punt de vista del màrqueting polític (i ells ho sabien perfectament quan van signar l'acord) serà completament impossible dur endavant una campanya política a favor del sí-no. Seria un autèntic desastre comunicatiu que desacreditaria radicalment qui la fes. De fet, encara que s'ha formulat una pregunta doble, en realitat, tothom sap que només és una. La nit de l'acord, els dos grans diaris tradicionals del país, en les seves versions digitals, va penjar les dues preguntes i curiosament (més enllà del resultat concret) els guarismes d'una i altra enquesta eren exactament els mateixos. No és una prova científica, naturalment, però crec que, a la pràctica, només hi haurà dues respostes a la Consulta: no i sí-sí. Ara, doncs, que gaudim d'una majoria política claríssima, comença l'aventura d'organitzar la consulta de manera que sigui imparable per part de les institucions espanyoles.

P.S. La no presència de Josep Antoni Duran i Lleida a la foto del Palau és també, per a mi, una demostració de la seva voluntat de deixar pilotar a una nova direcció d'Unió (amb Ortega i Espadaler) el definitiu decantament independentista del partit.

Comentaris

  1. La clarificació nacional està escombrant els de les terceres vies cap a un costat o un altre. ICV -jo no ho he dubtat mai- i UDC -segueixo sense refiar-me'n- s'han posicionat com ho ha fet les escorrialles del PSC. L'encastellament d'Espanya en el no a tot -perfectament previsible- ha facilitat aquesta clarificació, impensable en els temps del binomi Pujol/González.
    Del que diu en Granollacs, tinc dubtes d'un referèndum a la brava; no encaixaria amb el tarannà de CDC. Veig més possibles unes eleccions plebiscitàries, tenint en compte que CDC és a Govern.
    ...
    Crítica àcida: d'on ha sortit aquest dibuix de l'emperadriu Sissí amb l'estelada? No s'adiu amb el caràcter rigorós del bloc... Tregui'l!

    ResponElimina
  2. Avui el Punt Avui publica dues fotos on tot queda bastant clar: A la primera, es veu el Presi encaixant la mà en forma de puny (és difícil d'expressar-ho) amb el rerefons d'en Pujol pare; a la segona foto, en Junqueras es mira de cara en Duran-Lleida i aquest ni se'l mira, segueix mirant a l'infinit... Tot molt clar!! És més, aquest va fer unes declaracions on va dir que el partit seu havia fet un acte de generositat abaixant les seves exigències, però que ell personalment votaria "lo que me pase por la cabeza"...!! Aquest home està defenestrat!!
    Visca per ERC, CDC, UDC, ICV, CUP!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sr. Granollacs crec que aquest acord....és clau en el futur...i no li parlo tant per la part política (els anys m'han fet desconfiada envers als politics) però molt important per l'estat dànim...quina energia ens ha donat!!!! Ni un pas enrera...la moral altissima i no defallir

      Elimina
  3. Està clar que ICV-EUiA i UDC acabaran votant pel Sí-Sí, únicament que jo crec que necessitaven carregar-se de raons per fer-ho (l'Estat ja ha començat a donar-los raons).

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…