Les bateries del partit de Pòpuli (#memòriahistòrica)

Bellpuig d'Urgell












Diari de Setge del 12 de desembre de 1713 (dia 141).

Impressionants, per hilarants, les escenes que ens està deixant el simposi científic Espanya contra Catalunya: una mirada històrica (1714-2014) abans fins i tot de començar avui. Del costat espanyol, histèria desfermada. La denuncia als tribunals per part dels partits del nacionalisme espanyol radical, exigint fins i tot al fiscal que demani els textos de les ponències. Senzillament espectacular. Abans, les declaracions del ministre García-Margallo, prodigioses, qualificant la vintena d'acreditats acadèmics que hi participen de pseudo historiadors nacionalistes excloents. Ell és llicenciat en dret i economia, però es veu que sap molt i molt d'història, fet que el faculta per insultar els professionals, entre ells l'historiador català més reconegut arreu en aquests moments (i, per cert, contrari a la independència). Del cantó català, també, Déu n'hi do. La reacció d'Enric Millo, per exemple, m'ha semblat estel·lar: ha demanat al Govern de la Generalitat la cancel·lació de les jornades, com si fóssim a una república bananera on es poden clausurar per la força les reunions científiques que a un no li agraden. Mort a la cultura!

És ben bé, per dir-ho amb la dita castellana que "cree el ladrón que todos son de su condición". I és que, de pop a pop, de les bateries del duc de Pòpuli, les que van bombardejar indiscriminadament la ciutat de Barcelona el maig de 1714, hem passat a les mentides del Partit Popular. Ara resulta que recordar les víctimes és fomentar l'odi. Es ofendre els hereus polítics dels vencedors. Que dir que Espanya s'ha construït contra Catalunya és un insult, una ignomínia. És ben curiós que aquells que volen perpetuar la seva existència no siguin conscients que només des del reconeixement dels errors del passat es pot construir un futur diferent, reparador. No serà el cas, està clar. Perquè ells, no, ells opten per negar-ho tot. Espanya no ens ha fet res. Tot són imaginacions nostres. Una formulació que explica perfectament perquè som ara en el punt on som. Perquè ens ho hem inventat tot. Els convidaria a fer un exercici pràctic: organitzar unes jornades, en justa resposta, per estudiar totes les vegades que els catalans hem actuat igual que ells però contra Espanya; com els hem ocupat, bombardejat, passat a ganivet, assassinat i exiliat al llarg de la història. Serà curiós.

Comentaris

  1. FRISO PER VEURE LES JORNADES QUE D.ALICIA EN EL PAIS DELS GURTEL,ORGANITZARA........P.J.,MAYAYO,MURUENDAS AZNAR,,ANA BOTELLA,IGNACIO WERT......LA "FLOR DE LA INTECTUALIDAD"

    ResponElimina
  2. Veuràs, el xoc emocional d'aquesta gent ha de ser fortíssim. Han menjat la mentida permanentment des dels seus pares, tiets, sogres, germans, etc. sense que mai ningú no els ho hagi desmentit. Ara, no poden tirar enrere després d'haver-se fet forts amb tot aquest paquet d'escombraries. És el xoc!! La democràcia comporta, entre moltes responsabilitats, haver-se d'acceptar la realitat tal com és. La justícia hauria de ser igual, però no actua.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas