Ves al contingut principal

L'exègesi de la pregunta (#preguntaidata)

Catedral de Tortosa
Diari de Setge del 7 de desembre de 1713 (dia 136).

Porto una temporada d'inspiració més curta. Com els meus apunts. Ja em disculpareu. Però encara crec que val la pena aquest exercici diari d'aproximació al nostre camí cap a la ,llibertat plena. Som-hi, doncs. A la tornada de l'Índia, sembla que el Gran Timoner ha pres les regnes de la situació. És aquell punt d'equilibri entre deixar un cert protagonisme al Parlament (el resultat transversal de les eleccions de fa un any així ho va determinar) i evitar que el partidisme i l'excessiu nombre de veus en el debat públic acabi per presentar la situació com un guirigall. Perquè som en un punt decisiu de la nostra història. I, naturalment, tothom pressiona. Des de l'Assemblea, intentant la pregunta clara que sap tothom; des dels mitjans de l'establishment, mirant de forçar l'assumpció d'una pregunta confusa que ens deixi exactament en el punt on érem abans de formular-la. Perquè si ho fem bé hi haurà un abans i un després. De moment, a desgrat d'algunes informacions pessimistes sobre l'estat de gestació, tinc bones vibracions: el president diu que ha de ser clara i inclusiva. I, el que més m'ha agradat, que no pot donar peu a interpretacions contradictòries el dia després de presentar-la. Tot i que la majoria dels mitjans s'han apressat a presentar les darreres paraules del Gran Timoner com una aproximació a les tesis d'ICV-EUiA, a mi no m'ho sembla (o vull creure-ho, no sé). Evitar una pregunta que generi confusió és, certament, molt important, clau, si no volem ser la riota del món. La pregunta ha de ser clara i inclusiva. I cap, absolutament cap més inclusiva que la que aplega la majoria dels catalans que volem la independència de la nostra nació i que varem sortir al carrer per reclamar-la a la Via Catalana. Hem de continuar insistint entre tots, combatent la fumera que intenten aixecar els nostres poderosos adversaris. Perquè a més de clara i inclusiva, afegeixo, ha de ser políticament incorrecta en un país sempre tan excessivament assenyat com el nostre.

P.S. I tot i així, ara mateix, em sembla que la pregunta amb més possibilitats de reeixir és la que va proposar fa algunes setmanes en Toni Soler. Més endavant, si es confirma, hi haurà temps per comentar-la.

Comentaris

  1. Jo no noto pas cap mancança d'inspiració amb els teus articles diaris d'aquest bloc, no. El que en tot cas, pots sentir-te un pèl esgotat de tant esforç, això sí. I l'agraïment és més intens precisament per aquesta continuïtat dia rere dia. Valor i fins el final, que ja hi som!!
    Com una mena de continuació del què ens acabes de reflexionar, em fa una trista gràcia veure aquests escagarrinaments sobtats dels mateixos que forcen la nostra voluntat de fugir d'aquest Estat maltractador. Ara mateix, en Rajoy diu que si hi ha prou majoria estarà disposat a modificar la Constitució espanyola. Fa riure i pena alhora. Primera, perquè deixa entendre que no ens en podem anar per lliure decisió; segona, perquè sembla que ningú no se'n recorda que aquesta gran majoria absoluta de la que en gaudeix és producte d'una gran abstenció dels votants espanyols. Els pocs que van votar, ho van fer pels PPs. Caldria incloure a la nostra Carta Magna que les abstencions i els vots en blanc comptabilitzessin escons buits. Llavores ja es veurien clarament l'opinió clara i contundent dels ciutadans. Si actualment el Congreso de los Disputados reflectís la participació autèntica d'aquelles eleccions -tampoc no m'interessen gens!- el ventall seria d'una minoria única dels del PP i prou, a més de quatre gats perduts d'altres partits dispersos. Podrien "governar"?

    ResponElimina
  2. Un plantejament clar: "Vol que Catalunya esdevingui un Estat Independent ?": SI o NO.
    Els unionistes(dependentistes) haurien d´estar contents, per que dintre del NO, sumarien els espanyolistes, els autonomistes, els federalistes, els confederalistes, etc, etc.
    Per tant, sumar i sumar. L´única possibilitat que guanyi el No...
    O potser saben que, fins i tot sumant tots ells, els indepes guanyem en proporció 3-1 ?.
    Per això no volen urnes.
    I finalment: s´equivoquen els que diuen que n´hi ha 2 grups, els del Si i els del No.
    N¨hi ha 3: el dret a decidir SI, el dret a decidir No....i el dret a NO DECIDIR (aquest últim injustificable i indefensable a qualsevol democràcia occidental).
    Per tant: #volemvotar
    Després ja vindran les negociacions, però amb un mandat popular clar sobre la taula.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…