Ves al contingut principal

"More Irish than the Irish themselves" (#independentistEZ)

Diari de Setge del 3 de desembre de 1713 (dia 132).

Ca l'Ardiaca (Barcelona)












Com a fill d'immigrants he rigut molt i molt amb la notícia sobre els laments de José Domingo, l'exdiputat de Ciudadanos que darrerament es dedica a organitzar concentracions espanyolistes a Barcelona. Diu que és escandalós, que ara per a ser independentista ja no cal ni parlar català. On s'és vist que la realitat no s'adapti als prejudicis que ells han decidit que hem de tenir tots plegats. Exemples d'aquest capteniment no manquen en gent suposadament oberta. El tan reverenciat Fernando Ónega, en una interessant crònica recent sobre un viatge a Barcelona, publicada al diari comtal, també s'exclamava estranyat de com era possible que l'independentisme fos tan present al carrer, físicament i a les converses, i que en canvi a ell ningú li hagués fet mala cara per parlar en castellà. Però si tothom sap que aquí peguem a la gent i la rapem al zero per parlar la llengua de Cervantes (a no, que això ho van fer els altres nacionalistes!). Els essencialistes espanyols estan molt preocupats perquè el sobiranisme no practica l'essencialisme. Se siente. Com explica, tan brillant, en Francesc Canosa, aquí es pot ser català i qualsevol altra cosa. A Espanya, no. I justament per això volem marxar.

Hem fet un sol país. Sense la fractura que els nostres adversaris voldrien. Aquella que denuncien que s'està produint, cada dia, desesperats perquè no té lloc. Perquè, com diu la mítica frase, Catalunya és una màquina de fer catalans. No som els únics, un cas excepcional. Nens Gaelaí Na Na Gaeil Féin. "Més irlandesos que els mateixos irlandesos". És una sentència clàssica a la historiografia irlandesa des del segle XVIII, assumida com a frase comuna en la llengua actual, per descriure el procés tan efectiu d'assimilació dels normands arribats a l'illa d'Irlanda principalment al llarg del segle XII. En acabar l'edat mitjana, aquells vells anglesos s'havien integrat perfectament en els clans i els patrons socials i culturals gaèlics. I ells foren potser els qui amb més força es van oposar al colonialisme dels nous anglesos arribats a partir de la brutal conquesta Tudor d'Irlanda al segle XVI. Com els criollos americans. Perquè potser els qui han fet lliurament seu un país, són els qui hi veuen més clar.

Comentaris

  1. Això també es compliria amb el què deia ahir d'una venedora extremenya que parla un català gairebé gironí. Que té un sentiment totalment independentista pels greuges constants que se'ns infligeix. Ha renunciat veure ni a trucar els seus parents d'Extremadura per la gran quantitat d'insults que li fan.
    Deia un gran actor del cinema nord-americà que residia a Barcelona, fa pocs anys, que si hi vivia aquí i no a Madrid, que li retreien, era perquè podia passejar per les Rambles i ningú no li entorpia el camí. A Madrid era insuportable, deia. Vull dir que aquí deixem viure-hi qui vulgui sense fer-ne escarafalls ni adulacions. Sempre, que jo sàpiga, sempre ha estat així.
    "Catalunya és una fàbrica de catalans". I doncs, què es pensen?

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…